El Procés de Socialització: Desenvolupament i Aprenentatge Social

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

El nostre Ésser Social: La Importància dels Grups

Com a éssers socials, ens organitzem en grups. Des de la infància, establim relacions socials: primer, el vincle afectiu amb la mare, i a poc a poc, ampliem aquests vincles amb noves interaccions.

Concepte de Socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual els nens aprenen a diferenciar el que és acceptable del que no, per poder tenir un comportament social idoni. Un nen neix preparat per a les interaccions socials i té la necessitat primària de crear vincles afectius amb els altres. La infància busca activament estímuls socials. Aquests vincles seran la base afectiva i social perquè tingui els coneixements i les habilitats socials necessàries.

Nivells d'Adaptació Social

Aquesta adaptació social té tres nivells:

  • Biològic: Necessitats fisiològiques, gestos, preferències segons l'entorn on es desenvolupa.
  • Afectiu: Influència de la cultura.
  • Mental: Coneixements, imatges, prejudicis o estereotips culturals.

La socialització s'ha de veure com un procés multidireccional i interactiu. Per al seu desenvolupament, ha de fer-ho orgànicament i amb vincles afectius.

El Procés de Socialització al Llarg de la Vida

El procés de socialització dura tota la vida, però les etapes més importants són la infància i l'adolescència. En aquestes etapes s'aprenen les diferents habilitats físiques, cognitives i psicològiques que formaran la personalitat.

Tipus d'Aprenentatge Social

  • Condicionament Clàssic: Pavlov parla d'aprendre per associació d'estímuls. La conducta és una resposta a un estímul.
  • Condicionament Operant: Skinner aporta a l'anterior el reforçament. L'aprenentatge d'una conducta va lligat al resultat positiu.
  • Modelització: Bandura diu que s'aprèn una conducta observant el que fan els altres, sense necessitat de fer-ho en aquell moment.
Desenvolupament Social per Edats
  • De 0 a 2 anys:
    • Processos afectius: vincle i primera relació social amb la mare.
    • Processos mentals: el "jo" categòric i l'autoconeixement.
    • Processos conductuals: aprendre conductes i valors.
  • De 2 a 6 anys: Coneixement social a través de:
    • Esquemes de coneixements: Representació mental que organitza el coneixement que tenen les persones sobre el món social.
    • Empatia: Coneixement social que s'aprèn amb el temps i és el fet de posar-nos en el lloc de l'altre. (Segons Marchesi)
    • Coneixement interpersonal: Coneixement dels altres.
    • Coneixement dels sistemes i institucions socials: Com l'escola, la família, l'hospital, les activitats extraescolars, etc.

Teories del Desenvolupament Social

Lev Vygotsky

Vygotsky considera que els processos psicològics humans tenen origen social i que tot allò que li passa a una persona té l'origen fora de la societat.

Va diferenciar entre dos conceptes clau:

  • Nivell de Desenvolupament Potencial (NDP): Totes les activitats que una persona pot fer amb l'ajuda d'un altre (el futur).
  • Zona de Desenvolupament Proper (ZDP): Està entre els dos nivells. Aquí es fan relacions amb altres persones. Pot intervenir un adult o una persona capaç de fer una activitat concreta per ajudar-lo a fer-la.
  • Nivell de Desenvolupament Real (NDR): Totes les activitats que una persona pot fer sense l'ajuda de ningú (la realitat).

Entradas relacionadas: