Els problemes del camp i el desenvolupament industrial a Espanya

Els problemes del camp espanyol

Continuava una enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Les grans zones de latifundis i el fort predomini de minifundis provocaven rendiments baixos i dificultaven l'aplicació de noves tècniques de conreu.

• Zones latifundistes (Andalusia i Extremadura): La població vivia en condicions de subsistència, fet que va provocar conflictes socials i revoltes pageses que reivindicaven l'accés a la terra i un conreu efectiu, com a conseqüència de l'absentisme dels propietaris.
• Minifundis (Galícia): La mala qualitat de la terra al nord només permetia una productivitat de subsistència.

El govern de l'època era conscient dels problemes i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del regadiu en zones de secà. Aquest pla es va ampliar amb la creació de les confederacions hidrogràfiques durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'inici del segle XX, el problema principal era l'existència de molts pagesos sense terra. Tot i que es van promulgar lleis per a la colonització i el repartiment de terres, aquestes van ser insuficients, ja que la pressió dels propietaris agrícoles va impedir qualsevol intent de dur a terme una reforma agrària real.

2. Els progressos de la indústria

2.1. Canvi energètic i avenços tecnològics

L'economia espanyola va créixer gràcies a la utilització de noves fonts d'energia: el petroli i l'electricitat. Això va permetre vèncer la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassetat de carbó, mecanitzant la producció industrial i disminuint els costos de fabricació.

El progrés de l'electricitat a Espanya va tenir dues etapes:

• 1a etapa (1880-1914): L'ús de l'electricitat estava restringit a l'enllumenat públic de les ciutats i al transport urbà.
• 2a etapa (1914-1930): Es va generalitzar l'ús industrial.

A Catalunya, aquest canvi va comportar la disminució de la dependència del carbó gràcies a la hidroelectricitat, amb centrals elèctriques al Pirineu. L'avenç del refinatge del petroli i la mecànica dels motors van obrir Espanya a una nova revolució del transport: l'automòbil. També es va produir l'expansió del telègraf, el telèfon i les emissions de ràdio a les ciutats, tot i que aquests avenços no van arribar al món rural.