Postimpressionisme i Simbolisme: Característiques i Autors

Postimpressionisme

Característiques generals:

On: Bàsicament a França.

Quan: Neix a l’última dècada del S. XIX.

1886: Darrera exposició col·lectiva dels impressionistes.

Paral·lelament, surten nous talents i formes d’expressió. El període que separa aquesta darrera exposició impressionista amb el Cubisme rep el nom de Postimpressionisme.

Pels pintors postimpressionistes, l’Impressionisme va ser un punt de partida; no obstant això, la mirada i els interessos plàstics de cadascú van ser heterogenis i això desembocà en una varietat estilística molt àmplia.

Autors principals:

• Degas
• Toulouse-Lautrec
• Van Gogh
• Gauguin
• Cézanne
• Seurat

L’ús del color:

No té la voluntat de reflectir la realitat, sinó que és convencional i està lligat a emocions i estats d’ànim de cada autor.

La pinzellada solta:

Deriva moltes vegades en utilitzar petits punts de colors primaris, combinats amb els seus complementaris.

Postimpressionisme:

No és un moviment artístic, més aviat és un període temporal artístic.

Neoimpressionisme: Puntillisme

L’aportació d’aquest grup és la sistematització iniciada pels impressionistes (il·luminació i colors purs): petits punts de colors primaris i complementaris que es barregen òpticament. És el resultat d’estudis cromàtics de Seurat.

Els pintors puntillistes eliminaven totalment l’expressivitat i l’impuls pictòric. Les representacions les reduïen a l’essència.

Té un enfocament de l’art totalment científic. “Un bany a Asnières” (1884).

L’estaticisme i la fredor de les figures són característiques de la seva obra.

Simbolisme

On: Neix a França però s’estén per Europa.

Quan neix: 1880.

Característiques principals:

• Narra una història.
• Neix en oposició al Naturalisme i al Realisme.
• Evoca mons fantàstics i de somnis; sovint la dona és la protagonista.
• Moviment amb referents romàntics per la temàtica: bíblics, mitològics, místics.

Artistes:

• Puvis de Chavannes
• Gustave Moreau
• Henri Rousseau (iniciador del moviment Naïf)
• Els Nabis (profetes, hereus de Gauguin)
• Arnold Böcklin (fora de l’àmbit francès, amb sentit místic)
• Gustav Klimt (erotisme temàtic amb nivell decoratiu)

Rousseau: Moviment Naïf:

Aquest moviment es caracteritza per la ingenuïtat voluntària de les formes i també per l’ús brillant dels colors.

Els resultats són:

• Els efectes de la perspectiva geomètricament errònia (aspecte incòmode de les obres, aspecte dels dibuixos dels nens o aspecte de la pintura medieval).
• L'ús fort del patró, el color no refinat en tots els plans de la composició, sense tenir en compte el fons.
• D’igual precisió es van portar als detalls, inclosos els de fons que s'han d'ombrejar.
• La simplicitat més que la subtilesa són tots els supòsits marcadors d'art naïf.
• Les temàtiques es relacionen amb la vida camperola, la vida familiar, els costums, les tradicions i la religió, representats sempre amb gran imaginació i vivacitat.