Procés d'Intervenció i Acolliment Familiar: Benestar Infantil

El Procés d'Intervenció en l'Atenció Primària

El procés des de la detecció en l'atenció primària fins que s'intervé consta de 4 fases:

1. Valoració del Cas

   Aquesta fase implica tres etapes:

   • Recollida de la informació: primera etapa que ens dóna tots els elements per fer el diagnòstic educatiu.
   • Diagnòstic: conèixer si els elements representen factors de risc, maltractament o negligència.
   • Presa de decisions: línia de treball que se seguirà.

2. Planificació

   Pla de treball familiar que incorpora estratègies d'actuació i que es debat i consensua amb la família.

3. Implementació

   Desenvolupament, a través de les estratègies, de les accions necessàries per introduir els canvis pactats amb la família.

4. Avaluació

   En acabar la intervenció, aquesta s'avalua.

L'Acolliment Familiar: Una Mesura de Protecció

L'acolliment familiar és la mesura de protecció per la qual un infant és acollit per una família perquè aquesta es faci càrrec de la seva educació i de la cobertura de totes les seves necessitats (físiques, psíquiques, afectives...) durant un temps determinat, amb la finalitat de substituir les tasques de la família d'origen i garantir el desenvolupament integral de l'infant. La família d'acollida ha de proporcionar tot el que s'hauria de donar en la família d'origen (atenció integral). Les famílies acollidores reben una ajuda econòmica en concepte de manutenció; es compensen les despeses, però no és un treball remunerat.

Principis de l'Acolliment Familiar

L'acolliment s'entén com una alternativa a la institucionalització, essent una opció prioritària que es basa en dos principis fonamentals:

1. Seguretat i Benestar

   Tota la part emocional relacionada amb la seguretat emocional de l'infant, que s'ha vist trencada per la situació de maltractament que ha patit, es reconstrueix amb més garanties en el si d'una altra família que en una institució. Això és degut a que l'atenció en una família és més personalitzada i s'estableixen uns lligams afectius amb les persones acollidores que, precisament, poden donar a l'infant sentiments de benestar i seguretat.

2. Normalització i Individualització

   Viure en una família és una situació més normalitzada que viure en un centre. A més, l'atenció que brinda la família a l'infant és molt més individualitzada.