Principis Ètics: Kant, Aristòtil, Mill i Hume

L'Imperatiu Categòric i la Conducta de l'Obrer

La màxima d'aquest exemple seria la conducta de l'obrer, qui prioritza el benefici personal, exigint una compensació econòmica a canvi de l'ajuda donada al company accidentat. Aquest comportament superaria les exigències de l'imperatiu categòric kantià? Kant diu: "Actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal". Aquest imperatiu s'anomena també principi d'universalitat; és una actualització de l'antiga regla d'or de la moral que diu: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".

Per comprendre si el comportament superaria les exigències de Kant, podem fer aquesta pregunta: "Vull que aquesta acció es converteixi en una llei universal?". És a dir, que tots els obrers actuïn d'aquesta manera. Si tothom només ajudés a canvi d'una compensació, la cooperació altruista desapareixeria, cosa que ens faria viure dins una societat on ningú ajudaria els altres sense esperar res a canvi. Això conduiria a un món poc cohesionat i insostenible.

En aquest cas, l'obrer no està actuant amb un deure moral universal, sinó que està utilitzant la situació del seu company com una oportunitat per aconseguir un benefici personal, violant així el principi de respecte i dignitat per a l'altre. Per tant, aquesta màxima no podria esdevenir una llei universal i per això no superaria les exigències de l'imperatiu categòric kantià.

La Bona Voluntat i la Moralitat

El text defensa la idea que la bona voluntat és valuosa, independentment dels resultats o conseqüències que pugui tenir una acció. Argumenta que la moralitat resideix en la intenció o voluntat amb què es realitza una acció, i no en els seus resultats. Això es relaciona amb els principis de l'ètica deontològica, especialment amb l'enfocament de l'imperatiu categòric de Kant, qui destaca la importància de l'acció moralment correcta per deure, i no per interès o conseqüència.

La Virtut segons Aristòtil

Aquest text expressa la teoria d'Aristòtil de la virtut com a terme mig entre dos vicis (un per excés i l'altre per defecte). Aristòtil defineix la virtut com un hàbit adquirit, determinat per la raó i per l'home prudent. Aquestes idees són centrals en l'ètica aristotèlica.

L'Utilitarisme de Mill

Aquest text resumeix el principi ètic de l'Utilitarisme, que sosté que una acció és correcta o incorrecta segons la seva capacitat per augmentar la felicitat o la utilitat general. Mill exposa i defensa aquesta teoria ètica. Defineix la felicitat com l'absència de dolor i la privació de plaer com la infelicitat. Així, una acció és considerada correcta si promou la felicitat i incorrecta si promou la infelicitat.

El Sentimentalisme Moral de Hume

Aquesta perspectiva ètica reflecteix les principals idees del sentimentalisme moral, que ha estat defensat per Hume. Aquest filòsof argumentava que els nostres sentiments i emocions juguen un paper central en la determinació de la moralitat i que les nostres respostes emocionals a les accions determinen el que considerem moralment correcte o incorrecte.