Principals Idees de Filòsofs Clau: Feuerbach, Freud, Camus i Més

Principals Idees de Filòsofs Clau

Feuerbach: Les persones es distingeixen dels animals perquè tenen la capacitat de desenvolupar consciència de si mateixes. El fracàs de l'home religiós ha estat projectar la seva consciència fora d'ell i atribuir a Déu tot el que ell mateix és. L'home religiós està alienat (s'ha fet un estrany per a ell mateix).

Freud: L'estructura humana està composta per diversos nivells psíquics:

• L'ALLÒ: és la part instintiva de la nostra personalitat. El seu principi de funcionament és el principi del plaer.
• EL SUPERJÒ: representa l'existència ètica i moral de la persona. Funciona segons el principi del deure o la moralitat.
• EL JO: són els elements consistents. Té com a missió adaptar-nos a la realitat: per això funciona segons el principi de la realitat.

Camus: Posa en relleu els elements absurds de l'existència humana, fuig de tota solució religiosa i rebutja un món en què els innocents pateixen i creu que és possible fer alguna cosa per evitar-ho.

Nietzsche: La dada bàsica en què parteix la seva reflexió és l'experiència profunda de la vida: la insatisfacció que experimentem enfront de la realitat, experiències que ens resulten insuportables com el patiment, el dolor o la malaltia. Necessitem recolzar-nos en alguna cosa o en algú, perquè en la nostra feblesa no som capaços de suportar tots sols la vida i així apareix un ressentiment. La moral cristiana ha estat un factor fonamental en la consolidació d'una concepció feble de l'existència.

Emmanuel Mounier: És molt important la distinció que Mounier fa entre persona i individu. L'individu és tancament en allò que és singular, negació de transcendència i manca d'obertura de la persona. En canvi, la persona és tot el contrari.

Mounier:

1. La persona: Persona no és igual a individu. És una unitat que cal assolir, una feina d'interiorització que cal realitzar per desenvolupar-se autènticament.
2. El valor fonamental: La persona és un absolut respecte de qualsevol altra realitat material o social i de qualsevol altra persona. Mai pot ser considerada com a part d'un tot.
3. La civilització personalista: És una civilització les estructures i l'esperit de la qual estan orientats a la realització de la persona de cadascun dels individus que la componen.

Martí Buber: L'home pot establir dos tipus de relacions fonamentals: la relació "subjecte - subjecte", que descobreix el món del "tu", i la relació "subjecte - objecte", que constitueix el món de "allò". L'autenticitat de cada home consisteix a inserir-se en la relació jo-tu.

Teilhard de Chardin: El cosmos a través de l'home és un procés de personalització que només en el fet humà troba sentit. L'home arrela en el cosmos però n'és totalment diferent per la seva vocació espiritual. Chardin diu que en la darrera etapa de l'evolució té lloc el procés d'hominització en tres temps:

1. 1r temps: L'autocentrament del món sobre si mateix en obtenir la consciència reflexiva.
2. 2n temps: El descentrament; en l'home hi ha una exigència de complementarietat que fa que l'individu humà desemboqui en un front comú, la humanitat.
3. 3r temps: El sobrecentrament; hi ha un centre superior de convergència que el porta cap al ple desenvolupament de la seva persona.