Problemes Filosòfics: Veritat, Coneixement i Realitat

Problemes Filosòfics

La Veritat

El problema de la veritat tracta sobre si les coses que nosaltres creiem que són reals de veritat ho són o no. Hi ha dos tipus diferents de veritats: la veritat de fets, que diu que la realitat és la que és encara que no la puguem distingir, i la veritat de proposicions, que versa sobre les veritats de les coses que nosaltres diem sobre la realitat.

Límits del Coneixement

Aquest problema tracta sobre si el coneixement té límits o no. Per tractar aquest problema, hi havia 4 opcions diferents que eren:

• El dogmatisme, que diu que el coneixement no té límits.
• L'escepticisme, que diu que és impossible conèixer i que té dubtes de tot.
• El relativisme, que diu que no es pot conèixer; llavors, la gent fa i diu el que vol.
• El perspectivisme, que diu que sí que és possible conèixer si unim tots els nostres punts de vista.

Facultats del Coneixement

És explicar què és el coneixement i en què es diferencia d'altres formes d'aproximació a la realitat. Tenim tres facultats diferents que són:

• El racionalisme, que diu que la raó és més important que els sentits per entendre el coneixement.
• L'empirisme, que, al contrari que el racionalisme, diu que els sentits són més importants que la raó a l'hora de conèixer.
• El criticisme, que diu que per poder conèixer necessitem la raó i els sentits, que una no es dona sense l'altra.

Què és la Realitat?

És el conjunt d'allò que existeix, no allò que és producte de la imaginació ni del subjectivisme. Existeix hi hagi o no algú mirant-s'ho. Dintre de la realitat, tenim 3 teories que intenten respondre a aquest problema, les quals són: el realisme, l'idealisme i el fenomenalisme.

El Realisme

Correspon a l'actitud natural per la qual pensem que coneixem la realitat, que la nostra capacitat de conèixer es correspon perfectament amb la realitat existent. Suposa confiança en els sentits. La percepció ens proporciona una reproducció exacta del món tal com és. Les bases del realisme com a perspectiva filosòfica reforcen la idea que la realitat és independent de l'observador i pot ser coneguda mitjançant mètodes racionals i empírics. "Les coses són tal com les veiem".

L'Idealisme

El coneixement no es fonamenta en les coses externes, sinó en el subjecte que coneix. La realitat coneguda és una construcció que fem des de les nostres estructures mentals. Per tant, no coneixem la realitat "tal com és", sinó una seva representació. L'idealisme opta per donar prioritat a les idees o al coneixement per sobre de la realitat. Sosté que la realitat, en última instància, és una creació de la ment o de la consciència. "Les teves idees són la realitat".

El Fenomenalisme

Afirma que no podem conèixer les coses en si mateixes, sinó només les seves aparences. L'única cosa que coneixem en ferm són els fenòmens. És una teoria que afirma que només podem conèixer els fenòmens, és a dir, allò que és percebut, i que la naturalesa intrínseca de les coses ("coses en si") és inaccessible. La realitat percebuda està construïda per la ment. "Les coses que veus són només l'aparença; tu saps que hi ha alguna cosa, però no saps la seva veritable aparença".

El Dogmatisme

És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir-ne certesa absoluta. A més, defensa la possibilitat d'ampliar progressivament i de manera ininterrompuda els nostres coneixements. Un dels filòsofs que ha estat considerat dogmàtic, en aquest sentit, és Descartes.

L'Escepticisme

És la posició oposada al dogmatisme. L'escepticisme moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. En canvi, l'escepticisme radical nega que sigui possible, fins i tot, aquest coneixement. Considera que la pretensió d'accedir a un coneixement ferm i segur és un desig inabastable.

El Relativisme

És la posició que nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en ella mateixa en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Per aquest motiu, refusa la pretensió d'un coneixement objectiu i universal, i considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context social, cultural i històric. Els sofistes són considerats els pares del relativisme epistemològic i moral.

El Perspectivisme

Encara que té molts punts en comú amb el relativisme, se'n diferencia en un de fonamental: no nega la possibilitat teòrica d'un coneixement absolut. Segons el perspectivisme, cada subjecte o col·lectiu que coneix ho fa des d'un punt de vista o perspectiva particular; per tant, té una visió parcial de la realitat. Aquesta visió no és falsa i, a més, és insubstituïble, ja que tota perspectiva recull un aspecte important de la realitat. Per tant, en la seva mesura, totes les perspectives són vertaderes, i la reunió de totes, si fos possible, seria la veritat absoluta. Ortega y Gasset ha defensat el perspectivisme com a forma de superar el dilema entre dogmatisme i escepticisme.

Classificació de les Teories Ètiques

Autònoma: L'ésser humà és autònom i racional; per això, té capacitat per a establir les seves pròpies normes i valors. Kantiana / Discursiva

Heterònoma: L'ésser humà té interioritzades una sèrie de normes i valors que li venen donats des de fora. La llei moral interioritza i acata una llei moral objectiva i externa. Intel·lectualisme Moral / Hedonisme / Estoïcisme / Utilitarisme

Formal: L'ètica no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem de fer-ho; només ha de determinar la forma de l'acció correcta. Kantiana / Discursiva

Material: L'ètica ens ha de dir què hem de fer per assolir allò que és bo, per accedir al bé. Eudemonisme / Hedonisme / Estoïcisme / Utilitarisme

Deontològica: Les accions i les normes són correctes per elles mateixes, independentment del que se'n derivi. L'únic criteri per a avaluar les normes i les accions és que s'adeqüin al que és correcte, al deure. Kantiana / Discursiva

Teleològica: Les normes morals es justifiquen d'acord amb una finalitat. Eudemonisme / Hedonisme / Utilitarisme

Cognitivista: És possible conèixer racionalment la validesa moral d'una norma i argumentar i demostrar-ne la seva correcció. Intel·lectualisme moral / Eudemonisme / Hedonisme / Estoïcisme / Utilitarisme / Kantiana / Discursiva

No Cognitivista: No és possible justificar racionalment les normes morals, perquè no es basen en res que pugui ser conegut racionalment. Emotivisme

Ètica de mínims: Hi ha uns mínims ètics exigibles a tot ésser racional, universalitzables i imparcials, que poden ser perfectament compartits per a tots els grups socials. Aquests mínims determinen els drets i deures. Intel·lectualisme moral / Kantiana / Discursiva

Ètica de màxims: Cada ésser humà té com a ideal un model personal i subjectiu, que és intransferible. Per tant, no es poden generalitzar ni els principis ni els valors morals individuals. Eudemonisme / Hedonisme / Estoïcisme / Utilitarisme