Principis Tributaris: Progressivitat, No Confiscació i Legalitat
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,28 KB
Principis Tributaris Fonamentals
Principi de Progressivitat
El principi de progressivitat implica un augment de la contribució en una proporció major a l'augment de la riquesa. Té una finalitat redistributiva i permet fer progressar el sistema. La progressivitat és aquella característica del sistema tributari segons la qual, a mesura que augmenta la riquesa de cada subjecte, augmenta la contribució en una proporció superior a l'increment de la riquesa. Com s'expressa comunament, "els que tenen més contribueixen en proporció superior als que tenen menys".
La progressivitat és una característica que afecta no a cada figura tributària singular, sinó al conjunt del sistema tributari, exigint que els impostos amb caràcter progressiu tinguin un pes important. La progressivitat i l'objectiu de redistribució de la renda tenen una connexió important amb el valor de la igualtat i la capacitat econòmica.
El Tribunal Constitucional (TC) estableix que "la igualtat és perfectament compatible amb la progressivitat de l'impost".
Principi de No Confiscació
El principi de no confiscació o no confiscatorietat s'estableix per equilibrar l'economia social i com a funció social de la propietat privada i la redistribució. S'introdueix a fi que el sistema tributari no arribi a tancar o desincentivar el sistema de la riquesa.
L'art. 31 de la Constitució Espanyola (CE) conclou afirmant que "el sistema tributari no tindrà abast confiscatori". Aquesta norma, única en el nostre ordenament jurídic, s'introdueix com a garantia davant de possibles abusos en la progressivitat del sistema.
Jurídicament, aquest principi confon dos plans que s'han de tenir ben diferenciats: el de la regulació de la contribució de la despesa pública i el de la regulació del dret de propietat. Si una llei configura un tribut que arriba a produir efecte confiscatori o d'anul·lació del dret de propietat, el precepte seria fixat com a anticonstitucional.
El TC estableix que aquest principi només pot predicar-se quan l'exacció de l'impost produeixi efectes de tal índole, fent necessari la prova que demostri que la imposició perjudica la font de riquesa de la qual deriva el fet imposable.
Principis Formals: El Principi de Legalitat
L'art. 31.3 CE estableix que "Només podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic amb arranjament a la llei". L'art. 133 CE indica que "La potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant llei". D'aquests dos preceptes se'n deriva l'anomenat principi de legalitat.
Fonament del Principi de Legalitat
El fonament del principi de legalitat s'identifica amb l'existència d'autoimposició o consentiment de l'impost a través de la representació dels contribuents, seguint el lema "no taxation without representation". S'estableix per repartir la càrrega tributària d'acord amb el principi democràtic.
Font material: parlament. Font formal: llei. Aquest principi estableix la necessitat d'una llei formal per establir tributs.
L'estat social democràtic de dret fa necessari el reconeixement del principi de legalitat tributària en diversos sentits:
- Per la funció de garantia individual a què fa referència.
- Per assegurar la democràcia en el procediment d'imposició o establiment de les vies de repartiment de la càrrega tributària.
- Per una garantia d'igualtat i tractament uniforme de la ciutadania.
- Per procurar una seguretat jurídica.
Àmbit del Principi de Legalitat
El principi de legalitat cobreix la creació ex novo i regulació dels elements essencials del tribut, constituint una reserva de llei relativa.
La doctrina distingeix, en tractar la institució de la reserva de llei, entre:
- La reserva de llei absoluta: la llei ha d'establir la completa regulació de la matèria.
- La reserva de llei relativa: la llei pot limitar-se a establir els principis i criteris dins dels quals la concreta disciplina podrà ser establerta posteriorment per una font secundària.
El TC entén la reserva de l'art. 31.3 com a merament relativa, ja que estableix només un acord amb la llei. En els tributs locals, és imprescindible la reserva relativa, ja que és l'única que permet cohesionar les exigències pròpies del principi de legalitat amb les exigències pròpies de l'autonomia financera local.
Quant a la reserva relativa, cal fer dues precisions:
- La remissió a la font secundària ha de contenir amb suficient determinació els límits i criteris dins dels quals ha d'actuar la font, perquè el tribut sigui regulat "d'acord amb la llei".
- L'esquema de la reserva relativa ha d'obeir a justificacions racionals, derivades de la pròpia naturalesa del tribut.
El TC estableix que "es tracta d'una reserva relativa en la qual, tot i que els criteris o principis que han de regir la matèria s'hagin de contenir en una llei, resulta admissible la col·laboració del reglament".