Principals corrents pedagògics i teories de l'educació

Conceptes fonamentals de l'educació i la pedagogia

Educació: procés d'humanització (social i cultural) de transformació de la ciutadania. L'educació és una qüestió social, no individual.

Pedagogia: ciència que estudia l'educació (entendre què vol dir conèixer/aprendre i els valors dels quals parteix l'educació).

Pedagogies marxistes: Makarenko

• Educació basada en l'experiència; el treball manual és la base de l'activitat.
• Col·lectivitat: l'individu es forma en comunitat.
• La persona educadora organitza el medi social on s'educa.
• La disciplina és el resultat del procés educatiu.
• La persona educadora ha de tenir certes habilitats: saber relacionar-se amb l'educand, saber contenir-se en moments determinats, saber expressar els propis sentiments i saber llegir els dels infants.

Pedagogies tradicionals

• El coneixement és el que ha de guiar l'educació.
• Procés educatiu sistematitzat i homogeneïtzat.
• El paper de la persona docent se centra en la transmissió de coneixements i en disciplinar l'alumnat (autoritat).
• Una escola orientada a la reproducció de la societat (on els infants esdevinguin adults).
• L'Església pren aquest model pedagògic: segregació per sexes i gèneres a les classes, valors religiosos, ideologies determinades i escoles fetes a mesura de les persones adultes.

Pedagogies llibertàries: Ferrer i Guàrdia

• L'educació com a via de transformació de la consciència col·lectiva.
• Educació antiestatal i antidogmàtica (escola laica).
• Coeducació (primera escola mixta de l'Estat).
• Educació manual i intel·lectual (educació integral) i importància de les emocions.
• Escola oberta al medi (visites culturals).
• Intercanvi escolar: mantenir relacions amb altres escoles per conèixer altres realitats socioeconòmiques.
• Promou l'experimentació científica.

Pedagogies actives

• Apareixen a Europa i l'Amèrica del Nord a finals del segle XIX.
• Són la base de com entenem l'educació avui dia.
• Neixen en contraposició a les pedagogies tradicionals.
• Paidocentrisme: l'educand al centre (respondre a les necessitats de l'alumne; l'infant és important; l'educador/a té un rol d'observador/a i promotor/a).
• Educació integral: l'escola com a lloc on es crea i es viu una part de la vida, oberta a un entorn social i natural, cooperació (no competició) i coeducació de gèneres i classes socials.
• Educació activa: aprendre a partir de l'activitat (resolució de problemes, observar i experimentar; cal tenir en compte la utilitat de la pràctica d'allò que s'aprèn: pragmatisme).

Escola Nova: Rousseau