El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi Completa de l'Escultura

Fitxa tècnica de El Profeta

• Nom de l’obra: El Profeta
• Autor: Pablo Gargallo
• Estil: Cubista amb influències expressionistes
• Cronologia: Primer terç del segle XX (1933-1936)
• Material i tècnica: Bronze / Fosa (obra original en guix)
• Forma i tipologia: Exempta / Dempeus
• Cromatisme i textura: Monocroma, textura variada
• Dimensions: 2,35 x 0,65 m (grans dimensions)
• Localització: Museu Nacional Reina Sofía (Madrid), Museu Gargallo (Saragossa)

L'artista: Pablo Gargallo

Pablo Gargallo Catalán va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Posteriorment, la seva família es va traslladar a Barcelona, ciutat on va iniciar la seva formació artística i va desenvolupar una part important de la seva carrera. Malgrat la seva trajectòria internacional, especialment a París, mai va perdre les arrels amb la seva terra natal.

Anàlisi formal de l'escultura

Escultura exempta de bronze, dempeus i sense policromia, feta a base de planxes de metall retallades. Ens mostra una figura masculina dempeus en posició frontal, mostrant un gest d'advertiment. Els braços apareixen representats en posició de contrapposto: el braç esquerre agafa un bastó, mentre que l'altre s'aixeca i, amb la mà oberta, realitza un gest d'advertiment. Les cames, robustes i fornides, estan separades i transmeten una forta sensació de fortalesa i estabilitat, amb els peus fortament arrelats a terra. El cos, amb uns pocs elements essencials, sembla estar cobert amb una capa o túnica de pell de xai. El rostre, de marcat caràcter asimètric i remarcat per la barba, presenta la boca oberta en actitud de cridar. Realitzada amb la tècnica de la fosa i la soldadura, l'escultura pot ser contemplada des de diferents angles de visió (multifacialitat).

Composició: estructura i línies

L'obra s'estructura al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'aquest eix surten les altres parts del cos, formant línies corbes còncaves i convexes que creen jocs de llums i clarobscurs. L'obra presenta una marcada verticalitat, resultat de la línia recta vertical que forma l'eix central, accentuada per les dues rectes lleugerament inclinades que formen el bastó que duu a la mà i la cama dreta. Aquestes rectes contrasten amb les línies corbes que formen l'espatlla, els braços i la pell de xai que el cobreix. Composició, doncs, equilibrada entre línies rectes i corbes, entre zones còncaves i convexes.

Els volums i el tractament de l'espai

Gargallo juga amb el contrast entre l'espai i la matèria: deixa buits els espais que teòricament haurien de ser més voluminosos i així aconsegueix donar més expressivitat. Així, el forat de la galta esquerra, el buit de la boca que expressa el crit, o els espais buits del cos o les cames, donen una transparència de la massa que és molt més expressiva que els volums tradicionals. Ens trobem, doncs, que amb Gargallo el buit passa a ser part intrínseca de l'escultura. Amb El Profeta, l'escultura es transforma en l'escultura del buit, del forat; tot el contrari del que era l'escultura fins aquell moment, en què la norma era donar forma al volum. Aquest buit permet un joc molt interessant de formes còncaves i convexes, un joc de contrast entre buit i volum que aporta a l'escultura una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional. Així, tot i que l'estructura compositiva d'El Profeta recorda els elements clàssics (simetria frontal, predomini de línies verticals, contrapposto dels braços i també una certa relació harmònica i equilibrada entre les parts del cos), el tractament dels volums és clarament innovador.

La llum i el concepte de volum virtual

La llum penetra per l'interior de la figura, on el joc de formes còncaves i convexes de les planxes de metall accentuen els contrastos de llum i ombra, formant allò que Gargallo va anomenar volum virtual.

El ritme i el dinamisme de l'obra

El contrast entre corbes i rectes, entre formes còncaves i convexes, i entre massa i buit, confereix a l’obra un gran dinamisme.

El temps: voluntat d'eternitat

Voluntat d’eternitat. Gargallo no mostra un moment instantani, sinó que vol que la seva obra vagi més enllà del moment concret.

Interpretació de El Profeta

Temàtica i iconografia

El tema d’aquesta obra és el profeta, un element clàssic de la iconografia tradicional cristiana. El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant; amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo. Representa un home que transmet un missatge clar i decidit, i que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. Té l’actitud de l’orador que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió.

Significat: context històric i advertència

Es relaciona amb el context històric i l’any en què va ser feta l’obra. L’any 1933, el feixisme ja s’havia instal·lat en alguns països europeus, i en la societat europea es començava a polaritzar entre dreta i esquerra. Per això, es podria interpretar l’obra com una advertència sobre les dictadures, un avís profètic sobre el futur. El seu caràcter dur i agressiu se’ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix també en una obra de caire expressionista.

Funció estètica, simbòlica i manifest artístic

Aquesta obra té una funció decorativa i estètica. Va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus, o per decorar espais públics. També hi ha autors que afirmen que té una funció simbòlica, propagandística de les idees pacifistes i democràtiques contra els totalitarismes polítics europeus del moment. Finalment, podem dir que és un manifest d’un nou llenguatge en l’escultura, en el qual s’utilitza el buit com a element creador de volum i força expressiva.

Encàrrec i difusió de l'obra

Va ser realitzada per voluntat de l’artista. D’ella se n’han realitzat sis còpies que es troben repartides per tot el món.

Models, influències i la revolució del buit

L’obra de Gargallo és un dels millors exemples d’una de les conquestes més revolucionàries de l’escultura contemporània: la introducció del buit com a espai volumètric. Una solució que també està present en altres escultors contemporanis com, per exemple, Henry Moore.