El Procés de Convertir-se en Persona Segons Carl Rogers: Autonomia i Teràpia Humanista

El Procés de Convertir-se en Persona Segons Carl Rogers

Aquest procés implica un camí cap a l'autenticitat i la llibertat personal, deixant enrere les barreres que impedeixen la plena realització de l'individu:

• Deixar d’utilitzar màscares: Ser qui realment ets, deixant les màscares enrere sense por de mostrar-te.
• Deixar de sentir les obligacions: Les normes imposades s’interioritzen i ens marquen tant que les seguim tot i que no vulguem. Hem de fer les coses perquè volem i no perquè ens obliguen.
• Deixar de satisfer expectatives dels altres: Tendim a fer allò que fan els altres. Podem ser diferents i canviar les expectatives que tothom segueix.
• No esforçar-se per agradar: Per la por a la crítica, s’ha de ser lliure i fer el que un vulgui, sense dependre de ningú.
• Començar a autoorientar-se: Implica autonomia i escollir el camí propi, sent responsable. Al principi genera por, però acaba generant autoestima.

Trastorns Mentals i la Teràpia Humanista

La Teràpia Centrada en el Client (Rogers)

La Teràpia Humanista és una teràpia centrada en el client i no és directiva.

El Model de Teràpia Humanista es basa en crear una relació o ambient en el qual el client manifesti els seus sentiments i percepcions amb sinceritat. L'empatia per part del terapeuta és clau per crear confiança entre tots dos, permetent que el client es trobi lliure per buscar la seva real manera de ser, l'autoconeixement i l'autoacceptació.

Les persones tenen la capacitat de millorar el seu autoconeixement i resoldre els seus conflictes tenint algú que els escolti i participant activament. Es busca fer un mirall psicològic entre el client i el terapeuta perquè el client es vegi a si mateix, es desfaci de les màscares i sigui autònom.

Objectius del Procés de Canvi i Maduresa

Aquest procés condueix a una sèrie de transformacions essencials:

• Ser un procés de canvi: Modificar la manera de veure les coses i a un mateix, i estar satisfet d’aquests canvis. Aquest és el camí cap a la maduresa.
• Acceptar la pròpia complexitat: Entendre que som un conjunt d’actituds, fins i tot contradictòries. Percebre la nostra pròpia pluralitat.
• Obrir-se a l’experiència: Acceptació dels propis sentiments i emocions. Manifestar-se tal com és un mateix.
• Acceptar els altres: A mesura que ens acceptem a nosaltres mateixos, tenim més capacitat per acceptar els altres. Hem d’apreciar les persones tal com són, amb les seves peculiaritats.
• Confiar en un mateix: Acceptar la pròpia manera de ser ens dona confiança i tranquil·litat, mesurant les nostres oportunitats. Ser diferent i acceptar-ho, confiar en tu mateix i ser creatiu.

L'individu ha de recórrer tot el camí. És un procés per arribar a ser tu mateix. Un cop aconseguit, ets lliure, disposes d'una orientació vital bona i acceptació dels altres. És un model de vida per a qualsevol persona.