Presocràtics i les seves Teories Filosòfiques

Els Filòsofs Presocràtics

Els filòsofs presocràtics van ser pensadors grecs que van viure abans de Sòcrates i que es van dedicar a la investigació de la natura (physis) i l'origen de l'univers (arjé).

Tales de Milet

Tales va ser el primer filòsof que va intentar donar una resposta racional a la pregunta: Què és la Natura? Va postular que l'aigua era l'origen de tot, ja que sense aigua no hi ha vida. Va ser mestre d'Anaximandre.

Anaximandre

Anaximandre va criticar la resposta de Tales i va proposar que l'arjé era l'apeiron, un element indeterminat, invisible i infinit. Considerava que l'aigua era massa concreta i física, iniciant així la metafísica.

Anaxímenes

Anaxímenes va fer una síntesi de les idees dels seus mestres. Va afirmar que l'arjé era l'aire. També va descriure el Sol com una làmina plana, una descripció empírica.

Pitàgores

Pitàgores (580-500 aC, Itàlia, Magna Grècia) va descobrir que a la natura hi ha un ordre matemàtic. L'arjé eren els números. Va fundar una escola filosòfica-monestir, on s'estudiaven matemàtiques, astronomia, música i les relacions numèriques.

Parmènides

Parmènides (VI aC) es va centrar en la pregunta: Què és el ser? Va argumentar que el ser ho és tot, tant éssers vius com inerts, i va deixar de banda els sentits. El ser i el no-ser són impossibles, així com el canvi i l'alteració. El ser és com una esfera. Va defensar que hi ha una altra realitat. El món està format per dues forces: positives i negatives (bé i mal, dia i nit). El ser és etern i no canvia, mentre que el no-ser és impossible. La mort és només una aparença.

Heràclit

Heràclit (535-470 aC) va defensar el canvi permanent i va rebutjar els mites. Va afirmar que hi ha un logos que ho governa tot. El ser és foc etern que s'apaga i es torna a encendre. Rebutja el creacionisme i creu que l'univers és un cicle (mort i vida). El món és caos, però darrere hi ha harmonia. Va desenvolupar la dialèctica, la lluita entre contraris (tesi, antítesi, síntesi).

Físics i Pluralistes

Empèdocles

Empèdocles va crear el concepte d'elements (terra, aire, aigua i foc). El canvi és una combinació d'aquests quatre elements. El naixement és la mescla dels elements i la mort és la separació. El ser és inalterable i hi ha dues forces que regulen el canvi: amor i guerra.

Anaxàgores

Anaxàgores (499-428 aC) va proposar l'existència d'àtoms indivisibles. Tot pot aparèixer a partir d'una quantitat infinita d'elements. El ser és indivisible i infinitament divisible (matèria). L'Homeamerias (partícula més petita) és la raó universal que ordena els canvis. Els canvis, la mort i el naixement són recombinacions de les partícules.

Demòcrit

Demòcrit (460-370 aC) va afirmar que el ser es pot dividir en àtoms, que són eterns i inalterables. La mort no afecta els àtoms. Va fer una representació materialista del ser de Parmènides. El no-ser és l'univers. L'alteració de les combinacions atòmiques està regulada per l'atzar. Les mutacions (nen o nena) són el resultat de la fecundació de l'òvul.

Hipòcrates

Hipòcrates va ser el primer metge racionalista. Va establir que la malaltia és un procés natural, on els déus no hi poden intervenir. Les causes de la malaltia són el clima, la higiene, l'alimentació i la forma de vida, que s'han de modificar per curar-se. El cos té quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flema.