Processos Geològics Externs i Meteorització de les Roques

1. Processos geològics externs

Tenen lloc en la superfície terrestre i són tres: erosió, transport i sedimentació. Aquests processos tendeixen a destruir el relleu existent.

Motor: el Sol (aire, aigua), la Lluna i la gravetat. Moderen el relleu a partir dels agents geològics externs (agents biòtics i agents antròpics).

Processos de denudació: la denudació que causa els processos externs és fruit dels mecanismes d'erosió, sedimentació, meteorització i transport.

1.2. La meteorització

És el conjunt de processos que actuen en la superfície terrestre o a prop, i que produeixen l’alteració in situ de les roques que afloren en la superfície.

• Meteorització mecànica (no hi ha modificació): dilatació per descompressió, fragmentació per gelifracció, expansió tèrmica de les roques i acció biològica.
• Meteorització química (hi ha modificació): dissolució, hidratació, oxidació, hidròlisi, descarbonatació i acció dels éssers vius.

1.3. La sedimentació

Quan perden energia, els materials o sediments es dipositen al sòl en capes horitzontals superposades durant la sedimentació.

4. Denudació a nivell de conca

Denudació: efectes combinats de tots els processos de degradació terrestre, incloent-hi la meteorització, el transport i l’acció química i mecànica de l’aigua corrent i l’acció mecànica del vent, del glaç, etc.

4.1. Inestabilitats gravitatòries o moviments en massa

• Despreniment: caiguda lliure vertical de blocs de roca.
• Esllavissada: moviment de lliscament a través d’una o de diverses superfícies. Es divideixen en esllavissada rotacional i esllavissada planar.
• Fluxos: moviment de fluids i materials sense cohesió.

5. Processos periglacials

• Pergesòl: sòls d'ambients molt freds que tenen com a peculiaritat que estan glaçats totalment durant diferents èpoques de l’any.
• Mol·lisòl: es desglacen en la part superficial, la qual cosa origina una zona biològicament activa.

6. Tipus de glaceres

• Glaceres de casquet: pròpies de zones polars on la radiació mitjana anual és tan petita que domina l’acumulació.
• Glaceres de vall o alpines: situades en muntanyes altes i abruptes.
• Desplaçament basal: fregament que es produeix entre el gel i el substrat rocallós.