La Pregunta per l'Home: Tradicions i Dualisme Platònic

La Pregunta per l'Home

Després dels inicis d'aquesta qüestió, la reflexió filosòfica sobre el problema de l'home s'ha construït al llarg de la història a partir de cinc tradicions culturals distintes:

Tradicions Culturals sobre l'Ésser Humà

• Tradició oriental: A partir de la influència oriental en Pitàgores, i d'aquest en Plató, s'instal·la una concepció dualista en el patrimoni intel·lectual. Segons aquesta concepció dualista, l'home seria un ésser transcendent que es caracteritza per tenir un element sobrenatural.
• Tradició grega: Els grecs van apuntar la idea d'un ésser humà que es diferencia de la resta dels animals per la seva condició racional, és a dir, pel seu logos. Al mateix temps, destaquen el seu caràcter naturalment social a través del llenguatge.
• Tradició judeocristiana: Per aquesta tradició, l'ésser humà és una criatura de Déu. S'insisteix en el caràcter dualista de l'ésser humà, però es destaca l'aspecte individual de la transcendència.
• Tradició humanista: Es reconeix la natural i universal dignitat de l'home.
• Tradició positivista: A partir de les crítiques a les perspectives tradicionals i dels avenços científics dels segles XVIII i XIX, s'introdueix un nou enfocament per analitzar la realitat humana.

El Dualisme Platònic

Els sofistes defensaven el caràcter subjectiu; no hi ha estabilitat ni essència en la realitat. Aquest enfocament relativista és la conclusió lògica sobre els diferents tipus de vida dels distints països i pobles. El sistema dualista es basa en dos mons: un el coneixem a través dels sentits i és sensible i variable; l'altre el captem a través de la raó. Plató va explicar aquest dualisme per mitjà de tres mites:

El Mite del Carro Alat

Aquest mite té com a funció bàsica explicar com l'ànima humana participa en l'excel·lència de la naturalesa divina (representada per l'auriga) i en la naturalesa terrenal (els cavalls). Intenta explicar la tensió entre la raó i el desig. Aquesta ànima és la font del coneixement vertader, gràcies al record de les coses sensibles. Aquesta teoria també es denomina de la reminiscència, que exigeix la immortalitat de l'ànima.

El Mite de la Caverna

És una al·legoria de la situació en què està l'ésser humà respecte al coneixement. El relat narra la història d'uns homes que neixen presoners en una gruta i només poden veure el que es reflecteix a la paret del fons de la caverna. Un dels presoners aconsegueix escapar i descobrir el món real. En tornar a la gruta per alliberar els companys, aquests es burlen del que els explica. Els presoners representen el coneixement errat de la realitat dels éssers humans, ja que creuen que és vertader el que capten pels sentits.

El Mite d'Er

Representa la filosofia de Plató. El mite ens conta la història de com l'ànima d'Er, després d'una batalla, es troba dues obertures, a la terra i al cel. Tres jutges pronunciaven les sentències. I després de reunir-se amb altres ànimes, cadascuna triava una nova vida; el problema es presentava a l'hora d'escollir. El relat simbolitza la mort; els que han viscut rectament són premiats. S'afirma la idea que la vida justa és millor que la injusta.