El Profeta de Gargallo: Cubisme, Buit i Expressió

Catalogació

• Nom: El profeta
• Escultor: Pablo Gargallo (1881-1934)
• Estil: cubista
• Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze). Mai no va arribar a veure-la en bronze perquè va morir l’any següent de la seva realització.

Breu ressenya

• Tècnica: fosa
• Material: bronze
• Formes: exempta
• Tipologia: dempeus
• Cromatisme: monocroma
• Lloc: Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i Museu Gargallo (Saragossa)

Composició

De grans proporcions, l’escultura que analitzem presenta una forma humana dempeus, amb les cames obertes i ben fermada a terra. Cobert el cos amb una pell, al seu braç esquerre porta un bastó i al dret, amb la mà oberta, s’aixeca amb força desafiadora.

L’escultura, feta a base de planxes de metall retallades, s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d’aquest eix, s'endevinen les diferents parts del cos, elaborades per mitjà de lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit, de manera que l’aire passa a ser una part intrínseca de l’escultura. Pau Gargallo en El profeta substitueix els volums massissos i compactes que eren freqüents en totes les escultures fins aquell moment i introdueix un nou llenguatge en l’escultura: el buit es torna ple i allò massís esdevé silueta.

Aquest buit permet un joc de formes còncaves i convexes, una combinació d’espais buits i plens que aporta a l’escultura una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional.

La gran aportació de Gargallo a l’escultura fou l’habilitat per “modelar” el buit, aconseguint que aquest formi part de l’obra com la pròpia matèria. L’equilibri es troba en la saviesa per adequar aquests dos contraris: el ple i el buit. En el rostre, en el cos, en les cames i els braços d’aquesta escultura tan important és l’espai ple com les formes intuïdes ocupades pels forats.

Finalment, també és interessant destacar com el joc de corbes i contracorbes accentua encara més els contrastos de llum i ombra, formant-se el que el propi escultor anomenà volum virtual, el qual pot ser envoltat per l'espectador.

Ritme

La ferocitat del rostre, el seu gest terrible i amenaçador (braç dret aixecat) i la intensitat expressiva de les deformacions doten l’escultura d’un gran caràcter expressionista i ens transmeten una patent tensió i un fort moviment.

La presència de les diferents planxes dentades del seu pèl i la seva roba, confereixen al conjunt una major tensió i dinamisme.

El joc de corbes i contracorbes de la figura creen uns espais buits, canviants i dinàmics a mesura que l’espectador gira a l’entorn de l’estàtua.

Estil

Pau Gargallo nasqué a Maella (Saragossa) i l’any 1888 va emigrar amb la seva família a Barcelona, on es va instal·lar. Allí va estudiar a l’Escola de Llotja i es va relacionar amb el grup d’artistes i arquitectes modernistes que freqüentaven el cafè “Els Quatre Gats”. El Modernisme va influir fortament en les seves primeres escultures, com es pot contemplar en els dos conjunts escultòrics presents a l’escenari del Palau de la Música o en la decoració interior i exterior de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona).

L’any 1903 Gargallo va viatjar per primera vegada a París, on s’instal·là finalment el 1923. El contacte amb les avantguardes parisenques i, sobretot amb Picasso, va propiciar un canvi d’orientació en la seva obra. L’escultor es va aproximar al Cubisme i a l’Expressionisme. Pel que fa al primer va seguir els passos del cubisme pictòric de Picasso, superposant els diferents plans de la figura per crear formes subjectives, tal com recull el rostre d’El profeta. En El profeta cal remarcar la proximitat, que integra els principis expressionistes, tant en la seva força com la seva sensibilitat.

Gargallo també es va mostrar sensible a la influència de l’art primitiu. En aquesta línia, a partir de làmines primes de metall, creà escultures caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

L’obra de Gargallo és un dels millors exemples de la conquesta més revolucionària de l’escultura contemporània: la introducció del buit com a element volumètric, solució que també està present en altres escultors contemporanis, com, per exemple, Henry Moore (1898-1986).

Altres obres destacables de Gargallo són Petita voluptuositat agenollada (1907) i Petita ballarina (1927).

Significat i funció

La mística figura del profeta és representada per Gargallo amb tota la força, derivada d’una expressivitat gestual extraordinària. La figura, coberta amb una pell, aixeca enlaire amb fermesa el seu braç dret, mentre que a la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo a causa de la intensa força que desprèn, tant físicament com espiritualment.

Més que un tema religiós, la imatge representa la força de la paraula, el magisteri de la veritat com a camí a seguir. Un camí que, de manera poderosa, el personatge assenyala amb l’energia del seu gest.

Interpretació

El profeta, a l’estar feta en guix i fosa en bronze, permet realitzar-ne còpies idèntiques, i va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.