Procés d'Urbanització a Catalunya: Història i Xarxa Urbana
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,07 KB
El Procés d'Urbanització a Catalunya
La Primera Xarxa Urbana a Catalunya
L'origen ibèric
L'origen de la primera estructura urbana a Catalunya es troba en el problema ibèric. Eren poblats fortificats, protegits amb muralles, amb carrers ben delimitats, espais públics i subministrament d’aigua. Hi destacaven les activitats tèxtils, de ceràmica i metal·lúrgica, i el comerç.
Poblats ibèrics importants:
- Kesse (Tarragona)
- Ilerda (Lleida)
- Hibera (Tortosa)
El desenvolupament romà
Amb els romans es va desenvolupar la primera xarxa urbana ja jerarquitzada, amb Tarraco com a capital de la província romana i una sèrie de municipis destacats com Bàctulo, Iluro i Ilerda.
L’entramat urbà s’articulava al llarg de la xarxa de la Via Augusta.
L'Època Medieval i Moderna
L'Època Medieval
La xarxa urbana es va centrar en la capital, Barcelona, les capitals de les vegueries i les ciutats episcopals.
Al segle XIII van sorgir ciutats sota el favor reial o les noves viles franques (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès). Alhora, es van desenvolupar les ciutats mercat com Figueres o Mataró.
L'Època Moderna (Segles XVI-XVIII)
Aquest model es va mantenir durant els segles XVI, XVII i XVIII. Les ciutats van créixer, sobretot Barcelona, Reus, Lleida, Mataró i Tarragona. Les causes d'aquest creixement van ser:
- L’expansió demogràfica.
- El desenvolupament de les manufactures.
- La liberalització del comerç amb Amèrica.
Tot i això, el 85% de la població seguia sent rural.
L'Expansió Urbana al Segle XIX
Al segle XIX es va produir un augment de la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals van esdevenir ciutats. A finals de segle, el 43% de la població catalana era urbana.
Les causes d'aquest creixement van ser la industrialització, que va generar:
- Ciutats tèxtils: Barcelona, Sabadell, Terrassa.
- Ciutats comercials o costaneres: Mataró, Badalona.
La divisió comarcal espanyola del 1833 va fomentar l’auge de les capitals de província: Girona, Tarragona i Lleida.
Ciutats unides amb ferrocarril: Sabadell, Manresa, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Barcelona.
El Creixement Urbà al Segle XX
Etapes del Creixement Urbà
Començament del segle XX: El creixement urbà va continuar. El 1930, el 50% de la població de Catalunya era urbana i Barcelona tenia un milió d’habitants.
A partir dels anys 60: Barcelona i els seus voltants van continuar creixent amb població immigrant procedent de diverses àrees d’Espanya.
A partir del 1975: El centre de l’àrea metropolitana va iniciar una etapa regressiva, mentre que les ciutats que l’envolten van aconseguir un bon creixement demogràfic.
La Xarxa Urbana: Barcelona i el seu paper dominant
La xarxa s'estructura en diversos nivells al voltant de la capital:
Àrea Metropolitana de Barcelona i les seves corones
Es distingeixen dos nivells:
Primera Corona: Barcelona i la seva àrea metropolitana (del Besòs al Llobregat), la segona d’Espanya i la primera de la Mediterrània europea.
Segona Corona: Ciutats una mica més allunyades: Mollet del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers.
Ciutats fora de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana
Es distingeixen tres nivells:
Capitals de Província: Amb ciutats que en depenen. Exemples: Tarragona (amb Reus, Valls), Lleida (amb Tàrrega, Balaguer).
Capitals Comarcals: Igualada, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès.
Ciutats Petites: Articulades al voltant de la costa (Palafrugell, Palamós, Amposta) o situades a la zona pirinenca (La Seu d’Urgell, Ripoll).