Principis de l'Aprenentatge: Conducta, Reforç i Observació

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

Principis de l'Aprenentatge

Principi d'aprenentatge: les conductes es modifiquen a través del reforç o del càstig que es proporcioni. Una resposta voluntària (operant) pot augmentar o disminuir la seva freqüència si les conseqüències són positives o negatives. Els reforços són conseqüències de conducta que augmenten la probabilitat d'aparició d'aquesta conducta (R. positiu o negatiu). Els càstigs són conseqüències de la conducta que disminueixen la probabilitat d'aparició de la mateixa conducta (C. positiu o negatiu).

Estimuls o Situacions

  1. Apetitius:
    • Reforçament + (bo, caramel, mirar TV, donem estímul +)
    • Càstig – (treure alguna cosa, no TV, no pati, retirem un estímul +)
  2. Adversatius:
    • Càstig + (castigar-lo a fer alguna cosa, treure brossa, donem estímul -)
    • Reforçament – (treure alguna cosa dolenta, recollir habitació, retirem estímul dolent)

La recuperació pot ser que en aquest procés d'extinció encara es doni aquesta conducta, es recupera. Reforç + conducta, càstig – conducta.

Els reforços intrínsecs són quan faig alguna cosa bé i em recompenso, i els extrínsecs són quan faig alguna cosa bé i em feliciten els altres. Els reforços primaris funcionen de manera natural, els secundaris estan associats a reforços primaris i els socials depenen d'altres persones. L'adquisició de nivells de conducta es fa amb el mètode d'aproximacions successives (pas a pas = nen saluda al veí, objectiu final: primer somriure i després saludar amb la mà).

Aprenentatge Observacional de Bandura

A través d'aquest mètode es desenvolupa la conducta social dels nens. L'aprenentatge per observació (vicari) abriga el procés d'adquisició de moltes conductes i evita moltes conseqüències que podrien ser perilloses. La conducta es pot aprendre a través de l'observació sense necessitat d'experimentar les conseqüències de la conducta/REFORÇAMENT.

Imitació i Processos d'Aprenentatge

La imitació és una prova de l'existència d'aquest mètode, per exemple, el nen pega al seu company igual que el peguen a casa. L'aprenentatge observacional implica la contemplació del model en què es fixen. Els processos atencionals impliquen veure el que volem aprendre: capacitat per processar informació, anticipació del reforç i atractiu del model. Els processos retenitius impliquen veure-ho ràpidament: demora entre observació i execució, memòria i capacitat de representació simbòlica. Els processos de reproducció motora impliquen ser capaços de repetir-ho depenent de les capacitats motores: destreses motrius i transformació de la representació en acció. Finalment, els processos motivacionals impliquen la motivació per aprendre i realitzar la conducta.

Perspectiva Cognitiva o Cognitivisme de Piaget

Vol saber com pensen els nens. L'ésser humà és un organisme complex que creix de manera diversa i caòtica al qual s'ha d'adaptar (evolució, intel·ligència, coneixement). El desenvolupament es fa a partir d'estructures internes en contacte amb un medi que les estimula. L'organisme s'adapta als canvis de l'entorn i intel·ligent a un entorn complex.

Construcció del Coneixement

L'infant té un paper actiu en la construcció del coneixement. L'ésser humà es mou entre l'equilibri (permet conciliar noves experiències) i el desequilibri (discrepància, desacord, preguntes, caos, confusió) cognitiu. El desenvolupament humà es fa a través d'esquemes que són estructures psicològiques o accions sobre la realitat per conèixer-la, que impliquen objectes en l'entorn (pilota) i accions sobre l'objecte (xutar la pilota), i les funcions com la d'organitzar on les noves estructures s'organitzen i s'enllacen amb antigues formant un sistema cognitiu complex.

Funcions d'Adaptació

Les funcions porten a l'adaptació per assimilació (reinterpretar noves experiències perquè encaixin amb idees antigues per interpretar el món a partir dels esquemes actuals) i per acomodació (adaptar les idees velles perquè s'acomodin a noves, modificació dels esquemes de l'individu per part del món). La teoria del desenvolupament de la intel·ligència o coneixement es basa en el procés d'aprenentatge: primer equilibri, segon nova idea o experiència, tercer desequilibri, quart adaptació per assimilació (incorporació d'informació) o acomodació (transformació d'estructures) i cinquè nou equilibri.

Entradas relacionadas: