Principis Econòmics del Liberalismo: Anàlisi i Impacte

Els principis econòmics del liberalisme els van elaborar a la darreria del segle XIX un conjunt de pensadors britànics. L’escola clàssica britànica estava formada pels principals valedors d’aquesta doctrina, com ara Adam Smith (la mà invisible del mercat equilibra els interessos contraposats amb els preus ajustats segons l’oferta i la demanda, perquè l’Estat no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar aranzels duaners proteccionistes i monopolis), David Ricardo (com el treball és una mercaderia, els salaris no poden pujar per damunt del mínim imprescindible), Thomas Robert Malthus (el creixement de la població en progressió geomètrica farà empitjorar el nivell de vida per l’augment dels recursos en progressió aritmètica, per tant cal controlar la natalitat) i John Stuart Mill (la felicitat s'obté amb major efectivitat quan la gent és lliure per elegir els seus objectius en la vida, sempre que aquests estiguin subjectes a unes regles per obtenir els béns comuns).

3.2 Capital, treball i mercat. El capitalisme va consolidar-se com un sistema on els mitjans de producció (la terra, les fàbriques o la maquinària) i els productes manufacturats obtinguts són de propietat privada, concentrada en una part de la població (burgesos o empresaris capitalistes), mentre que els assalariats o proletaris (la gran majoria de la població) només disposen de la capacitat o força del treball que lloguen a l’empresa a canvi d’un salari (segons l’oferta i la demanda). Com que els propietaris han de buscar el màxim benefici, els desajustos entre oferta i demanda provoquen crisis periòdiques (els preus pugen quan baixa l’oferta o els treballadors sobren quan baixa la demanda) i per això durant el segle XIX assistim a la desaparició de les crisis de subsistència de l’Antic Règim als països desenvolupats (industrialitzats) i a l’aparició dels cicles econòmics d’expansió i recessió típics del capitalisme.3.3 El proteccionisme i el lliure canvi. Els anglesos, al ser els pioners de la industrialització, es mostraren partidaris del lliurecanvisme, és a dir, que el comerç internacional no fos regulat pels estats.