Principis fonamentals del dret de la UE

El principi de l’autonomia del dret de la UE

El TJUE deixa clar que cal distingir el dret de la UE del dret internacional i del dret intern de cada estat membre. Aquesta autonomia és necessària per diferenciar les relacions que solen tenir els estats amb el dret internacional de la que tenen amb el dret de la UE. No pot ser “transformat” en dret intern. Així mateix, determina les condicions de la seva pròpia vigència i aplicació en l’àmbit intern dels estats membres. El dret de la UE no està subjecte als sistemes de producció normativa ni als efectes jurídics del dret intern dels estats membres. El dret de la UE s’integra en el dret aplicable en el territori de cada estat membre.

El principi d’aplicació immediata (aplicabilitat directa) del dret de la UE

La publicació en el DOUE o la seva notificació als destinataris són suficients per obligar un estat membre a fer efectiva la norma en l’àmbit intern i a exigir el compliment als seus destinataris, des de la seva entrada en vigor. Així, els reglaments, les decisions i els tractats internacionals celebrats per la UE tenen aplicabilitat directa, però no les directives que necessiten d’una norma interna de transposició.

El principi d’eficàcia directa del dret de la UE

L’efecte directe comporta que els particulars puguin invocar davant una administració estatal i, després, davant un tribunal intern, un dret subjectiu que de forma clara, precisa i incondicional li atribueix el dret de la UE.

Els requisits

Les disposicions / actes legislatius han de ser incondicionals i suficientment clares i precises. La disposició no deixa cap marge de discrecionalitat a l’Estat. En el cas de les directives, ha d’haver expirat el termini establert per a la transposició per part dels estats membres.

L’eficàcia directa de les diferents categories normatives del dret de la UE

Les disposicions contingudes en els Tractats constitutius poden tenir:

• Eficàcia directa plena. Creen drets i obligacions per als particulars en les seves relacions amb els estats i amb altres particulars (v.gr. Normes de competència aplicable a empreses...)
• Eficàcia directa limitada. Creen drets i obligacions per als particulars en les seves relacions amb els estats. (v.gr. Prohibicions de dret de duana)
• Sense eficàcia directa. (v.gr. aquelles que defineixen els objectius de la UE) El reglament té abast general i és directament aplicable. Només perdria part de l’eficàcia directa si el TJUE sentenciés que les disposicions que es qüestionin no són incondicionals, ni suficientment clares i/o precises.

Les directives i les decisions destinades als estats no tenen abast general ni són directament aplicables:

• Els estat membres han de determinar la forma i els mitjans per fer possible l’obligació de resultat exigit a la directiva.
• L’eficàcia directa vertical de la directiva només és possible una vegada ha transcorregut el termini de transposició. Així mateix, (com en el cas de les decisions destinades als estats) l’eficàcia directa, que apareix per defecte de la correcta transposició, només es pot esgrimir front a l’estat.

Els acords internacionals celebrats per la UE poden tenir eficàcia directa si les disposicions que s’invoquen compleixen els requisits generals. A més, l’objecte i la naturalesa de l’acord ho han de fer possible (v.gr. acords de cooperació o d’associació).

Tipus d’efecte directe

1. Vertical: el dret subjectiu s'al·lega enfront d’un poder públic. Poden tenir efecte directe vertical: el dret originari, les normes de dret derivat i els tractats internacionals celebrats per la UE. 2. Horitzontal: el dret subjectiu s'al·lega enfront d’un altre particular. Poden tenir efecte directe horitzontal: les normes de dret derivat amb l’excepció de les directives. - Efecte directe d’exclusió i efecte directe de substitució.

El principi de primacia del dret de la UE

Implica que, en cas de conflicte entre el dret UE i el dret intern, preval el dret de la UE. Aquest principi fonamental reforça el caràcter de dret uniforme de l’ordenament jurídic de la UE a tots els estats membres, a pesar del que disposi el dret intern - Les normes de dret intern anterior esdevenen inaplicables i les posteriors, a més d’inaplicables, podrien ser nul·les. Són invàlides perquè han estat invàlidament adoptades. - En cas de conflicte, el dret intern no es deroga, sinó que correspondrà als jutges estatals deixar d’aplicar la norma interna. - El jutge estatal ha de deixar d’aplicar la llei interna contrària al DUE, el legislador ha d’adoptar les mesures per a la seva derogació i l’administració pública té el deure de no executar la norma contrària al DUE.

El principi de responsabilitat patrimonial dels poders públics estatals per infracció del dret de la UE

És un principi que té com a objectiu la tutela dels drets dels particulars en cas que no puguin exercir un dret subjectiu com a conseqüència d’una infracció del DUE imputable a un poder públic. - La infracció del DUE engloba el dret originari (violació d’una norma dels Tractats), el dret derivat (incompliment d’un reglament, no transposició o transposició incorrecta o fora de termini d’una directiva) i els tractats internacionals celebrats per la UE (incompliment d’algun article). - La infracció ha de ser imputable a un poder públic. L’estat respon de qualsevol infracció duta a terme pel poder legislatiu, executiu o judicial. Requisits: 1. Infracció/violació suficientment caracteritzada del dret de la UE. 2. La disposició infringida ha de conferir drets als particulars. 3. Producció d’un dany. 4. Nexe de causalitat entre la infracció i el dany causat