Els Privilegis Feudals a l'Antic Règim Europeu

En l'Antic Règim Europa el sector més important era el primari, l'agrícola, mentre que la indústria tenia una base artesanal, amb mitjans arcaics i una producció molt limitada. La majoria de les famílies destinaven tots els seus ingressos a cobrir les necessitats bàsiques.

En el segle XVIII la majoria de la població es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, era una producció de subsistència, en secans poc productius, i la major part de les terres es dedicava a cultivar cereals, per això, la majoria del camperolat vivia en condicions d'escassetat i de misèria com Europa oriental, Rússia... Però també es cultivaven productes destinats al comerç, com la vinya i l'olivera a les zones mediterrànies.

La pèrdua de collites a causa del mal temps, sequeres, inundacions... i la falta dels transports afavorien l'esclat periòdic de crisis de subsistència, períodes de fam on augmentava la mortalitat i creixien les tensions socials. També l'endarreriment tecnològic i el predomini de la propietat senyorial de la terra.

Al XVII. en els Països Baixos, el nord de França i el sud d'Anglaterra introduïren novetats com la rotació de conreus, la selecció de llavors i la millora de l'instrumental agrícola.

En aquest període podem distingir, dos tipus d'explotació agrària: els camps oberts (openfield) i les terres comunals.

Els camps oberts eren grans extensions de terreny sense tancar, dedicats al conreu de cereals i que podien ser de propietat individual o col·lectiva.

En canvi, els caps tancats eren parcel·les individuals delimitades per tanques o bardissa on es posava en pràctica un altre tipus de conreu on es beneficiava tota la comunitat pagesa.

La propietat de la terra estava en mans dels privilegiats, part de la terra es trobava en mans dels senyors laics i nobles. Aquestes terres rebien el nom de senyories i podien ser de dos tipus: la senyoria territorial i la senyoria jurisdiccional, dues formes de dominació feudal:

- Senyoria territorial quan el senyor era el propietari de la terra i els camperols havien de pagar rendes d'explotació de les seves parcel·les.

En canvi, una senyoria jurisdiccional es donava quan en un territori el senyor exercia la justícia, nomenava els càrrecs o cobrava impostos per l'ús dels monopolis senyorials (el forn, el molí, camins, etc.). Aquest dret permetia al senyor jutjar els habitants de les seves terres, tenir immunitat respecte del poder reial i dictar normes en el seu territori.

- Les terres de la noblesa no es dividien mai, gràcies a uns sistemes de transmissió de la propietat que les vinculaven als títols nobiliaris i no als individus.

- Als senyors els hi havien de pagar una sèrie d'impostos per a l'explotació de la terra i per d'altres drets senyorials que pervivien des de l'edat mitjana com emplear dels molins, l'ús dels ponts ...

- El 10% de la collita anava a parar a mans de l'Església.