Principis i Processos de l'Aprenentatge Cooperatiu i la ZDP

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,58 KB

Les 5 Condicions de l'Aprenentatge Cooperatiu

  1. Interdependència positiva de metes: Un objectiu comú. Es necessiten els uns als altres.
    • Interdependència negativa: Només guanya un.
    • Interdependència positiva: Si cadascú ho aconsegueix, guanyen tots. Exemple: Acorden objectius entre tots, grup d'experts.
  2. Responsabilitat individual respecte al grup: Rols de gestió, motivació.
  3. Interacció promotora de l'aprenentatge: Psicologia del treball a l'aula (espai creat per reunir i discutir).
  4. Habilitats socials: (Be Kind).
  5. Revisió continuada: Graella d'autoavaluació, espai i temps de reflexió.

Factors Moduladors que Afavoreixen l'Aprenentatge

  1. Composició de grups: Grups de 3-5 persones, heterogenis millor, tenint en compte els graus d'ajuda.
  2. Actuacions del mestre (paper del professor): Explicar objectius, ajudes ajustades. Grau d'intervenció en la gestió del grup.
  3. Estructura de la tasca i participació dels alumnes: Rols de tasca, gestió, normes, definir espais, tasques obertes.

Tipus d'Agrupacions (Factor Composició de Grups)

  1. Grups formals d'aprenentatge cooperatiu: Una unitat didàctica/bloc.
  2. Aprenentatge cooperatiu informal: Activitat puntual.
  3. Base cooperatius: Mínim un trimestre (Cos nostre psico).
  4. Controvèrsies constructives: Debats. No serveix com a grup estable.

Processos Interpsicològics en l'Aprenentatge Cooperatiu

  1. Motivacionals
    1. Perspectiva motivacional: La motivació individual és clau. Buscar objectius (dona importància a la motivació individual) per afavorir el treball grupal. Ex: Grup d'experts.
    2. Perspectiva cohesió social: Identificació amb el grup, compromís amb els objectius, cohesió grupal.
      • A través de la interdependència positiva, rols, implicació per no defraudar a l'equip, rols de gestió (portaveu).
  2. Cognitius
    1. Conflicte socio-cognitiu (positiu): Dues idees enfrontades. Entre les dues posicions es reelabora el nou contingut d'una manera més ajustada. La resolució indica si hem arribat o no a l'aprenentatge, permet avançar.
    2. Elaboració cognitiva:
      • Durant l'exposició del propi punt de vista, aprofundeixes i reorganitzes els propis coneixements.
      • Quan ho volem explicar, estructurem, millorem i canviem l'aprenentatge (revisem els nostres coneixements). Exemple: La síntesi del bloc.
    3. Co-construcció col·laborativa d'idees i significats compartits:
      • Procés en el qual diverses persones treballen juntes per desenvolupar i compartir idees i atribuir significats, creant-los conjuntament.
      • El resultat és superior a la suma de les individualitats: el procés de pensar conjuntament o interpensar.

Tipus de Parla i Diàleg Afavoridor de l'Aprenentatge Cooperatiu

Hi ha 3 tipus de conversa:

  1. Disputativa: No es mouen de la seva idea, es queden amb la pròpia idea inicial i en desacord.
    • Té com a objectiu convèncer, no permet escoltar a l'altre.
  2. Acumulativa: ("Dir a tot vale").
    • Totes les idees són bones. No hi ha aprenentatge ni modificació d'esquemes de coneixement.
  3. Exploratòria (Correcte):
    • Pròpia de les construccions d'idees conjuntes. Hi ha aprenentatge.

Mètodes d'Aprenentatge en Grup

  • Estructurat: Nota segons l'evolució de cada alumne, recompenses individuals, igualtat o "patonetes".
    • S'avalua l'evolució de cada nen, el procés. Pre i post avaluació.
  • Informal: S'avalua segons el que s'ha presentat en acabar el treball, tots per igual.
    • Sense veure qui ha fet què.

Tipus d'Organització Social

  • Competitiva: Uns guanyen i uns altres perden, molta rivalitat, busquen aprovació del mestre, activitats individuals.
    • Interdependència negativa.
  • Cooperativa: Objectius vinculats entre si, guanya el grup.
    • Interdependència positiva.
  • Individualista: Cada alumne té els seus propis resultats, no hi ha interdependència.

Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

Definició: És l'espai entre el que un alumne pot fer per si mateix i el que pot aconseguir amb l'ajuda de l'expert.

Hi ha 3 zones:

  • Zona de Desenvolupament Real: El coneixement que es té sobre l'àmbit i que ja sap fer autònomament.
  • Zona de Desenvolupament Proper (ZDP): On es troba el que es pot fer amb ajuda, però que no es pot assolir per un mateix. Les ajudes proporcionades han d'estar ajustades al nivell de l'infant dins la ZDP i adaptades al moment en què es trobi.
  • Zona de Desenvolupament Potencial: On es troba l'objectiu. No és mai "tangible", ja que quan es compleix deixa de ser potencial per convertir-se en real.

8 Punts per a la Creació i Ampliació de la ZDP

  1. Inserir activitats autèntiques.
  2. Possibilitar la participació de tots els alumnes.
  3. Clima de confiança, seguretat i acceptació.
  4. Ajust continuat.
    • Considerar el punt de partida.
    • Estratègies discursives com:
      • Establir referents, descriure el que estem fent, altrament, parafrasejar, reelaborar, síntesi del que s'ha fet.
  5. Promoure la utilització i aprofundiment dels continguts apresos.
  6. Establir relacions entre coneixements nous i previs.
  7. Llenguatge clar, explicatiu i estructurat.
  8. Ús d'estratègies discursives.

Traspàs Progressiu del Control

Objectiu: Que els alumnes sàpiguen fer les tasques sols, siguin autònoms i tinguin el control total de la tasca.

  1. Control del professor: El focus està en l'expert, sap quins passos donar.
  2. Suports i ajudes es modifiquen i evolucionen: L'expert dona moltes ajudes, les ajudes van canviant, són més complexes, no tenen tant grau d'ajuda.
  3. Retirada progressiva: Es van modificant i retirant ajudes.
  4. Més autonomia i autoregulació.
  5. Més control de l'alumne: Ho fa de manera autònoma, ell té el control.

Construcció de Significats Compartits

S'inicia amb la renúncia estratègica: ens posem en el paper de l'alumne per buscar el primer nivell d'intersubjectivitat, parcel·la de coneixement compartida i limitada. És el punt de partida.

  1. Primer nivell d'intersubjectivitat: Fer preguntes per trobar coneixements previs, fent veure que no saps alguna cosa, renunciant. Comencen les estratègies discursives. El sistema inicial de significats compartits.
  2. Negociació: Volem arrossegar els alumnes a nivells més alts d'intersubjectivitat (ampliant la parcel·la). Iniciant estratègies discursives que permetin fer el viatge dels coneixements.
  3. Sistemes de representació de significats compartits: Més semblants als desitjats.

Entradas relacionadas: