Propietats dels Materials: Rigidesa, Ductilitat, Tèrmiques i Ceràmiques

1.2 Explica les següents propietats i defineix els paràmetres associats:

• Rigidesa: Resistència a la deformació plàstica: és la magnitud del límit elàstic, és a dir, la resistència d'un metall per evitar la fluència dels seus àtoms.
• Ductilitat: Grau de deformació plàstica que pot aguantar un metall fins a la fractura. %El=Al/lo x100
• Resiliència: Capacitat d'un metall d'absorbir energia en ser deformat i cedir-la quan es deixa d'aplicar la càrrega (J/m³).

1.2 Propietats tèrmiques.

• Calor específica: Quantitat d'energia necessària per augmentar 1 ºC de temperatura 1 g de material. Ce= Q/m x At (Cal/gºC)
• Coeficient de dilatació lineal: Representa l'allargament que experimenta una barra de longitud unitat en augmentar 1 ºC la seva temperatura. ë=Al/lo x At (C^-1).
• Conductivitat tèrmica: Per tal de definir-la cal considerar una làmina de gruix á i mesurar la quantitat d'energia tèrmica durant un cert temps mantenint mentre les dues cares una diferència de temperatura constant. K=Q/S x At x t X á (J/s m K )

Segons els paràmetres associats no es podrien diferenciar els tipus de materials, ja que les unitats de mesura són molt coincidents.

1.2 Explica el motiu pel qual la majoria dels ceràmics experimenten fractura abans de la deformació plàstica.

Els ceràmics cristal·lins no permeten la deformació plàstica ja que suposaria que en certs moments de la fluctuació del material, àtoms de la mateixa càrrega quedarien a prop i això faria que les forces de repulsió d'aquests esquerdessin el material, cosa que no passa en els ceràmics no cristal·lins ja que poden fluctuar més o menys com els líquids.

Explica com es comporten els ceràmics en aplicar càrregues mitjançant assajos de flexió (et pots ajudar d'un gràfic).

1.3 Diferències entre tractament de protecció mitjançant inhibidors i passivadors, i un tractament mitjançant protecció catòdica.

Els agents passivadors són substàncies que s'apliquen a la superfície del metall atorgant-li una passivitat davant la corrosió.

Els inhibidors són substàncies que s'afegeixen al medi per disminuir la seva agressivitat, són específics segons el medi i el metall.

Protecció catòdica: és la més selectiva de les tres. Converteix el càtode en metall a protegir donant-li una font d'electrons provinents d'un ànode de sacrifici, llavors s'inverteix el procés d'oxidació i passa a ser una reducció, en el que s'oxida és l'ànode.