La Presència del Meravellós en els Contes de Calders: Més enllà del Realisme

La Presència del Meravellós en la Narrativa de Calders

Quant a la utilització de la presència dels elements meravellosos o fantàstics de Calders, podem trobar-hi tot un catàleg de sorpreses, d’alteracions de la realitat o de la normalitat que anirien des dels fets inusuals (més o menys possibles) fins a la fantasia, pròpia dels contes infantils o de fades. En termes generals, es tracta d’alguna cosa —una aparició, una transformació, una presència— que altera de cop i volta la normalitat o la tranquil·litat dels personatges. Es pot tractar de casos de:

• Multiplicació de coses o persones
• Presència de fantasmes
• Alteració del pas del temps
• Casos de màgia poderosa
• Una nova teoria científica que ho altera tot

Així, doncs, els contes de Calders ens porten a través de totes les possibilitats de la imaginació i de la fantasia: podem trobar-hi allò que és simplement imprevisible, un fet insòlit que no sabríem dir si és o no és possible, o coses realment fantàstiques, que potser tinguin una explicació màgica o científica, o que no en tinguin cap. Altres vegades, hi passen coses qualificades com a absurdes, i podem trobar-hi fins i tot miracles, amb la qual cosa ja trepitgem el terreny de la religió o de la metafísica.

Es tracta, en tots els casos, d’un fet inexplicable, de vegades sobrenatural, que trenca els esquemes de la lògica i del que és previsible. En alguns contes, quan l’atzar prodigiós o el destí ineludible superen completament les possibilitats de dominar-los o de mirar d’adaptar-s’hi com bonament es pugui, Calders opta per una solució catastròfica.

Calders i el Gènere Fantàstic: Una Distinció Clau

Ara bé, la narrativa de Calders no pertany al gènere fantàstic. Mai no és la intenció principal dels seus contes fer-nos entrar en un «reialme» on ocorren meravelles per fer volar la fantasia. És més, la presència del meravellós, moltes vegades, o no serveix per a res, o més aviat fa nosa. El que compta per a Calders no és ben bé el fet prodigiós per si mateix, sinó, com veurem més avall, la reacció amb què s’hi encaren els personatges.

La literatura de Calders respon a una visió del món: la presència de fets estranys en els contes és més aviat una forma de fer-nos mirar d’una manera nova la nostra realitat quotidiana. Calders va defensar sempre que convivim diàriament amb coses absurdes i no en fem cabal.

L’esdeveniment insòlit es presenta com un mitjà i no pas com un fi: és l’instrument per provocar una resposta, és a dir, actua de motiu dinàmic, que mou l’acció creant un dilema al protagonista.

En definitiva, els contes de Calders són també una manera de fer-nos reflexionar sobre allò que considerem «normal», tot mostrant-nos amb normalitat allò que considerem «estrany».

La Polèmica sobre el Realisme Històric

Als anys seixanta, a Catalunya, els sectors intel·lectuals que imposen el seu criteri en el terreny de la crítica literària han decretat el «realisme històric» com a única forma possible de fer literatura, per tal de mantenir el «compromís» que l’escriptor, com a intel·lectual, ha de tenir amb la seva societat.

Es tracta d’imposar el realisme com a mitjà més eficaç per «captar la realitat» per tal que l’escriptor pogués explicar-se-la i mostrar-la al lector. D’aquí que els elements fantàstics i psicològics passessin a segon terme i el conte tendís a ser objectiu i testimonial. Calders dona versemblança a fets fantàstics mentre que posa en qüestió la versemblança d’allò que considerem natural.