Precessió: Moviment de l'Eix Terrestre i Equinoccis

Precessió de l'Eix de Rotació de la Terra

La precessió de l'eix de rotació de la Terra és el moviment de rotació que fa el pol nord celeste al voltant del pol nord de l'eclíptica, en sentit retrògrad –coincident amb el de les agulles d'un rellotge vist des del pol nord–. El període d'aquest moviment és de 25.771,5 anys, i és conegut amb el nom d'any platònic. A causa de la precessió, el pol nord celeste es mou en relació a les estrelles. Actualment, l'eix celeste per la seva banda nord passa gairebé a tocar de l'estrella polar, però, a partir de l'any 2100, se n'anirà allunyant.

Causes de la Precessió

La precessió és produïda per l'efecte que té sobre la inflor equatorial de la Terra l'atracció gravitatòria de la Lluna, del Sol i, en menor mesura, dels planetes. Si la Terra fos una esfera perfecta, no hi hauria precessió. La Terra presenta un aixafament polar i un inflament equatorial a causa del seu moviment de rotació. El diàmetre equatorial és uns 43 quilòmetres més llarg que el diàmetre polar. Com que l'òrbita de la Lluna està inclinada respecte al pla de l'eclíptica, l'acció de la Lluna pertorba lleugerament la precessió afegint petites oscil·lacions que tenen un període de 18,6 anys. Aquest efecte s'anomena nutació.

Conceptes Clau

• Eclíptica: línia que descriu el Sol amb el seu moviment aparent al voltant de la Terra.
• Esfera celeste: esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual s'hi representen els astres i els seus moviments, i també les diferents línies astronòmiques (equador celeste, eclíptica, etc.), anomenades impròpiament cercles astronòmics.
• Pols de l'eclíptica: dos punts de l'esfera celeste que s'intersequen amb una recta imaginària que és perpendicular al pla de l'eclíptica i passa pel centre de la Terra.
• Pols celestes: dos punts en els quals l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
• Equador celeste: circumferència màxima de l'esfera celeste determinada per la intersecció de l'esmentada esfera amb un pla perpendicular a l'eix de rotació de la Terra.

Precessió dels Equinoccis

L'equador celeste i l'eclíptica es tallen en dos punts. Un d'aquests punts d'intersecció marca l'inici de la primavera a l'hemisferi nord (equinocci dels dies 20 o 21 de març) i s'anomena punt vernal o punt d'Àries. A causa de la precessió, el punt vernal retrograda sobre l'equador celeste uns 50,3" per any i això ha fet que el Sol, que al principi de l'era cristiana es projectava al començament de la primavera sobre la constel·lació d'Àries, actualment hagi girat un angle d'uns 28,08º i es projecta sobre la constel·lació de Peixos.

La retrogradació del punt vernal sobre l'equador celeste es coneix amb el nom de precessió dels equinoccis, perquè fa que el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol pel punt vernal –l'any tròpic de l'equinocci vernal, que dura aproximadament 365,2424 dies– sigui uns 20 minuts inferior a un any sideral, que és el temps que triga la Terra a ocupar la mateixa posició respecte a les estrelles. Aquesta diferència afecta les normes relatives a l'any de traspàs i es té en compte a l'hora d'establir el calendari.

Conseqüències de la Precessió dels Equinoccis

Una conseqüència de la precessió dels equinoccis és que, com que fa que l'equador celeste i el punt vernal canviïn constantment de posició en el firmament, les coordenades dels estels (ascensió recta i declinació) recollides en un catàleg estel·lar hagin de ser referides al punt vernal d'un determinat instant, cosa que determina l'època del catàleg.

L'ascensió recta d'un astre és l'arc d'equador celeste comptat des del punt vernal fins al cercle horari d'aquest astre (equivalent d'un meridià terrestre), en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d'oest a est) per a un observador situat a l'hemisferi Nord. Equival a la longitud terrestre. Es mesura en hores, minuts i segons.