Pretensions i Acusacions en el Dret Processal Penal
Clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB
Pretenció Punitiva i Objecte Penal
Concepte: declaració de voluntat a través de la qual s'acusa una persona de la comissió d'un delicte amb la finalitat que el tribunal sancioni aquesta conducta amb la imposició d'una pena. És, a més, l'exercici pràctic de l'acció penal en la pròpia seu del procés.
Requisits: La pretensió penal té tres tipus de requisits:
Requisits Subjectius
Es centren exclusivament en la persona de l'acusat. És l'autèntic protagonista de tot procés penal i, de fet, gran part de la investigació anirà adreçada a determinar i identificar el delinqüent.
Requisits Objectius
Ha de ser un fet històric, amb repercussió criminal i que vagi amb una condemna. L'objecte de la pretensió penal exigeix l'existència d'un fet històric, amb repercussió criminal i que tingui prevista la imposició d'una pena per la seva comissió. Per tant, el procés penal no pot sancionar conductes que passin en el futur ni li interessen tampoc aquells actes que no tinguin transcendència criminal. Igualment, forma part de l'objecte la petició concreta de pena que es pugui fer.
Requisits Formals
L'inici del procés penal es realitza a través del coneixement del delicte per part del tribunal. És el que anomenem "notitia criminis" i aquest coneixement li pot arribar al jutge a través de les denúncies, de les querelles i, sobretot, de l'atestat policial.
Pretenció Civil
La pretensió civil només existirà en aquells supòsits en què el delicte pugui produir danys o lesions a l'esfera patrimonial de la víctima. A més, la pretensió civil és autònoma i renunciable.
Declaració de voluntat a través de la qual la víctima o el perjudicat d'un delicte sol·licita al jutge penal, en la seu d'un procés penal, que condemni l'autor del delicte a restituir o reparar la cosa, o bé a indemnitzar pels danys o perjudicis patits com a conseqüència del delicte.
El contingut de la pretensió civil està expressament establert a l'article 100 de la Llei d'Enjudiciament Criminal:
Restitució
Té sentit en els delictes de caràcter patrimonial on hi ha una aprehensió física de béns materials (robatoris, furts, apropiació indeguda, etc.). Consisteix a retornar l'objecte del delicte al seu legítim propietari.
Reparació
Implica arreglar els danys que s'haguessin provocat a la cosa per tal de deixar-la en les mateixes condicions que abans del delicte. Tot i que és una obligació personal, la reparació s'acostuma a encarregar a terceres persones, pagant el cost d'aquesta reparació la persona condemnada.
Indemnització
És una quantia econòmica fixada pel tribunal per tal de compensar els danys i perjudicis que ha provocat el delicte.
Si la víctima que té dret a reclamar pel delicte no es vol personar a la causa, el Ministeri Fiscal assumirà la seva posició processal i reclamarà en el seu nom. Únicament el Ministeri Fiscal no reclamarà quan la víctima renunciï a ser indemnitzada o bé quan es reservi l'exercici de l'acció civil en un altre judici.
Tipus d'Acusació en el Procés Penal
L'Acusador Popular
És qualsevol persona que no és ni la víctima ni la seva família, però que se sent ofesa per l'existència del delicte i decideix formar part d'un procés penal exercitant l'acció penal.
L'Acusació Particular
És la personació en el procés penal per part de la víctima del delicte o dels seus familiars amb la finalitat d'exercitar l'acusació i sol·licitar, si és el cas, demanar indemnització pels perjudicis soferts.
L'Acusació Privada
La víctima dels delictes privats, és a dir, delictes que només són perseguibles per la persona ofesa, i que a més esdevé requisit per iniciar el procés penal.