Procés d'Industrialització a Espanya (1959-1985): De l'Autarquia a la Crisi
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
Procés d'Industrialització a Espanya (1959-1975)
El Pla d'Estabilització de 1959 i la Liberalització
El Pla d'Estabilització de 1959 va significar la fi de la política d'autarquia i l'inici de la liberalització de l'economia espanyola, que fins llavors havia estat monopolitzada per l'Estat. L'obertura d'Espanya a l'exterior es va dur a terme amb l'ajuda dels Estats Units (EUA).
Creixement Econòmic i Canvi de Política Industrial
Espanya va viure un gran creixement econòmic i industrial gràcies a l'eliminació de bona part de les barreres aranzelàries al comerç exterior. La liberalització va permetre comprar béns d'equip, fet que va augmentar la productivitat industrial i l'exportació. Aquesta obertura va coincidir amb un període de gran expansió econòmica mundial que va afavorir que un bon nombre de companyies multinacionals s'instal·lessin en territori espanyol per diverses causes.
Distribució Territorial de la Indústria (fins 1975)
El model tradicional de la indústria espanyola es va basar en nuclis poc connectats entre els quals destacaven:
Catalunya: Capital Acumulat i Tèxtil
Resultat de l'existència d'una classe burgesa empresarial que havia acumulat capital gràcies al comerç, a l'agricultura i a les manufactures. Aquesta burgesia va invertir el seu capital en la producció de filats i teixits de llana i cotó.
País Basc: Ferro i Classe Empresarial
S'havia format una classe empresarial industrial gràcies a l'extracció del mineral de ferro que s'exportava a Anglaterra.
Astúries: Jaciments Minerals i Exportació
Es va desenvolupar a causa dels jaciments de minerals i la seva proximitat als ports que en permetien l'exportació. El desenvolupament de la mineria va suposar només l'extracció del mineral i la seva venda.
Madrid: Capitalitat i Factors de Localització
Es va veure afavorida per factors de localització vinculats a la capitalitat de l'Estat, com ara la proximitat a llocs de presa de decisions, l'existència d'un mercat urbà important i la disposició de mà d'obra abundant i barata.
La Crisi Industrial a Espanya (1975-1985)
Crisi Mundial i el Final del Model Fordista
Durant el model industrial fordista, els empresaris industrials necessitaven cada vegada més mà d'obra per incrementar la producció. Aquests treballadors, però, exigien millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixos.
Factors Desencadenants de la Crisi
La crisi industrial es va precipitar amb la crisi energètica. Amb la pujada del preu del petroli, els productes industrials es van encarir. Això va provocar la caiguda de les vendes i va disminuir la circulació del capital. A més, els països industrials començaven a patir la competència dels Nous Països Industrialitzats (NPI) que competien en el mercat internacional amb productes a millor preu.