Principals enfocaments de la sociologia i els seus fundadors

Els principals enfocaments:

Karl Marx: conceptes de conflictes i alienació.Max Weber: posa els fonaments de la sociologia de les organitzacions que influirà en la nostra disciplina i de la ètica del treball

Emile Durkheim: societat massa estructurada i centrada en

l’especialització dels seus membres.Schumpeter: destaca el paper de l’empresari i les conseqüències d’una societat excessivament organitzadaAugust Compte: fundador de la sociologia

Herbert Spencer / Fernindad Tonnie.August Compte (1798 – 1857) : El coneixement causa del canvi social:El canvi social en les societats es degut a l’evolució dels creixements.Teoria dels tres estadis: Teològic: l’home atribueix l’explicació dels fenòmens a les forces deístiques.

Escassa especialització i basada en l’autoritarisme (societat militar).Metafísic: l’home a través de la racionalització intenta trobar les causes i els efectes a través de lleis abstractes que provinguin de l’observació i de l’experiència de qualsevol fet.Societats dels legistes (autoritat de la raó)=societat modernaPositiu: l’observació i racionalització s’uneixen per trobar les lleis físiques que regeixen en la naturalesa.

L’aplicació del coneixement científic, dona la tècnica (societat industrial).Karl Marx: L’alienació i l’efecte de l’industria: Sense consciència no podem organitzar el canvi..Consciència de classes.Conceptes per una comprensió més acurada de la nova societat industrial: Mode producció: l’estructura productiva és la suma de les relacions entre el capital, la tècnica i el treball.Relacions producció: Quina relació existeix entre els homes i el medi. En la societat industrial, coexisteixen propietaris dels mitjans de producció i proletaris.Força producció: destacar el grau de desenvolupament de les relacions de producció.Plusvàlua: l’acumulació de capital és el resultat del grau de desenvolupament de les relacions de producció. Quan més productivitat, més plusvàlua extreta. Construeixen la seva teoria del valor a partir del concepte plusvàlua.Materialisme històric: Marx afirma que l’estructura productiva determina les altres esferes de la vida: el món jurídic, polític i cultural, anomenades SUPERESTRUCTURES.Alineació: Volia posar de manifest les condicions de treball de la societat industrial del seu temps, i la desqualificació permanent que provocava la excessiva fragmentació dels processos productius.

Situació per naturalesa generadora de conflicte, faria que els treballadors un cop conscients de la seva paupèrrima realitat, fossin els actors del canvi social, vers a una societat més igualitària. Emile Durkheim: cohesió social i divisió del treball: En les societats complexes es necessiten components diferents per complementar-les.Obres més importants: El suïcidi.Formes de vida religioses.Divisió del treball.divisió del treball en les societats industrials. L’avanç de la ciència, el progrés de la tècnica i l’elevada especialització que exigeix la societat moderna, fa que els individus s’allunyin més dels valors col·lectius i desapareguin ,es de la seva complementarietat productiva.

consciència col·lectiva: solidaritat mecànica i orgànica. L’efecte d’aquest tipus de societat és més absència de valors socials que configurin la personalitat debilitant-ne la consciència social.Solidaritat mecànica = cohesió social de les societats antigues

Solidaritat orgànica = absència de valors comunitaris (societats avançades).Connecta societat i personalitat: la personalitat individual en les societats preindustrials, queda totalment absorbida per la consciència col·lectiva, són societats que es fomenten més amb la similitud que la diversitat. La societat industrial per Durkheim significa en el fons una pèrdua de referents la qual provoca un buit normatiu que destrueix la cohesió social.Max Weber (1869 – 1920): L’ètica i la burocràcia: Religion i ètica per entendre la societat. La contribució de Weber en sociologia ha estat de primer ordre sobre el qual s’assenta la sociologia més actual o sobretot la sociologia de l’empresa.Intenta demostrar que les formes de pensar, sentir , l’ètica en resum comporta canvis estructurals. La seva argumentació dona per a interpretar que el capitalisme és el resultat

d’una ètica particular.La societat moderna i industrial, eren el resultat d’una ètica més ascètica i típica de les sectes protestants i d’un procés de racionalització cada vegada més elevat.Schumpeter (1883 – 1950): L’empresari i el capitalisme: destaca el paper que desenvolupa l’empresari en la societat moderna.Empresari=innovador, s'atreveix a comecialitzar els últims avenços. Diu que la creixen burocratització de la societat moderna, a la llarga ofegarà l’esperit empresarial. La seva tesi defensa que la caiguda del capitalisme serà motivat per l’eclipsi de l’esperit empresarial degut a la formació de grans corporacions industrials que monopolitzaran el mercat, les quals obstruirà l’entrada a nous competidors.Tönnies (1855 – 1935) i Spencer (1820 – 1903): Les relacions socials.Tönnies diu que hi ha dos tipus de relacions socials: comunitàries: més instintives i guiades pel sentiment.(famílies, amics...)Associatives: més racionals i calculadores, són competitives, demanades pels interessos econòmics i de poder (organitzacions econòmiques i polítiques-societats urbanes i industrials).

Spencer: lliure iniciativa dels individus és característica de les societats més evolucionades. La cooperació voluntària i espontània, fruit de l’encontre dels interessos individuals, són les relacions que predominen en les societats industrials-societats capitalistes – liberals.Ho diferenciava de les societats arcaïtzants, com les comunitats rurals, on l’individu era sotmès a una disciplina i autoritat anul·lant la lliure autonomia individual.Per Spencer, la societat industrial era el màxim exponent de l’evolució.