Postmodernisme: Tipologies, Estètica del Consum i Crítiques

Postmodernisme Acrític: Estètica i Consum

El postmodernisme acrític està lligat a la indústria del consum i se centra en els espais de consum i el disseny estètic. Aquesta cultura s'està centrant cada cop més a provocar una experiència estètica, i un dels elements bàsics és l'espai de consum (discotecas, centres comercials, parcs temàtics, etc.).

Aquests espais de consum es basen en:

• Utilitzar tota mena de materials i barrejar-los.
• Crear una experiència estètica destinada a fer que el consum sigui una distracció.

Això es coneix com la democratització del desig: totes les experiències es basen en l'individu i en els gustos de cadascú, definint el consumidor com a receptor. Per aconseguir-ho, s'utilitza cada cop més la mercadotècnia sensorial, que es basa en usar tots els sentits del receptor, creant espais sonors o olfactius, diferents tipus de perfums i, sobretot, una posada en escena espectacular. Les primeres galeries estètiques daten del 1865.

Postmodernisme Crític i Doble Codificació

El postmodernisme crític se centra en dues característiques de la modernitat:

1. L'estètica del consum.
2. La doble codificació: dirigir-se al públic amb diferents codis de manera que és el receptor qui identifica el sentit de l'obra.

Aquesta postura crítica va des del feminisme fins al moviment gai. Aquesta crítica de la modernitat ja comença amb les avantguardes.

Crítiques a la Postmodernitat: Nous Conceptes

En els últims anys, hi ha conceptes o posicionaments que es qüestionen la modernitat tal com s'entén ara. Les persones que ho qüestionen són:

Zygmunt Bauman: La Modernitat Líquida

Bauman parla de la modernitat líquida. Actualment, prefereix aquest terme perquè diu que la postmodernitat és una modernitat encara més desdibuixada, on ja no hi ha cap manera de subdividir la modernitat. Tot és relatiu. La seva frase clau és: «Tot el que és sòlid, s'esvaeix a l'aire». Això suposa una absència de qualsevol referent que doni seguretat o certesa.

Gilles Lipovetsky: La Hipermodernitat

Lipovetsky, filòsof francès, també està en contra de dir postmodernitat, perquè diu que no hi ha ruptura entre la modernitat i l'estètica. Ell diu que hi ha una modernitat exagerada. En els temps actuals, la modernitat es manifesta amb una exageració de certes característiques:

• L'individualisme.
• L'hedonisme.
• La fragmentació del temps i de l'espai (que neix amb la modernitat i avui arriba a àmbits generals de la vida).

Una de les diferències entre modernitat i postmodernitat és que la primera es basa en la innovació i la segona en la novetat.

Lipovetsky distingeix tres fases de consum, sent l'actual l'hiperconsum, on tot està orientat a les satisfaccions privades i personals. Tots els productes es presenten com a serveis a la persona: per viure experiències, experimentar sensacions, etc.

Marc Augé: La Sobremodernitat i les 3 Conseqüències

Marc Augé, antropòleg francès, parla de la sobremodernitat. Planteja que el pas de la modernitat a la postmodernitat té tres conseqüències principals:

1. Espai: Espais anonimitzats, no són llocs distingibles, són tots iguals: circulació, consum i comunicació.
2. Temps: Present canviant. El passat se'n va i el futur ja és aquí; no es pot preveure res.
3. Realitat: S'està donant el pas del real al virtual. S'està esborrant la diferència entre real i virtual.

Conclusió: La Postmodernitat com a Modernitat Exagerada

Aquests pensadors plantegen que la postmodernitat no és una nova fase, sinó una observació, una modernitat passada de rosca, però que segueix sent una expressió de la modernitat. No és un canvi de cicle, sinó un punt i final a una etapa.

La Sobremodernitat es basava en tres aspectes clau:

• No temps: Vivim en un present constant.
• No lloc: Predominen els llocs anònims (llocs de circulació).
• Espais de consum: (Supermercats, etc.).