El principi de conservació i la propietat segons Locke

La propietat depèn d'un altre principi previ: el de conservació. Segons aquest últim, l'home no ha danyar-se ell mateix, ni fer mal als altres, ni malmenar les coses naturals. És un principi oposat al de malbaratament, habitual en la societat nobiliària. El principi natural de conservació limita la propietat, ja que només legitima l'home per apropiar-se del necessari per al seu manteniment, sempre que no es corrompi.

V. 31.-

En la mesura en què hom pot fer ús, en benefici propi, dels béns terrenals abans no es deteriorin, li és permès de constituir-se’n en propietari mitjançant el seu treball. Fora d’això, tanmateix, la resta ja no li pertoca i continua essent dels altres. Déu no creà res perquè l’home ho fes malbé o ho destruís.

Per això, el dret de propietat no neix del consentiment de l'home, ja que depèn d'un principi de dret natural previ.

D'altra banda,

Locke reconeix l'existència de determinades coses que es poden conservar sense que es corrompin, com l'or, la plata o els diamants. Per a aquestes coses, considera que no existeix cap límit natural d'apropiació i acumulació. Per això, tan aviat com els homes acorden donar-los valor, es converteixen en instruments de canvi, en diners.

El principi de conservació, conjugat amb el consentiment, serveix per justificar una propietat il·limitada. La propietat privada és bona perquè augmenta el valor de les coses. Per això, en un text que després blasmarà Rousseau al Discurs sobre l’origen de la desigualtat, Locke afirma que:

V. 37.-

... aquell qui s’apropia d’un tros de terra mitjançant el seu treball, no disminueix, sinó que augmenta, les provisions comunes de la humanitat. Parlant amb termes més precisos: de les provisions que serveixen per al manteniment dels homes, en produeix deu vegades més un acre de terra tancada i cultivada que no pas una mateixa extensió de terra, d’idèntica riquesa, però inculta i comunal.

Tot aquest raonament permet a Locke defensar la propietat en un sistema burgès i industrial capitalista.