Principis Processals: Dispositiu, Oficialitat, Aportació de Part i Més

Principis Processals Clau

Principi Dispositiu

Regeix en els processos en què es debaten qüestions relacionades amb drets sobre els quals les parts tenen facultat de disposar. Les manifestacions característiques del principi dispositiu són les següents:

• 1.- L’inici del procediment només pot tenir lloc a instància de part.
• 2.- Les parts delimiten la matèria sobre la qual ha de versar el procés.
• 3.- La sentència ha de ser congruent amb l’objecte del procés delimitat per l’actor i amb les excepcions al·legades pel demandat.
• 4.- Les parts disposen sobre la continuació del procediment.

Principi d’Oficialitat

Regeix en els processos en què les parts discuteixen sobre un dret sobre el qual no tenen lliure disposició, sinó sobre un interès que sobrepassa l’esfera privada i té caràcter de públic o indisponible. Les manifestacions característiques del principi d’oficialitat són:

• 1.- La facultat d’iniciar el procés no sempre correspon en exclusiva a les parts, sinó també a l’òrgan judicial.
• 2.- La delimitació de la matèria sobre la qual versi el procés no queda exclusivament en mans de les parts.
• 3.- La sentència ha de pronunciar-se exclusivament sobre els fets introduïts per les acusacions (igual que el dispositiu).
• 4.- Diferent incidència de la voluntat de les parts en la continuació del procés.

Principi d’Aportació de Part

El principi d’aportació de part coincideix amb l’art. 216 de la LEC que parla del principi de “justícia rogada”, en virtut del qual els Tribunals civils decidiran els assumptes en virtut de les aportacions dels fets, proves i pretensions de les parts. Sol regir el procés CIVIL.

Principi d’aportació de part = APORTACIÓ DE LES PROVES / Principi dispositiu = APORTACIÓ DELS FETS (delimitació de l’objecte del procés). La iniciativa del Tribunal és molt limitada, encara que no del tot inexistent (Art. 282, 429.1 i 435.2 LEC).

Principi d’Investigació Oficial

El principi d’investigació oficial està lligat al principi d’oficialitat i significa que la iniciativa per buscar i aportar el material fàctic i probatori no correspon exclusivament a les parts, sinó també al Tribunal. Sol regir el procés PENAL.

FASE D’INSTRUCCIÓ: El jutge disposa de plenes i il·limitades facultats per investigar i buscar proves, a favor o en contra de l’inculpat.

FASE DE JUDICI ORAL: La iniciativa provatòria experimenta certes limitacions. Encara que l’art. 728 de la LECrim disposi que no es podran practicar més proves que les proposades per les parts, l’Art. 729.2 confereix al Tribunal la facultat d’acordar qualsevol prova no demanada per les parts relativa als fets objecte d’acusació. Segons el TS s’ha de limitar ja que si no es vulneraria el principi acusatori.

Lliure Valoració de la Prova i Valoració Legal de la Prova

El principi de lliure valoració de la prova és aquell que confereix llibertat al jutge per valorar les proves aportades al procés i han de dictar una ST mínimament raonada i motivada.

En el procés penal es parla de valorar les proves segons la seva consciència (art. 741.I LECrim)

En el procés civil es parla de “les regles de la sana crítica” (art. 316, 326, 334, 348...)

Lliure valoració de la prova no equival a apreciació superficial, lleugera o poc esmerada del material provatori, sinó que ha de ser motivada, racional i reflexiva.

El principi de lliure valoració de la prova regeix tant en el procés civil com en el penal.

En el procés civil hi ha alguns supòsits en què la llei imposa al jutge una determinada manera de valorar la prova = VALORACIÓ LEGAL DE LA PROVA.

Els supòsits de valoració legal de la prova, és a dir, que fan prova plena de l’estat de coses que documenten, de la data en què es produeix aquella documentació i de la identitat dels fedataris i altres persones que intervenen, són:

• Autenticitat dels documents públics (art. 319 de la LEC)
• Autenticitat dels documents privats no impugnats per la part a qui perjudiquen (art. 326 de la LEC)

Principi Acusatori i Principi Inquisitiu

Es tracta de dues formes d’organitzar el procediment penal d’acord amb el principi d’oficialitat que regeix en el mateix.

El principi acusatori es defineix en dues idees:

• NO HI HA PROCÉS SENSE ACUSACIÓ
• QUI ACUSA NO POT JUTJAR

Aspectes fonamentals del sistema acusatori:

• 1.- NECESSITAT QUE HI HAGI ACUSACIÓ
• 2.- SEPARACIÓ DE LES TASQUES D’INSTRUIR I JUTJAR
• 3.- CORRELACIÓ ENTRE ACUSACIÓ I SENTÈNCIA
• 4.- PROHIBICIÓ DE LA “REFORMATIO IN PEIUS”

El principi inquisitiu és tot el contrari de l’acusatori.

• IDENTIFICACIÓ ENTRE ACUSADOR I JUTGE
• IDENTIFICACIÓ ENTRE EL TRIBUNAL QUE INSTRUEIX I EL QUE JUTJA

El principi inquisitiu pur ha sigut abandonat pel món occidental per tal de garantir la imparcialitat del jutge.

El nostre ordenament d’enjudiciament penal ha adoptat un sistema ACUSATORI MIXTE (o formal):

• Es crea la figura del Ministeri Fiscal per assegurar la persecució dels delictes, que és un 3r que no és el jutge.
• En la fase d’instrucció pot funcionar de manera inquisitiva (el jutge ha d’investigar els fets que puguin ser delicte hi hagi o no acusadors)
• Ara bé, conclosa la instrucció, per obrir el judici, cal que hi hagi un acusador que exerceixi l’acusació (MF o particular) si no el jutge ha d’arxivar.
• Separació entre el Jutge instructor i el Jutge que ha de dictar Sentència.

Principi d’Oralitat i Principi d’Escriptura

El principi d’oralitat implica que només són vàlids els actes processals realitzats de forma oral i només es pot tenir en compte per dictar Sentència el material processal introduït d’aquesta manera.

El principi d’escriptura implica que només són vàlids els actes processals realitzats de forma escrita i només es pot tenir en compte per dictar Sentència el material processal introduït d’aquesta manera.

Cap d’aquests dos principis regeix d’una forma absoluta. L’oralitat consisteix sobretot en què s’estableixi una compareixença de les parts davant del jutge en la qual es practica la prova.

L’art. 120.2 de la CE vol que el procediment sigui predominantment oral sobretot en matèria penal.

Principi d’Immediació

És conseqüència del principi d’oralitat i significa que l’òrgan judicial ha de tenir contacte directe amb les parts processals i amb el material provatori que es dedueixi en el procés. Sobretot, la presència directa i activa del jutge és essencial en la pràctica de la prova.

Principi de Concentració

Està vinculat al principi d’oralitat. Significa la necessitat de concentrar les actuacions en una sola vista o compareixença.

En el supòsit que no n’hi hagi prou amb una sola compareixença cal que cal que siguin pròximes entre si per tal de preservar la percepció immediata del jutge.

Principi de Preclusió

En el procés escrit no existeix concentració, ja que els actes escrits es van succeint un darrera de l’altre.

Per això, si no es vol que les actuacions quedin paralitzades, cal establir uns plaços dins dels quals les parts poden realitzar un determinat acte processal i cal que aquests plaços siguin preclussius, és a dir, que una vegada transcorregut el plaç, ja no es pot realitzar l’acte = PRINCIPI DE PRECLUSIÓ

Principi d’Eventualitat

És també conseqüència del principi d’escriptura. Significa que en ocasions és necessari acumular subsidiàriament o eventualment peticions que poden resultar inclús contradictòries, donat que hi ha un plaç per formular peticions i que una vegada ha transcorregut s’acaba l’oportunitat de fer-ne d’altres.

És la formulació de peticions successives pel supòsit que siguin desestimades les precedents.

Principi de Publicitat

En el dret espanyol no hi ha actuacions judicials secretes.

Publicitat significa la possibilitat que qualsevol pugui conèixer i seguir el transcurs del procés.

Excepcions:

• El secret de les actuacions d’instrucció
• El secret de sumari
• Celebració del judici a porta tancada

Impuls Processal d’Ofici

Impuls processal d’ofici/ Impuls processal de part, significa determinar a qui correspon prendre la iniciativa per tal que continuï la tramitació del procediment.

Abans en el procés civil, regia el principi d’impuls processal de part, ara en tots els processos regeix el principi d’impuls processal d’ofici, recollit a l’art. 237 de la LOPJ.

La inactivitat de les parts no suposa la paràlisi o mort del procediment, és a dir, no origina la “caducitat de la instància”.

Excepció:

Art. 237 de la LEC estableix que s’entendrà abandonada la instància, si tot i l’impuls processal d’ofici hi hagi una inactivitat de les parts de 2 anys en 1ª instància i 1 any en fase de recurs, sempre que la inactivitat no sigui deguda a força major o per qualsevol causa no imputable a la part i que no ens trobem en un procés executiu.

La inactivitat de les parts no suposa la paràlisi o mort del procediment, és a dir, no origina la “caducitat de la instància”.

Excepció:

Art. 237 de la LEC estableix que s’entendrà abandonada la instància, si tot i l’impuls processal d’ofici hi hagi una inactivitat de les parts de 2 anys en 1ª instància i 1 any en fase de recurs, sempre que la inactivitat no sigui deguda a força major o per qualsevol causa no imputable a la part i que no ens trobem en un procés executiu.

Principis Determinants dels Jutges i Magistrats

Són:

1. LA INDEPENDÈNCIA
2. LA IMPARCIALITAT
3. LA RESPONSABILITAT