La Premsa a França durant la II Guerra Mundial (1939-1944)

Premsa Francesa a la II Guerra Mundial (1939-1944)

Inici de la Guerra i Censura (1939)

Contràriament al que havia passat a l’agost del 1914, pocs periòdics van desaparèixer amb l'esclat de la guerra. La premsa es va adaptar, encara que sense massa entusiasme, a la nova situació bèl·lica. Les seves relacions amb la censura van ser menys severes que durant la Primera Guerra Mundial.

Control de la Premsa sota el Règim de Vichy

La premsa va estar rigorosament sotmesa al control de les autoritats de Vichy. A través dels serveis d’Informació, que ja censuraven les notícies, els periòdics rebien “consignes” i “notes orientadores”. Se'ls imposava la publicació del text d’alguns articles, fixant fins i tot el darrer detall de la confecció de la primera pàgina, i se'ls “aconsellaven” dia a dia alguns temes que calia desenvolupar.

Consignes sobre la Imatge de Pétain

“Per a designar el cap de l'Estat s'ha d'evitar utilitzar la paraula “ancià”, encara que vagi precedida d'un epítet afalagador com “l'il·lustre” o “el valerós”. També s'han d'utilitzar el menys possible termes que facin referència al seu passat militar, com ara “l'il·lustre guerrer”, “el valent soldat”. No obstant això, en algunes circumstàncies es poden utilitzar, igual que el de “el vencedor de Verdun”. En canvi, convé destacar tot allò que faci referència al seu vigor físic i moral, la benevolència natural del seu caràcter, la seva lucidesa, el seu interès per tots els problemes... No és necessari descriure aquestes qualitats, però s'han de mostrar en acció, fent parlar els fets, com incidentalment. Exemples:

• El mariscal avança amb pas ferm.
• Presta un viu interès a les explicacions que se li donen.

...En les paraules del mariscal, no s'ha de dubtar a ressaltar el patriotisme dels francesos, com per exemple “confiança en el futur”, “rearmament moral i material”, “renovació francesa”, etc. No dubtar tampoc a destacar, si es presenta l'ocasió, tot el que el govern ha dut a terme des de juliol de 1940.

Donar compte també, sense exagerar-les, de les mostres de deferència que les autoritats ocupants tinguin amb el cap de l'Estat, el caràcter de les converses que pogués tenir, “el clima” de les entrevistes, sobretot si mereix ser qualificat favorablement en el sentit de la política de col·laboració”.

Restriccions Materials i Desinterès del Públic (1941)

L’any 1941, la restricció del paper va obligar a reduir a dues el nombre de pàgines dels periòdics, i també se'n va reduir el format. Els tiratges també van disminuir, atès que els francesos cada vegada es desinteressaven més dels seus continguts. Les notícies locals i les informacions administratives de tota mena —imprescindibles en una època en què la vida quotidiana i, en particular, el subministrament d’aliments, plantejaven problemes tan difícils— constituïen l’única i vertadera font d’interès d’aquests periòdics.

Premsa Parisenca a la Zona No Ocupada

Els periòdics de París, desplaçats a la zona no ocupada, van veure reduir-se els seus lectors i van haver d’adaptar els seus continguts a un servilisme que un periodista denunciava el novembre de 1940.

Premsa Regional i Col·laboracionisme

La invasió alemanya va provocar la desaparició de diversos diaris. Llevat de rares excepcions, els periòdics regionals van estar menys compromesos en la política col·laboracionista, malgrat que, tan sotmesos a la tutela nazi, no tots van ser partidaris del mariscal Pétain.

La Veu de la Resistència: Premsa Clandestina

Al marge de la premsa oficial, que cada vegada reflectia menys els sentiments dels francesos, els periòdics clandestins van fer sentir la veu d’aquella gent, cada vegada més nombrosa, que s’oposava al règim imposat pels ocupants.

Impacte de la Guerra i Auge de la Ràdio

La guerra de 1939-1945 va representar un dur cop per a la premsa francesa. L’excés de propaganda en va debilitar el prestigi. Així mateix, l’increment de l’audiència de la ràdio –sovint emissores estrangeres– oferia als francesos una visió informativa molt més plural.