Proces mitjançant el qual la cel·lula obtener la materia organica

FLUX ENERGIA: Per viure es necessita un a port constant d’energia. • L’energia en els ecosistemes pot arribar: sol • L’activitat fotosintètica introdueix l’energia del Sol i la converteix en energia química. –llocs no hi ha Sol. • L’activitat quimiosintètica aprofita l’energia de les reaccions químiques i converteix en energia química. • L’energia flueix en una sola direcció, va dels productors als consumidors i als descomponedors. Es perd al medi i no retorna als productors. • Només a un 10% de l’energia procedent d’un nivell tròfic passa al nivell següent. La resta d’energia es dissipa en forma de calor i no es reutilitza. Per això no és cicle.           CICLE DE MATERIA:matèria transforma contínuament i és cicle en ecosistema, i és vehicle de transport de energia. •matèria recicla contínuament: prod-consum i descomponedors

CICLE CARBONI: El Carboni forma estructura de biomolècules. •la fotosíntesis i la quimiosíntesis els CO2 de l’atmosfera transforma en compostos orgànics •alimentació, carboni circula a través de tots nivells tròfics. •La respiració cel·lular tots els organismes utilitzen carboni de matèria orgànica i oxigen llavors obtenen energia alliberant el CO2 novament a l’atmosfera. •Quan les restes dels organismes quedin enterrades, es transformen en combustibles fòssils o en roques calcàries, que en ser erosionats tornen CO2 a l’atmosfera. •Els incendis, erupcions volcàniques, crema de combustibles fòssils allibera CO2 a l’atmosfera (humans incrementen efecte hivernacle del planeta)

CICLE NITROGEN: nitrogen està atmosfera com gas N2 •No pot ser assimilat pels organismes vius •Només utilitzar forma d’ió nitrat (NO3)- • En organismes el Nitrogen és present en proteïnes, àcids nucleics i lípids. •hi ha bacteris lliures i simbionts amb arrels de plantes lleguminoses, ells capten N2 atmosfèric i transformen en nitrat. Són els bacteris fixadors de nitrogen. •Els productors absorbeixen el (NO3) del terra i en fan la biosíntesis de matèria orgànica nitrogenada. • Aquesta matèria orgànica circula per la cadena tròfica •orina, excrements i restes matèria org. Tornen a sòl i bacteris descomponedors transformen en amoníac (NH3) que desprenen en forma de ió amoni(NH4)+ •bacteris nitrificants transformen ió amoni (NH4)+en nitrits (NO2)-i dsps en (NO3)- i es assimilat pels productors i tornar a cadenes tròfiques. •En medis pobres O2, els bacteris desnitrificants i alguns fongs transformen part nitrats del sòl en nitrogen gas N2 q torna a atm. 

CICLE DEL FOSFOR: El fòsfor és un element escàs. • Forma part dels àcids nucleics, fosfolípids i en ossos, en esquelets d’animals marins. •productors agafen el fòsfor en forma de fosfat (PO4)3 - en l’aigua del terra per dissolució i l’incorporen a la matèria orgànica. D’aquí passa a la cadena tròfica. • Quan els organismes descomponedors fan la descomposició passa el fosfat al sòl i pot tornar a ser aprofitat pels productors. • Molts fosfats s’acumulen al fons oceànics, on formen part de les roques sedimentàries. L’erosió d’aquestes roques quan són muntanyes, allibera fosfat inorgànic(PO4)3- . Alguns fosfats són transportats pels rius als llacs i oceans. On el fitoplàncton l’utilitza i l’incorpora a la cadena tròfica i d’aquí als esquelets dels animals marins. • Els humans posen fosfats als adobs i als detergents, aquests fosfats arriben a l’ecosistema aquàtic i provoquen eutrofització (les aigües es tornen verdes per un creixement desmesurat d’algues.

CICLE DEL SOFRE:  El sofre forma part de 2 aminoàcids de les proteïnes • El sofre es troba en roques sedimentàries, al sòl i als rius en forma d’ió(SO4)2-.• Els productors agafen aquest ió i el redueixen a ió (-SH) i l’incorporen als aminoàcids. I d’aquí es transfereix a la resta d’organismes.• Els descomponedors (bacteris anaerobis) actuen sobre les restes d’organismes i desprenen H2S que passa a l’atmosfera o és absorbit per bacteris i es converteix en sulfats (SO4) 2-• Els volcans alliberen (SO2i SO3) i sulfur d’hidrogen ( H2S). Aquests òxids reaccionen amb l’aigua i formen H2 SO3 ,H2 SO4, que cauen cap al terradirectament o per la pluja (pluja àcida).• En els oceans, alguns bacteris transformen el (SO4)2- en H2S, que s’allibera a l’atmosfera o precipita en el fons, en forma de sulfurs metàl·lics.• La combustió dels combustibles fòssils i els fenòmens volcànics són els responsables dels despreniments de SO2 a l’atmosfera i tenir més pluja àcida de la necessària.

REPRODUCCIÓ PTERIDOFITS (falgueres): te vasos conductors, viu lloc humit, fase dominant: esporofit. Estructura de corm, les seves fulles son frondes. 1. Allibera espores n i germina 2. Cauen a terra i creix protal·lus d'uns cm es el n, fa gametofit que es n, d'adult fa gametangis. Arquegoni fa oosfera n i anteridi n crea anteroxoide en espiral, amb molt flagel. Fa fecund. Dins arquegoni i neix zigot 2n. 3. Zigot 2n creix i converteix en falguera, es esporofit 2n. Fa sorus, es esporandis, dins fa meiosis i neixen espores n.

REPRODUCCIÓ BRIOFITS (molses): medi terrestre, pero necesiten humitat per fer cicle vital, es diplohaplont. 1. Allibera i germina espores n, creix petit individu es protonema n, desenvolupa substrat. Fa adult i es gametofit n. Extrem fa anteridis que fa anterozoides amb 2 flagel i arquegonis amb oosfera inmovil. Neixen mitosi. Fecundació i neix zigot 2n. 3. Zigot creix i es 2n, anomena esporofit. Fa estruct. Allargada en copa. Es esporangi i fa meiosi i despren espores n. 

TIPUS DE FRUITES: 1 flor: -simples: 1 fllor amb 1 ovari. Hi ha carnoses, maduren teixits suculents, part carnosa pericardi. Tipus: · baies: (raim sindia i melo) · heperidis: (taronja). secs: cobertures dures. Cel. Secan i lignifiquen tipus: · fruits dehicents: obre a vegades (llegums) · fruits indehicents: tanca amb llavors dins. Forma de gra, amb closca (nou, atmella, avellana) i drupes (pinyol, albercoc i cireres) -complexes: form. Fruits intervé parets ovari tipus: ·pom (pera i poma) ·balaustria (magrana) -agregats: ve 1 flor de molts ovaris, cada 1 fa fuit diferent a altre ·carnoses (mora) ·sec (magnolia) 2. Fusió de diverses flors: infrutencies, fruits de inflorescencies (figa i pinya tropical)

Formació DE GAMETES VEGETALS: (angiospermes)

• Formació de gametòfit masculí (gra de pol·len): – El sac pol·línic té a dins cèl·lules mare 2n. Aquestes fan meiosi i neixen micrespores haploides n. Cada microespora és un gametòfit masculí o gra de pol·len. Dins de cada gra de pol·len hi ha: • 1 nucli vegetatiu: es reprodueix en el tub pol·línic.• 1 nucli gereratiu: es divideix dins del tub pol·línic i fa 2 nuclis espermàtics que seran els gàmetes masculins o anterozoides sense flagel.
• Formació de gametòfit femení: – 1-Tot comença quan 1 cèl·lula mare 2n, fa meiosi i neixen 4 cèl·lules filles. 3Degeneren i 1 cèl·lula serà la megaespora n. – 2-La megaespora n,augmenta de mida i aquesta cèl·lula fa 3 mitosis successives sense citocinesi. Llavors tenim 8 nuclis haploides. Aquesta cèl·lula de 8 nuclis és el gametòfit femení o sac embrionari. – 3-En un dels pols se separen 3 nuclis envoltats de citoplasma. Llavors aquests nuclis amb citoplasma s’envolten de membrana i es converteixen les dos cèl·lules dels extrems les sinèrgides i o al cèl·lula del mig és l’oosfera n. Aquesta oosfera serà el gàmeta femení. – 4-En el pol oposat 3 nuclis més s’ envolten de citoplasma i formen les cèl·lules anomenades antípodes. – Al mig queden 2 nuclis, anomenats polars. Aquests es fusionen i formen un nucli 2n diploide.