Per entendre correctament el poder polític i deduir-lo d'allò que va ser el seu origen és necessari considerar com eren els éssers humans en estat de naturalesa.

El estat de naturalesa

Els éssers humans en estat de naturalesa estaven en un estat de llibertat (dins dels límits de la llei de la naturalesa), independència (no han de demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altra persona) i igualtat (fer ús de les mateixes facultats, hagin de ser també iguals entre si, sense subordinació o subjecció de les unes a les altres, per tant, tot poder i jurisdicció és recíproc i ningú en gaudeix en més mesura que la resta).

L'estat de naturalesa té una llei de naturalesa que el governa i afecta a tothom, que ensenya que tots els éssers humans s'han de respectar i no causar-s'hi danys entre ells, han de respectar els seus drets naturals.

Els drets naturals són: la llibertat i la propietat (la de la persona mateixa, dret a la salut; i el de la propietat privada, que permet tenir els béns necessaris per poder subsistir). Però aquests drets no són il·limitats, respecte la propietat privada ningú la pot acaparar tota, i respecte la llibertat, ningú ha de danyar els altres. El límit de la propietat privada és que algú no pot adquirir-ho tot i deixar als altres sense res, i el límit de la llibertat és la llei de la naturalesa.

El dret de jurisdicció recíproc té l'objectiu de vetllar per la pau i la preservació de la humanitat. Tot ésser humà té el dret de castigar un altre quan viola els seus drets naturals i de ser executor de la llei de la naturalesa. L'ésser humà castigarà a un altre segons els dictats de la raó i de la consciència, amb la assignació de les penes proporcionals que serveixin per a què el criminal repari el dany. Tots poden fer el mateix perquè l'estat natural és un estat de perfecta igualtat on no hi ha superioritat ni jurisdicció de l'un sobre l'altre. Un ésser humà pot tenir poder sobre un altre, però no es tracta d'un poder absolut o arbitrari sinó que l'haurà de castigar però tenint en compte unes doctrines.

Existeixen dos tipus de drets: el dret de castigar el crim per evitar que es torni a cometre, i el dret a buscar reparació per compensar la part perjudicada.