El profeta de Pau Gargallo: Anàlisi, Fitxa Tècnica i Cubisme
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,71 KB
Fitxa Tècnica de l'Escultura El profeta
El profeta és una escultura exempta de Pau Gargallo, realitzada a mitjans del segle XX (1933). Pertany a l’estil Cubista, i està feta de bronze mitjançant la tècnica de la forja.
Actualment, trobem diverses reproduccions a:
- Madrid, al Centre d'Art Reina Sofia.
- Saragossa, al Museu Gargallo.
Context Històric i Biografia de Pau Gargallo
Europa i Espanya el 1933: Un Context Polític Clau
L’any 1933 fou històricament important. A Europa, Hitler es convertí en canceller després de la seva victòria a les urnes i, a Espanya, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) guanyà les eleccions i formà el segon govern de la II República, iniciant el període conservador.
Trajectòria Artística de Pau Gargallo
Pau Gargallo, pintor i escultor aragonès, va ser considerat un dels escultors més importants i innovadors del segle XX. Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre Gats, i va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en les seves obres El Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau.
Pau Gargallo va començar fent escultures vinculades a l’esperit Modernista, però la seva estada a París entre 1910 i 1914 l’apropà al Cubisme i a l’Expressionisme. Entre 1910 i 1914, Gargallo visqué a París, integrat en el cercle de Picasso.
Va tornar a Barcelona per fer de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, fins que va ser destituït durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1924 es va instal·lar definitivament a París, on la seva producció arribà a una depuració extrema, amb un estil molt personal i perfeccionista, com demostren les obres:
- Ballarina espanyola (1927, MNAC)
- El profeta (1933)
El Cubisme en l'Escultura: Innovació i Ruptura
El Cubisme es va apartar radicalment de la idea de l’art com a imitació de la natura, idea que havia dominat la pintura i l’escultura des del Renaixement.
Picasso fou un dels elements clau de la gran revolució que el Cubisme va plantejar en escultura. Ell va aplicar al volum escultòric la descomposició en plans geomètrics i va introduir concavitats que esbossaven de forma incipient la incorporació del buit com un valor escultòric.
Però, sobretot, amb les seves realitzacions tridimensionals derivades del collage, el Cubisme va introduir en l’escultura nous materials:
- Xapa metàl·lica
- Filferro
- Cordills
- Fusta sense tallar