Principis d'Ètica i Bioètica en l'Atenció Sanitària

Ètica: Definició i Abast Filosòfic

Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

• Expressió de la llibertat de les persones.
• Aspecte filosòfic.
• Per què aquests comportaments els considerem vàlids?

Moral: Comportaments i Normes Socials

Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

• Conjunt de comportaments i normes que s’accepten com a vàlids.
• Aspecte sociològic.
• Què he de fer?/ Com he d’actuar?

Ètica de Màxims: Ofertes de Felicitat

• No universal: diferents ofertes en una societat plural.
• Concreten molt.
• Ètiques de la felicitat.
• Algunes ètiques religioses.

Ètica de Mínims: Principis Universals de Justícia

Universal: mínims exigits a tot ésser humà.

• Mínims compartits per totes les ètiques de màxims.
• Ètica de la justícia.
• Fan possible la convivència entre diferents.

Ètica i Dret: Diferències Clau

Característiques de l'Ètica

• Apel·la a la consciència.
• És autònoma.
• Tendeix a la universalitat.
• Té un component ideal i utòpic.

Característiques del Dret

• És coactiu. Implica sanció.
• Val per a una societat.

Conflicte de Valors: Situacions Contraposades

Quan en una situació determinada entren en joc dos o més valors contraposats.

Dilema Ètic: Presa de Decisions Complexes

És el dubte que es genera davant d’una situació en la qual cal prendre una decisió entre dues alternatives d’acció, cap de les quals és satisfactòria al 100%, ja que hi ha arguments ètics a favor de totes dues i optar per una acció suposa no respectar les raons ètiques de l’altra.

Fites Històriques en Ètica i Drets Sanitaris

• 1971: Declaració d’adhesió als Drets Humans.
• 1893: Jurament de Florence Nightingale.
• 2013: Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya. Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
• 1947: Codi de Nuremberg.
• 1964: Declaració de Hèlsinki.
• 1973: Declaració dels Drets dels Pacients. EUA.

Ètica Professional: Excel·lència i No Negligència

Als professionals se’ls pot exigir:

• A nivell legal, la no negligència.
• A nivell ètic, l’excel·lència.

Ètica de les Virtuts i Corrents Filosòfics

L'Ètica Deontològica (I. Kant, 1724-1804)

La moral sorgeix de les regles, del deure. Fes el correcte i digues la veritat.

L'Ètica Conseqüencialista (J. Bentham, 1748-1832 / J. Stuart Mill, 1806-1873)

La moralitat de l’acció ve donada per les seves conseqüències, per la seva utilitat per a la societat. La conseqüència de les teves accions.

La virtut és la gran oblidada de la nostra societat malgrat que és la capacitat fonamental per sortir dels problemes i situacions que vivim.

Codis d'Ètica Professional: Guia i Valors

Defineix les finalitats d’una professió. És un mirall on es reflecteixen els valors d’una professió. És també una guia per a l’autorespecte del professional. Les professions que treballen amb persones i per les persones s’han dotat històricament de codis deontològics per regular d’una manera fonamentada la presa de decisions.

Aspectes Clau del Codi d'Ètica: Valors Fonamentals

Està estructurat a partir de cinc valors:

• Responsabilitat
• Autonomia
• Intimitat i confidencialitat
• Justícia social
• Compromís professional.

Amb un valor de base:

• El reconeixement de la dignitat humana.

Aspectes Clau del Codi d'Ètica: Actuar i Pensar

• Codi per actuar i pensar:
  • No només un conjunt d’articles a complir sinó que vol promoure la reflexió sobre l’ètica de la professió infermera. Contribueix a la formació ètica dels professionals.
• Llenguatge:
  • Es parla de “persona atesa”.
  • Forma verbal: utilitza el present (no imperatiu o condicional).

Intimitat: L'Àmbit Més Íntim de la Persona

Fa referència a l’àmbit més íntim de la persona, el que un considera més reservat sobre si mateix.

Té dues dimensions:

• Física o corporal: Espai físic / Distància personal.
• Psíquica (pensaments, ideologia, vida afectiva, creences, valors...).

Voluntarietat: Decidir Sense Coacció ni Manipulació

Les persones han de poder decidir sense que hi hagi:

Coacció

Es pressiona la persona perquè faci o decideixi allò que no vol decidir.

Manipulació

Aconseguir que una persona faci el que un vol sense que la persona se n’adoni, alterant les informacions reals i la percepció de les solucions.

Hi pot haver:

Persuasió

S’intenta que la persona, a través d’arguments racionals, accepti lliurement les propostes defensades per qui persuadeix. És legítima èticament.

Consentiment Informat: Dret a l'Autonomia

Carta de Drets i Deures de la Ciutadania

La carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària:

• L’àmbit 5 recull: Autonomia i presa de decisions.

Codi d'Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya

El Codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya:

• En el valor d’Autonomia, recull que les infermeres respectem el dret de les persones ateses a ser informades i a prendre lliurement les seves decisions.
• Cal entendre el Consentiment Informat (CI) no com el resultat d’un acte puntual, i encara menys com la signatura d’un document, sinó com un procés. Aquest procés requereix el diàleg entre professional i pacient i la participació activa de tots els implicats.

Privacitat (Vida Privada): Dades Menys Sensibles

Fa referència a dades personals considerades menys sensibles que les que afecten la intimitat (ser propietari d’un pis, ser soci d’una ONG...).

Formularis de Consentiment Informat: Estructura

Parts del Formulari

Es divideixen en 3 parts:

• Identificació del malalt, del metge que indica el procediment i de l’equip que durà a terme el procediment, si s’escau.
• Bloc específic per a la informació: naturalesa i objectius del procediment, riscos i beneficis associats i possibles alternatives.
• Registre de declaracions i signatures on el malalt reconeix que ha estat degudament informat i accepta la intervenció proposada. Hi consta que el malalt té la possibilitat de revocar el document en qualsevol moment.

Excepcions al Consentiment Informat

Urgència: es pot prescindir del CI en cas de risc immediat greu per a la integritat física o psíquica de la persona, i no es pugui aconseguir la seva autorització.

Obtenció del CI amb Assistència

(Anteriorment règim per presentació):

• Menors.
• Quan la persona no està capacitada.
• Quan la persona hagi sigut declarada judicialment incapacitada.

Rol de les Infermeres en el Consentiment Informat

• Vetllar pel compliment del CI.
• Treballar en equip.
• Detectar demandes d’informació.
• Col·laborar en la comprensió de la informació.
• Assegurar que la decisió és voluntària.

Confidencialitat: Compromís de Silenci i Secret

Demana una relació almenys entre dues persones, una de les quals coneix informació de l’altra. Doble significat:

• Confidència que un fa a un altre.
• Actitud i compromís de silenci i de secret que cal que tingui el subjecte que rep una informació confidencial.

Secret Professional: Deure de No Revelar Informació

Obligació de no revelar allò que s’ha conegut en l’exercici de la professió. Es considera un pacte tàcit entre la persona atesa i el professional d’infermeria.

Tipus de secret:

• Natural.
• Promès.
• Pactat.
• Professional.

Confidencialitat vs. Secret Professional

En l’àmbit sanitari, el secret professional remet al punt de vista del professional sanitari. És un deure moral del professional. La confidencialitat dona més relleu al dret a la intimitat de la persona atesa.

Metodologia per a la Presa de Decisions Ètiques

• Recollida de dades de la persona i el seu entorn.
• Identificació dels problemes ètics del cas.
• Anàlisi i discussió de cada problema ètic i possibles solucions.
• Presa de decisions.
• Justificació de la decisió presa.

Principis Bioètics Fonamentals

No Maleficència: Dret a la Vida i No Nocivitat

Parteix del principi ètic bàsic del respecte a la dignitat de la persona humana i el valor a la vida. Com a professionals hem de garantir, en primer lloc, no provocar cap mal amb les nostres actuacions.

Beneficència: Buscar el Bé del Pacient

Parteix del principi ètic bàsic del respecte a la dignitat de la persona humana i el valor a la vida. Hem d’intentar sempre buscar el bé per la persona que atenem. Què és millor per a ella?

Autonomia: Dret a la Llibertat i Decisió

Parteix del principi ètic bàsic de la llibertat de la persona humana. Està basat en la capacitat de les persones per fer eleccions i prendre decisions autònomes més que en “ser autònom”. El consentiment informat és una mesura que garanteix que la persona exerceixi la seva autonomia.

Justícia: Dret a la Igualtat i Distribució Equitativa

Parteix del principi ètic bàsic d’igualtat de les persones.

Té dues dimensions complementàries:

• Tractar a tothom amb la mateixa consideració i respecte (no discriminar les persones per raó de raça, sexe, professió, religió, orientació sexual...).
• Distribució equitativa de recursos en matèria de salut i atenció sanitària.

Tipus de Comitès d'Ètica en l'Àmbit Sanitari

Comitès Nacionals o Supranacionals

Elaboren informes sobre problemes ètics suscitats pel progrés del coneixement en l’àmbit de la salut i publiquen recomanacions. Poden ser permanents o temporals (“ad hoc”).

Comitès Ètics d'Investigació Clínica (CEIC)

Vetllar per la correcció des del punt de vista metodològic, ètic i legal de qualsevol projecte de recerca que comporti algun risc físic o psicològic per a un ésser humà.

Comitès d'Ètica Assistencial (CEA)

Organisme “consultiu, multidisciplinari, que en cap cas substitueix la decisió clínica dels professionals, que integra diverses ideologies morals del seu entorn, i que està al servei dels professionals i usuaris d’una institució per ajudar a analitzar els problemes ètics que puguin sorgir, amb l’objectiu en darrera instància de millorar la qualitat assistencial”. (Ordre d’acreditació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).

Recomanacions per a la Constitució d'un CEA

• Que sigui necessari.
• Grup de persones motivades per començar.
• Crear una comissió gestora.
• Formació en bioètica.
• Constituir el primer CEA amb membres de la comissió gestora i que hagin participat durant el primer any.
• Constitució d’un CEA: Comissió gestora.
• Identificació dels problemes que justifiquen el CEA.
• Analitzar la conveniència d’un CEA o d’un Ad hoc.
• Elaboració d’un reglament provisional.
• Determinar la metodologia de treball.
• Escoltar l’experiència d’altres persones.
• Comunicació a l’Hospital.

Composició dels Membres del CEA (15 membres)

• Metges assistencials.
• Infermeres assistencials.
• Treballador/a social.
• 1 professional de la UAU.
• 1 jurista.
• 1 membre de la comissió de qualitat.
• 1 membre de la direcció del centre.
• 1 persona aliena a la institució.

Eutanàsia: Acció per Acabar amb la Vida del Pacient

Acte que fa el professional per acabar amb la vida del pacient. Acció portada a cap per un professional sanitari, amb l’objectiu de provocar directament la mort d’un pacient amb una malaltia incurable i irreversible, i que es troba en una situació de sofriment intens, a petició expressa, informada i reiterada del mateix pacient. (Legal)

Homicidi: Provocar la Mort Sense Circumstàncies Agreujants

Matar algú sense que concorrin les circumstàncies de traïdoria, preu o acarnissament. (No Legal)

Assassinat: Matar amb Traïdoria o Acarnissament

Matar algú amb traïdoria, acarnissament o intervenint preu. (No Legal)

Suïcidi Mèdicament Assistit: Provisió de Mitjans

Actuació d’un professional sanitari mitjançant la qual proporciona els mitjans intel·lectuals i/o materials imprescindibles perquè pugui acabar amb la seva vida suïcidant-se de forma efectiva en qualsevol moment. (No Legal)

Sedació Pal·liativa: Reducció de la Consciència

En aquest cas, no vols acabar amb la vida del pacient, sinó que vols reduir la consciència del pacient perquè no sigui conscient del sofriment. (Legal)

Limitació de l'Esforç Terapèutic (LET)

Restricció o aturada dels tractaments que tenen per finalitat perllongar la vida, i manteniment només de les teràpies necessàries per garantir el màxim benestar del pacient. (Legal)

Refús a Tractament: Dret Reconegut Legalment

Dret reconegut legalment pel qual una persona expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada acció mèdica. (Legal)

Suspensió d'Atenció Mèdica per Èxitus del Malalt

Si el pacient ja ha mort i és candidat a ser donant d’òrgans, l’única diferència és que, abans de procedir a la desconnexió final, es realitza una sèrie d’intervencions clíniques destinades a possibilitar la conservació i l’extracció d’aquests òrgans. (Legal)

Cures Pal·liatives: Alleugeriment de Símptomes

En aquesta no vols acabar amb la vida del pacient, sinó que vols alleugerir els símptomes. (Legal)

Limitació de l'Esforç Terapèutic (LET): Detall

No aplicar mesures desproporcionades amb propòsit terapèutic en un pacient amb mal pronòstic a curt termini o mala qualitat de vida.

Dins la limitació de l’esforç terapèutic, s’inclou habitualment:

1. La reanimació cardiopulmonar.
2. La connexió a un respirador.
3. L’hemodiàlisi.
4. L’administració d’antibiòtics.
5. L’ús d’hemoderivats.
6. Nutrició i hidratació enteral i parenteral.

Per tant, la LET implica deixar de fer certes coses i redefinir els objectius amb una actitud proactiva.

Etapes del Desenvolupament de l'Embrió Humà

Fase Preembrionària o Preimplantatòria

• Fecundació: procés que dona lloc al zigot, pot durar algunes hores.
• Mòrula: agrupació de cèl·lules totipotents, cada una d’elles podria donar un altre zigot (4t dia).
• Blàstula: (7è dia) esfera de cèl·lules que envolten una cavitat interna que conté un material líquid. La massa de cèl·lules internes donarà lloc a l’embrió.

Fase Embrionària

• Implantació final de la 2a setmana. Comença l’embaràs o gestació. (Abans d’aquí no es pot parlar d’avortament).
• Dia 18: comença l’estructura inicial del sistema nerviós.

Etapa Fetal

• Final de la 8a setmana. Tub neural diferenciat. Mesura entre 25 i 30 mm.
• Setmana 8 a 10: Formació dels òrgans.
• Setmana 12: De 70 a 80 mm.

Anticoncepció d'Emergència: Mètode Ocasional

Mètode contraceptiu d’utilització ocasional que pretén evitar l’embaràs després d’un coit no protegit.

• Pastilles abans de 72 h posteriors al coit.
• Actua evitant l’anidació d’un òvul eventualment fecundat.
• És convenient el suport educacional (mètodes anticonceptius, programa tarda jove...).

Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE)

Avortament Farmacològic

• Fins setmana 7: píndola avortiva RU-486.
• Mifepristona: Es sol prendre associada a altres fàrmacs (misoprostol).
• A vegades acaba amb raspat.

Avortament Quirúrgic

• Fins setmana 12: aspiració del contingut de l’úter per via vaginal, habitualment amb anestèsia local.
• A partir 12 setmanes: dilatació del coll uterí (prostaglandina) i evacuació amb instrumental quirúrgic. Generalment amb anestèsia general.
• A partir 22 setmanes: inducció farmacològica amb anestèsia epidural o general.

Responsabilitat de la Infermera en la IVE

• Ajudar en la presa de decisions:
  • Ajudar a clarificar els valors personals de la dona.
  • Orientar-se sobre els passos a seguir.
  • Actuar des de la neutralitat moral.
• Cuidar globalment la dona:
  • Tenir en compte l’impacte emocional de la decisió.
• Informació i confidencialitat.
• Educació per a la salut.

Gestació Subrogada o per Substitució

És la tècnica per la qual una dona gesta un embrió per a una altra persona o parella. Consisteix en la creació d’un o més embrions in vitro i la posterior transferència a l’úter de la gestant.

Després del part el nadó és entregat als pares intencionals, és a dir, aquelles persones o parelles que van manifestar el desig de tenir un fill i ho van acordar amb la gestant mitjançant un contracte.

La gestant pot rebre compensació econòmica o no (altruista o comercial). En tots els casos tindrà les despeses derivades de l’embaràs pagades: visites mèdiques, roba adequada, alimentació específica...

Comitès d'Ètica d'Investigació amb Medicaments (CEIM)

Funcions dels CEIM

• Avaluar els aspectes metodològics, ètics i legals dels assajos clínics.
• Avaluar les modificacions rellevants dels assajos clínics autoritzats.
• Realitzar un seguiment de l’assaig, des del seu inici fins la recepció de l’informe final.

Composició dels CEIM

Mínim 10 membres (metges, mínim un d’ells farmacèutic; farmacèutic d’hospital o cap; professional infermer i almenys 2 membres no professionals de la salut, 1 d’ells llicenciat en dret).