Principi d'igualtat en les relacions jurídiques: aplicació i exemples

És admissible que les relacions entre particulars regides pel principi d'autonomia de la voluntat (art. 1255 CC) hagin de sotmetre’s al respecte del principi d'igualtat? TC: el respecte al principi d'igualtat s'imposa als poders públics (els poders públics sí que estan vinculats al principi d’igualtat), però no als subjectes privats, l'autonomia dels quals està limitada només per la prohibició d'incórrer en discriminacions contràries a l'ordre públic constitucional (discriminacions art. 14 CE)(STC 108/1988).

Per què la dona cobra un 30% menys que un home si fas les mateixes hores i el mateix treball? Es duria el terme de comparació.

L’aplicabilitat del principi d’igualtat en les relacions entre particulars:

Excepte que hi hagi una llei que accepti una altra cosa, els particulars que es relacionen entre ells són lliures en els seus pactes sempre que no incórreguin en discriminació per algunes de les causes de l’art. 14.

En conseqüència, i tret que una norma disposi expressament altra cosa, els particulars, quan estableixen relacions jurídiques entre ells (p. ex.: contractes de treball o de l'àmbit civil) són lliures en els seus pactes sempre que no estiguin discriminant per les raons que enuncia l'article 14 CE. (p. ex.: vulneraria art. 14 una empresa que a igual treball pagués menys a les seves treballadores que als seus treballadors).

Diferent és el cas dels particulars que exerceixen funcions públiques (pensi's, per exemple, en qualsevol tipus d'entitat privada col·laboradora de l'Administració que realitza inspeccions en nom d'aquesta: per exemple, de vehicles, d'instal·lacions): la seva posició respecte de l'observança del principi d'igualtat és equivalent a la de la pròpia administració per a la qual actuen.

No és el mateix ser un subjecte absolutament privat que ser un subjecte privat i fer funcions públiques.