Postimpressionisme: Van Gogh, Gauguin, Seurat i Toulouse-Lautrec

Vincent Willem van Gogh

Vincent Willem van Gogh fou un pintor postimpressionista neerlandès. Va pintar uns 800 quadres (entre ells 43 autoretrats i 148 aquarel·les) i va realitzar més de 1600 dibuixos. Entre les característiques de l'estil artístic de van Gogh, destaca l'ús de colors vius i les pinzellades marcades. A més, a les seves obres s'observen temàtiques comunes com la vida real o la natura. La nit estelada és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889, actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York. El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria durant el dia. Data de 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi.

Eugène Henri Paul Gauguin

Eugène Henri Paul Gauguin va ser un famós pintor francès, pioner de l'art modern. Gauguin va explorar i experimentar amb una varietat d'estils i tècniques, creant obres originals i innovadores, com ara paisatges magnífics i representacions detallades de personatges. Gauguin va intentar evocar emocions i pensaments complexos en els seus quadres, allunyant-se de les expressions realistes, amb colors forts i composicions simplificades, que van influir en artistes posteriors. Gauguin va obrir nous horitzons creatius i el seu estil únic segueix sent una font d'inspiració per a molts avui.

La visió del sermó, o La lluita de Jacob amb l'àngel, (1888).

Henri de Toulouse-Lautrec

Les obres de Toulouse-Lautrec es caracteritzen pel seu estil fotogràfic, això vol dir que les seves obres es basen a captar el moviment de les escenes o bé dels personatges, en general capta l'espontaneïtat. Les seves obres es caracteritzen per la influència de l'art japonès que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores. A Toulouse-Lautrec, al contrari que els artistes impressionistes, no li va interessar el gènere del paisatge i va preferir pintar espais tancats, lluminosos amb llum artificial, ja que li permetia jugar amb el color i enquadres de manera subjectiva. La Toilette.

Georges-Pierre Seurat

Georges-Pierre Seurat va portar la ciència a la pintura mitjançant l'estudi de color. Teoritzava sobre l'aplicació científica del color, com qualsevol altra llei natural, podria portar-se a la pintura. El seu objectiu era que fos l'ull qui barregés els colors, i no l'artista. El propi espectador era qui havia de fer de paleta. Va desenvolupar la teoria dels "colors complementaris", teoria que es basa en la idea que certs colors es complementen entre si i poden ser utilitzats en conjunt per crear un efecte d'equilibri i harmonia en una obra d'art. Moltes de les seves teories sobre la pintura deriven de l'estudi dels tractats contemporanis d'òptica.

La seva obra mestra, "Un diumenge d'estiu a la Gran Jatte", creat entre el 1884 i el 1886 a l'Institut d'Art de Chicago, representa els vianants del diumenge d'una illa del Sena. Seurat va passar entre 2 a 3 anys pintant el quadre, concentrant-se escrupolosament al paisatge del parc. Va refer diverses vegades l'original i va completar nombrosos esbossos i esquemes preliminars. S'asseia sovint als jardins i feia nombrosos esbossos de les diferents figures per tal de perfeccionar-les. Va posar especial cura en l'ús del color, llum i formes.