Problemes, Misteris, Sentit de la Vida i Evolució Humana

Reflexions sobre l'Existència Humana

Problema: Situació en què hi ha quelcom desconegut, que cal esbrinar i que implica dificultat. Caràcter: un cop plantejat, té solució si s’aplica la tècnica adequada.

Misteri: Situació que afecta i compromet en el que és més profund. Obstacle que obre perspectives i confereix dimensions a l’existència. No es pot resoldre, no té solució, i ens acompanya tota la vida. Pot tenir diverses respostes, que depenen de la persona i de les circumstàncies vitals en què es troba.

Sentit: No hi ha tècnica que ho resolgui. Tres respostes bàsiques:

• No hi ha sentit: L’existència i el món són absurds. La vida no té sentit, perquè tal pregunta no té sentit. És l’actitud de Jean-Paul Sartre.
• Hi ha sentit immanent: L’existència té finalitat, significat o valor, entenent que la mort és el límit absolut de la vida. Autor que manté aquesta posició: Ernst Bloch.
• Hi ha sentit transcendent: Sentit que depassa la mort. És la posició dels religiosos. Els jueus, els islamistes o els cristians, l’anomenen Salvació.

Evolució Humana

Australopitecs: Bípedes, de la mateixa època que l’Homo habilis, aquest caracteritzat per un front més ample, augment de la capacitat cranial, vivia en zones obertes, praderies i sabanes, organitzat en formacions familiars, construïa cabanes i instruments.

Aquest dona pas a l'Homo erectus, bípede i caminava dret, feia servir el foc, potser practicava ritus associats a l'enterrament, construïa instruments de pedra. D'aquest deriven l'Homo neanderthalensis i l'Homo sapiens (antecedent directe de l'home actual apareix a Àfrica i Orient Mitjà, nòmada i vivia de la caça, practica l’agricultura i la ramaderia, fabrica armes i instruments, com les destrals i ganivets de pedra, feia servir roba cosida, es guarnia, enterrava i tractava els morts amb reverència, va produir obres d’art, com pintures rupestres.

Hominització: Procés biològic pel qual s’arriba a l’Homo Sapiens Sapiens (alliberament de mans, desenvolupament del cervell).

Humanització: Independització progressiva de la pressió del medi. Desenvolupament Cultural pel qual s’arriba a l’Homo Sapiens Sapiens.

Teories de l'Evolució

Lamarckisme: Tots els éssers vius evolucionen per aconseguir la perfecció. Els éssers vius provenen d’orígens diferents. Adaptació a l’ambient per l’ús i desús d’òrgans. Desenvolupament i aparició de nous òrgans. Els caràcters adquirits s’hereten.

Darwinisme: Darwin - Tots els éssers vius tenen un origen en comú, però hi ha una evolució. Evolucionen per sobreviure a la selecció natural—només sobreviuen els més adaptats que transmeten les característiques.

Mutacionisme: El progrés evolutiu depèn de les mutacions - modificacions provocades per l’extern que s’hereten. Són a l’atzar i no tenen perquè ser bones.

Fixisme: George Couvier. Totes les espècies són independents i no es modifiquen al llarg del temps.

Utopia

Utopia: És alguna cosa desitjada però impossible d’assolir. Té el seu origen en el desacord amb la realitat social existent, és un motor de canvi i de transformació social.

Característiques: Neix del rebuig de les condicions socials existents. Es basa en la concepció de la naturalesa humana i el bé comú. Critica les injustícies de la societat existent. Objectiu: crear una societat perfecta. Ampliar la natalitat. Descripcions de com funciona la societat en un cas que existís.