El Principi de la Llibertat de John Stuart Mill: Límits i Protecció Social

El Principi de la Llibertat de Mill: Restricció i Protecció

El Principi del Dany de Mill: Límits a la Intervenció Social

Cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública. Aquest principi consisteix a afirmar que l’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres és la pròpia protecció.

L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. El seu propi bé, físic o moral, no és justificació suficient.

Autonomia Individual i Límits de la Responsabilitat Social

L’única part de la conducta de cadascú per la qual és responsable davant de la societat és la que es refereix als altres. En la part que li concerneix merament a ell, la seva independència és, de dret, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà.

Els anomenats deures cap a un mateix no són socialment obligatoris, si no és que les circumstàncies els fan alhora deures cap als altres. Aleshores sí que són objecte de reprovació moral.

Cal distingir, doncs, acuradament entre la part de la vida d’una persona que només a ella es refereix (accions auto-referents) i la que es refereix als altres (accions hetero-referents). Ningú no pot ser obligat justificadament a realitzar o no realitzar determinats actes perquè això sigui el millor per a ell, perquè el fes feliç, o perquè, en opinió dels altres, fer-ho seria més encertat i just.

Aquestes són bones raons per a discutir, raonar i persuadir-lo, però no per a obligar-lo o causar-li algun perjudici si obra de manera diferent.

Dues Màximes Fonamentals de la Llibertat Individual

En resum, les màximes fonamentals de Mill són:

• Primera: L’individu no ha de donar comptes a la societat pels seus actes en tant que aquests no es refereixen als interessos de cap altra persona, sinó a ell mateix. El consell, la instrucció, la persuasió o l’aïllament (si els altres ho consideren necessari per al seu propi bé) són les úniques mesures per les quals la societat pot, justificadament, expressar el disgust o la desaprovació de la seva conducta.
• Segona: Dels actes perjudicials per als interessos dels altres és responsable l’individu, el qual pot ser sotmès a un càstig legal o social si la societat és de l’opinió que un o l'altre és necessari per a la seva protecció.