Projecte d'Unificació Jurídica i Unió d'Armes (s. XVII)

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,45 KB

El Projecte d'Unificació Jurídica i Institucional

Objectiu

Unificar la monarquia sota unes mateixes lleis i institucions seguint el model de Castella, creant una monarquia unitària i centralitzada per facilitar el govern i la solidaritat entre els habitants.

Propostes del Memorial Secreto (1624)

Enviat a Felip IV, proposava convertir-lo en rei d'Espanya mitjançant tres vies:

  1. Fomentar matrimonis: Entre súbdits dels diferents territoris i castellans, concedint beneficis i dignitats a Castella als originaris d'altres regnes. Integrar els no castellans. Via idònia però lenta.
  2. Negociació i amenaça: Negociar la modificació de les lleis a cada territori, amb l'amenaça de l'exèrcit per imposar els canvis per la força si calgués.
  3. Revolta i conquesta: Fomentar una revolta popular per justificar la intervenció militar i, mitjançant el dret de conquesta, eliminar els furs i imposar les lleis de Castella. Via ràpida però menys desitjable.

Problemes

  • La primera via era massa lenta i complicada.
  • Les altres dues vies eren massa arriscades en el context de guerra i amenaces exteriors.

Aquest projecte no es va arribar a aplicar.

El Projecte d'Unió d'Armes

Objectiu

Crear un exèrcit permanent de 140.000 homes reclutats de tots els regnes de la monarquia, en proporció a la seva població i riquesa.

Funcionament

Tots els regnes i virregnats havien d'aportar homes i diners per mantenir l'exèrcit, que es dividiria en set parts de 20.000 homes per atendre set fronts simultàniament.

Objectius del Comte Duc d'Olivares

  • Crear un exèrcit poderós i eficaç.
  • Distribuir les despeses militars entre tots els regnes per alleugerir la càrrega de Castella.
  • Establir llaços de solidaritat entre els súbdits de tots els regnes.

Problemes

  • La distribució de la càrrega no era proporcional (Castella aportava tres vegades més homes que Catalunya, tot i tenir una població quinze vegades major).
  • No es valorava la riquesa i població de cada territori, ni la seva situació social, tradició i lleis.
  • El projecte va fracassar per l'oposició de les Corts de la Corona d'Aragó. Les Corts de València i d'Aragó van aprovar l'aportació de diners, però la Generalitat es va negar a aportar homes i diners.

Entradas relacionadas: