Prestacions econòmiques i Cartera de Serveis Socials

Prestacions socials econòmiques (Llei 13/2006)

Prestacions socials de caràcter econòmic:

Les prestacions socials de caràcter econòmic són aportacions dineràries que fa l'Administració pública, tant la Generalitat com els ens locals, amb la finalitat d'atendre situacions de necessitat en què es troben persones que no disposen de recursos econòmics suficients per fer-hi front i que ni estan en condicions d'obtenir-los per altres vies. Aquestes prestacions tenen un caràcter assistencial, estan sotmeses a la comprovació de la situació de necessitat i no formen part del sistema de la Seguretat Social, tot i que són compatibles amb aquest.

Característiques i finalitat

Les prestacions econòmiques busquen garantir la cobertura de necessitats bàsiques i la protecció de persones en risc d'exclusió social. S'atorguen segons criteris legals i administratius i poden tenir règims diferents segons la naturalesa de la prestació.

Tipologies (prestacions econòmiques)

Segons la Llei 13/2006, les prestacions econòmiques poden tenir tres tipus de caràcter:

• Dret subjectiu: prestacions a les quals la persona té dret quan compleix els requisits establerts per la llei i que l'Administració està obligada a concedir.
• Dret de concurrència: prestacions que depenen de la disponibilitat pressupostària i s'atorguen mitjançant processos de concurrència i priorització de les situacions de major necessitat.
• Prestacions econòmiques d'urgència social: tenen com a objectiu atendre necessitats puntuals, urgents i bàsiques de subsistència (alimentació, vestit, allotjament) i són competència dels ens locals.

Cartera de Serveis Socials

Cartera de Serveis Socials:

La Cartera de Serveis Socials és l'instrument que concreta i garanteix els drets socials de la ciutadania dins el Sistema Català de Serveis Socials. Defineix el conjunt de prestacions a les quals poden accedir les persones, especificant-ne el contingut, la població destinatària, la forma de provisió i si són prestacions garantides o no. La Cartera s'aprova mitjançant decret, té una vigència de quatre anys i s'organitza en serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats, amb l'objectiu d'assegurar una atenció equitativa i homogènia a tot el territori.

Tipologies (Cartera de Serveis Socials)

La Cartera de Serveis Socials inclou tres grans tipologies de prestacions:

• Prestacions de serveis: constitueixen l'eix central del sistema i són imprescindibles per accedir a la resta de prestacions.
• Prestacions econòmiques: tenen com a finalitat complementar els ingressos de les persones en situació de necessitat.
• Prestacions tecnològiques: inclouen suports tècnics i instruments que faciliten l'autonomia personal i la qualitat de vida de les persones.

Aportacions de Xavier Pelegrí i Cristina Rimbau

Xavier Pelegrí i Cristina Rimbau destaquen la Cartera de Serveis Socials com una eina clau per garantir els drets socials dins del Sistema Català de Serveis Socials. Segons aquests autors, la Cartera permet passar d'un model assistencial a un model basat en drets subjectius, en què les persones poden accedir a determinades prestacions si compleixen els requisits establerts.

A més, assenyalen que la Cartera concreta el dret als serveis socials, ja que defineix quines prestacions existeixen, a qui s'adrecen i en quines condicions s'ofereixen, aportant transparència, seguretat jurídica i equitat territorial. També subratllen que la Cartera relaciona les necessitats socials amb les prestacions i el seu finançament, reforçant la responsabilitat de les administracions públiques.

Dispositius d'acció i tipus de resposta

Dispositius d'acció del sistema:

Els dispositius d'acció del Sistema Català de Serveis Socials fan referència a les diferents formes de resposta que el sistema ofereix davant les necessitats socials. Aquests dispositius inclouen actuacions d'informació, orientació, valoració i acompanyament, així com serveis d'atenció i suport al domicili, atenció diürna, atenció residencial, prestacions econòmiques i mesures de protecció jurídica, adaptant-se a la situació concreta de cada persona o unitat familiar.

Situacions de necessitat social

Definició: Les situacions de necessitat social són circumstàncies que dificulten o impedeixen el desenvolupament personal i social de les persones i que requereixen la intervenció del sistema de serveis socials. El Sistema Català de Serveis Socials estableix tres grans categories de necessitats socials:

• Manca d'autonomia
• Manca de relacions socials
• Manca material i instrumental

Manca d'autonomia

La manca d'autonomia fa referència a les situacions en què les persones, a causa de l'edat, la malaltia o la discapacitat, presenten dificultats permanents per realitzar de manera autònoma les activitats bàsiques de la vida diària. Aquestes situacions poden estar relacionades amb la dependència o amb la discapacitat física, mental, intel·lectual o sensorial, i requereixen suports personals, tècnics o socials per garantir una vida digna.

Manca de relacions socials

La manca de relacions socials inclou les situacions de necessitat derivades de dificultats en els vincles familiars o comunitaris. Engloba tant les relacions familiars disfuncionals —com ara situacions de violència, negligència o desemparament— com els dèficits en les relacions socials, que poden provocar aïllament, exclusió social o dificultats d'integració en l'entorn social més proper.

Manca material i instrumental

La manca material i instrumental fa referència a les necessitats relacionades amb la subsistència de les persones i la seva capacitat per obtenir-la de manera autònoma. Inclou situacions de pobresa, manca de recursos econòmics, problemes d'habitatge i dificultats d'inserció sociolaboral o socioeducativa, i és una de les formes de necessitat social més visibles.

Finançament i copagament de les prestacions

Finançament: El finançament de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials recau principalment en les administracions públiques. En el cas de les prestacions garantides, el crèdit pressupostari és ampliable, mentre que les prestacions no garantides estan condicionades a la disponibilitat pressupostària.

Copagament: Algunes prestacions de serveis poden estar subjectes a copagament, que es determina tenint en compte la capacitat econòmica de la persona usuària, garantint sempre que ningú quedi exclòs per manca de recursos econòmics.

Renda Garantida de Ciutadania (Llei 14/2017)

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica de dret subjectiu que té com a objectiu assegurar uns ingressos mínims a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa o exclusió social. Aquesta prestació garanteix unes condicions de vida dignes i es vincula a un procés d'inclusió social i laboral mitjançant un pla d'atenció personalitzat, formant part del Sistema Català de Serveis Socials.

Característiques

Entre les seves principals característiques destaca el fet que és una prestació garantida, a la qual es té dret quan es compleixen els requisits establerts per la llei. La Renda Garantida de Ciutadania complementa els ingressos existents fins a assolir un llindar mínim, es vincula a un pla d'inclusió social i laboral personalitzat i es fonamenta en els principis de dignitat, autonomia personal i responsabilitat compartida entre l'Administració i la persona beneficiària.