La Proclama de la Revolució de 1868: Origen i Significat de La Gloriosa

La Proclama de la Revolució de 1868: Origen i Significat

La Proclama de la Revolució de 1868 és un text jurídic i públic amb un contingut polític i ideològic clarament dirigit al poble espanyol. Aquesta declaració, datada a Cadis el 19 de setembre de 1868, marca l'inici d'una revolta destinada a posar fi a l'autoritat governamental existent en aquell moment a Madrid. El text és el reflex d'un moment històric crucial en la política espanyola, ja que pretén justificar i legitimar una acció insurreccional, oferint motius i objectius concrets als seus destinataris: el poble espanyol i, especialment, els sectors liberals, republicans i defensors de la moralitat i del dret.

Context Històric de la Revolució de 1868

La cronologia i el context històric del text són determinants per entendre la seva significació. Ens situem a finals del regnat d'Isabel II, caracteritzat per una profunda crisi política, social i econòmica. A les Illes Balears, com a la resta d'Espanya, la situació de descontentament era palpable, amb una població que sentia que les seves necessitats i interessos no eren representats adequadament pel govern central de Madrid. L'Espanya del segle XIX vivia enmig d'una intensa polarització política, amb enfrontaments constants entre moderats i progressistes, així com una corrupció sistèmica i una gestió ineficaç per part del govern. Aquesta situació va generar un descontentament generalitzat que es va traduir en la Revolució de 1868, coneguda també com La Gloriosa.

Objectius i Idees Centrals de la Proclama

La proclama respon directament a aquest clima de descontentament, denunciant la incapacitat del govern per representar els interessos del poble i proposant un nou model polític basat en el sufragi universal i un govern provisional que asseguri l'ordre i la regeneració social. El text es basa en una idea central: la necessitat de posar fi al govern existent i establir una nova estructura política més justa i representativa. Al voltant d'aquesta idea s'articulen diverses idees secundàries que enriqueixen l'argumentació i la justificació de la revolta:

• En primer lloc, s'afirma que el govern de Madrid és incompatible amb els principis de la Constitució, la qual cosa legitima la desobediència civil.
• En segon lloc, es proposa la creació d'un govern provisional com a pas transitori cap a un sistema polític regenerador, recolzat en el sufragi universal.
• En tercer lloc, es fa una crida a la unitat de tots els sectors liberals, amants de l'ordre i partidaris de les llibertats individuals per aconseguir aquest objectiu.

Desenvolupament de les Idees i Legitimació de la Revolta

El desenvolupament d'aquestes idees és clau per entendre la importància de la proclama. La crítica al govern de Madrid posa en relleu la distància entre el poder central i les necessitats reals del poble espanyol, un aspecte recurrent en la història política espanyola del segle XIX. La proposta d'un govern provisional reflecteix no només una voluntat de canvi immediat, sinó també una intenció d’establir bases sòlides per a una nova etapa política. Aquesta transició, segons el text, hauria d’estar liderada per les “forces vives del país”, expressió que denota una aposta per la participació activa dels sectors socials més dinàmics i compromesos amb el progrés.

Finalment, la crida a les armes és presentada d'una manera que intenta evitar connotacions violentes o desordenades, apel·lant a la "solemne serenitat" i a la "justícia", en contraposició a l’odi o la ira. Aquesta apel·lació busca legitimar la revolució com una causa justa i necessària, allunyada de qualsevol imatge de caos o anarquia.