Procediments Temporals i Control en Condicionament Clàssic

Procediments Temporals en Condicionament Clàssic

La relació temporal entre l'Estímul Condicionat (EC) i l'Estímul Incondicionat (EI) és crucial. Existeixen diversos procediments:

• Demora

  L'EI es presenta més tard que l'EC, però coincideixen parcialment en el temps (l'EC encara està present quan apareix l'EI).

• Traça

  L'EC finalitza abans que comenci l'EI. Es crea el concepte d'interval de traça: el temps entre la fi de l'EC i l'inici de l'EI. Un interval de traça llarg pot dificultar el condicionament.

• Temporal

  No hi ha un EC explícit. L'EI es presenta a intervals regulars i el propi pas del temps actua com a EC. P. ex.: Si el despertador (EI) sona cada dia a la mateixa hora, podem despertar-nos uns minuts abans (RC).

• Aleatori

  L'EC i l'EI es presenten aleatòriament, sense una relació temporal predictiva. Generalment, no es produeix condicionament, ja que l'EC no prediu l'EI.

• Simultani

  L'EC i l'EI comencen i acaben alhora. L'EC no prediu l'aparició de l'EI, per la qual cosa el condicionament excitatori sol ser feble o inexistent. En alguns casos, la fi de l'EC pot predir l'absència de l'EI, donant lloc a condicionament inhibitori. Els resultats poden variar.

• Cap enrere (Retroactiu)

  L'EI es presenta i finalitza abans que comenci l'EC. Sol produir condicionament inhibitori.

El Control Experimental en Condicionament

Per assegurar que la resposta observada és deguda a l'associació EC-EI i no a altres factors, s'utilitzen grups o condicions de control:

1. Control de l'EC aïllat: Es presenta només l'EC (p. ex., el so) al grup control, sense l'EI (menjar).
2. Control de l'EI aïllat: Es presenta només l'EI al grup control. Això controla la sensibilització.
3. Control veritablement aleatori (Rescorla, 1967): L'EC i l'EI es presenten aleatòriament al grup control per evitar l'associació i controlar el pseudocondicionament (resposta a l'EC deguda només a l'excitació provocada per l'EI).
4. Control explícitament no aparellat: L'EC i l'EI es presenten de manera que mai coincideixin temporalment (p. ex., en sessions diferents o molt separats en el temps) per assegurar que no s'associïn.
5. Control discriminatiu (o inhibició diferencial): És un disseny intrasubjecte on un EC (EC+) va seguit de l'EI, mentre que un altre EC (EC-) es presenta sense l'EI. Exemple: EC+ (so A) → EI (menjar); EC- (so B) → No EI.

Cal considerar la sensibilització: l'exposició només a l'EI pot augmentar la reactivitat general a altres estímuls, inclòs l'EC, generant una falsa resposta condicionada. P. ex.: Una descàrrega elèctrica (EI) pot augmentar l'estat d'alerta general.