El Profeta de Pablo Gargallo

Documentació general

1933-34. Bronze. 245,5 x 75 x 45 cm. MNCA Reina Sofía.

Treballada en guix, per manca de recursos econòmics, no fou fosa en bronze fins al 1936, dos anys després de la mort de Gargallo.

Els exemplars més coneguts són els del Musée d'Art Moderne de París i el del Reina Sofía; però es van realitzar set còpies (a més de les tres 'd'artista'): Amberes, Baltimore, Greenwich, Gulbenkian de Lisboa, Museu Gargallo de Saragossa, Museu de Belles Arts de Bilbao.

PABLO GARGALLO (1881-1934). Va néixer a l'Aragó, però va viure molt de temps a Barcelona i posteriorment a París, on va pertànyer als grups avantguardistes.

Va realitzar les valquíries i els cavalls de l'escenari del Palau de la Música i diverses obres per a l'Hospital de Sant Pau.

Fins al final de la seva vida, va simultaniejar dues tendències:

• l'experimental, en metall, amb predomini de buits i concavitats
• la tradicional en marbre i terracota

Juntament amb Juli Gonzàlez (tècnica de la soldadura autògena), va ser un dels grans renovadors de l'escultura en ferro, a la qual van dotar de plena autonomia i van vincular definitivament a les avantguardes del període d'entreguerres.

Anàlisi formal

La influència de Picasso el va aproximar al cubisme, corrent que va intentar aplicar a l'escultura. Obté el relleu expressiu del buit amb l'encreuament de planxes còncaves i convexes. Amb la combinació harmònica d’espai i volum, capta l’atmosfera.

Gargallo recorre a l’atracció per la falta de matèria: a l’interès que té la nostra ment per completar allò inacabat.

El joc harmònic de línies, corbes i contracorbes, suspeses a l'aire, i el contrast de buits i plens ens condueixen a la magnífica expressivitat de la cara. L'emmotllabilitat del metall li permet jugar amb l'espai i crear formes de gran potència suggestiva. Gargallo valora el buit com a un element essencial en l'escultura i aplica els avenços en la investigació formal de l'espai i la matèria, però sense arribar mai a l'abstracció. El que fa Gargallo és buidar la matèria, desprendre-la de tot allò superflu.

Pierre Couthion assegura que entre 'els dos mitjans de creació, el concret i l'abstracte, no es resigna a escollir, convençut de que existia, sota els dos camins, una altra via on desembocaven tots els altres, la de la recreació'. En aquesta escultura s'aprecia una recreació de la forma, aconseguida a través de la seva reconstrucció, mitjançant plans corbats i buits que es tallen entre sí, procedents de la descomposició de la forma cubista.

Gargallo segueix Picasso, ja que utilitza el llenguatge formal cubista (geome-trització, diferents punts de vista, exaltació del pla) per crear una imatge plena d'humanitat. El resultat és EL PROFETA. PABLO GARGALLO

IES VILATZARA Història de l’art ART DEL SEGLE XX

una figura desencaixada, d'un gran impacte emocional, propera a la sensibilitat expressionista (plasmació de les angoixes de l'ésser humà). La seva potència expressionista està determinada també per la força i la monumentalitat del modelat, al que l'escultor ha sabut imprimir la bellesa del material, el metall fos.

Obra, per tant, que reflecteix l'estètica cubista i la força de l'expressionisme i que culmina el període del triomf del buit sobre la matèria.