Prometeu, Pandora i Zeus: Mites grecs de la creació i el càstig
Clasificado en Griego
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,21 KB
Prometeu i Pandora: L'origen dels homes i el càstig diví
No viuran al regne dels déus (l'Olimp) perquè no són déus. Són els seus fills (referint-se als homes). Prometeu es representa de forma humana amb un físic bastant musculós.
L'origen dels homes
Segons les fonts literàries, veiem que a vegades hi ha versions diferents, però els protagonistes fonamentals són Prometeu i Pandora.
Prometeu, el creador i defensor dels humans
Els homes van ser creats per Prometeu, un tità que hauria volgut rivalitzar amb Zeus per destronar-lo. Va crear els homes de fang, fets a imatge dels déus, imitant la seva aparença, i amb el seu alè els va donar vida. Prometeu, amb aquests homes, s'hauria enfrontat a Zeus.
Davant d'aquest enfrontament, Zeus va decidir castigar els homes i els va prendre el foc, sotmetent-los a tota mena de sofriments. Prometeu, per intentar compensar aquests mals, va donar als homes la intel·ligència.
El doble càstig de Zeus
Zeus va decidir un doble càstig:
- Càstig a Prometeu: El va encadenar a unes roques. El càstig era que cada vespre l'àguila de Zeus li devorés les entranyes. Aquesta àguila s'interpreta de dues maneres: l'àguila que acompanyava Zeus o una de les gestes d'Hèrcules. Hèrcules alliberarà Prometeu.
- Càstig als homes (Pandora): Pandora és el càstig pels homes.
Pandora i la Caixa dels Mals
Zeus l'envia amb la seva Caixa de Pandora, mentint als homes dient que està plena de tresors. Aquesta caixa contenia tots els mals i vicis de la humanitat, però també contenia totes les virtuts.
Els humans no van poder evitar que Pandora obrís la caixa pensant que estava plena de tresors. En obrir-la, surten els mals i afecten els homes. Quan surten les virtuts, se'n van cap al cel. L'esperança va ser l'única virtut que va quedar per als homes per afrontar tots els mals d'aquella caixa.
En el sentit simbòlic, Pandora representa tots els mals. Se la representa com una dona jove d'una gran bellesa, amb una càrrega sensual, fins i tot eròtica.
Prometeu és un gran defensor dels homes, relacionat amb els pecats i els mals. Va ser torturat per Zeus fins que va ser alliberat per Hèrcules.
Paral·lelismes amb el cristianisme
- Prometeu i Crist.
- Pandora i Eva.
Zeus (Júpiter): Rei de l'Olimp i Pare dels Déus
Zeus és el déu més poderós, pare dels déus i dels homes. És conegut com el déu del cel, de la llum i dels fenòmens meteorològics com les tempestes, els trons, els llamps i els núvols.
Relacions familiars i infidelitats
Zeus es va casar amb Hera, la seva germana, i van tenir fills. No obstant això, Zeus li va ser infidel i va tenir moltes relacions, transformant-se sovint per aconseguir els seus propòsits. Hera mai es va atrevir a enfrontar-se directament a Zeus. Hera, envejosa de les relacions, intentava posar obstacles i castigava les amants de Zeus i els fills que havia tingut amb elles.
Representació iconogràfica
Se'l representa com un home madur i corpulent. A vegades apareix vestit o nu.
Atributs de Zeus
- Llamps: Símbol del seu poder.
- Àguila: Animal que l'acompanya.
- Llança: Símbol per destronar el seu pare (Cronos) i aconseguir el poder.
- Esfera: Simbolitza el cosmos, ja que Zeus és considerat déu de l'univers.
Significat simbòlic
Els grecs consideraven Zeus el pare protector de la família i el guardià de l'ordre social i la justícia. Dirigeix l'univers i les relacions entre homes i déus. Zeus era l'encarregat d'intervenir com a àrbitre quan considerava que es produïen injustícies.
Episodis amorosos destacats
Alguns dels seus episodis amorosos més coneguts inclouen transformacions:
- Amor amb Leda: Zeus representat com un cigne.
- Amor amb Europa: Zeus es transforma en un brau.
- Amor amb Io: Zeus es transforma en un núvol.
- Ganimedes: Representat com una àguila.