Proposicions empíriques

Raó: la raó és la cap hum de repre la rea connectant Fenomens. Si la sensi situa tot allò que ens arriba sota unes coordenades Espaciotemporals i l’enteniment Estruç en unes det categories. Les idees metafísiques son els ‘’per Quès’’ infinits que la nostra raó no pot pensar. Són idees que no tene el seu origen En l’experi. Aquestes idees metafísiques respoa preg com: En quina mesura tenim La llib a l’hora d’actuar? Quin sentit li podem trobar al món? Existeix algun Futur després de la mort? Hi ha una entitat universal i còsmica que obtingui Unitat a tot allò que existeix? Encara que la raó constitueix idees Metafísiques, quan tractem d’emptar l’enteniment per a demostrar-ne alguna cosa Ens topem amb la dificultat. Ens trobem que les cate no acons funció bé i Aleshores permeten demos una cosa contrària. No port haver-hi conei sobre les Entitats metafísi pk la raó no pot apfirmar ni negar la seva existència.

La racionalitat Teòrica i pràctica: En la raó general hi ha l’ús Teò i l’ús prà. Raó T: Consiteix en Formular judicis que no es limitin a expressar opi simp, sinó que ad el Caràcter de conei obj. Hi ha tres tipus de coneixement objectiu: Fets Habituals, que en som testimonis, Coneixements científics, lleis i terories Sobre el funcionament de les coses i teoremes lògics i matemàtics, que no es Refereixen a cap fet empíric. Raó p: cap De destinar quines eleccions o actes són èticament bons i quines opci no poden Ser justifi moralment. No consisteix en descriure, sinó a formular imperati. Només quan actuem pel nostres sentit del deure respectant l’imperatiu podem Considerar la conducta de d’una perspect moral.

2La veritat de fets. Hi ha dos tipu de realitat: La Realitat autèntica objectes i fets del món com realment són. Ex rosella.) i la Realitat aparent: forma com apareix o es manifesta aquesta realitat. Ex: Vermell (humans) i lila (abelles). Les aparences son ocultacions de la veritat. Ens enganyen i ens amaguen l’autèntica realitat. Els verdaders fets són els Autèntics. Per això la cerca de la veritat s’entén com un procés de Desvetllament d’allò autèntic.

2.2Veritat de preposicions: la veritat no tan sols s’atribueix A la relalitat sobr considera que una proposició  té tot a les afirmacions que fem. La veritat de les preposicions empíriques: Laa veritat coma  correspondència: Considera que una proposició es verdaera quan hi ha una adequació entre allò Que la proposició expressa i la realitat a que es refereix. La veritat coma Coherència: considera que una proposició es verdaera si no entra en contradicció Amb la resta de proposició acceptades. La veritat com a èxit: considera que una Proposició és verdadera quan és útil i condueix a l’èxit. Si porta resultats Positius és verdadera,si no és falsa.

Veritat de les proposicions formals: com que les propocicions Formals no riuen res sobre la realitat, la seva veritat no pot constituir en la Corresponència amb aquesta ni tampoc en la veritable de la seva aplicació. L’únic Sentit que pot tenir la veitat és com a coherènca.

2.3 Criteris per a conèixer la veritat: Evidència: es refereix a la manera especial que tenen de presentar-se Certs fets i propos que considerem evi Un coneixement és evi quan es produeix Una certesa que ens impedeix dubtar de la veritat: L insufici d’aquest criteri: ens impedeix dubtar de les proposicions Que ho són, és un estat mental. És subjectiu. Tendim a considerar com a Evidents coses que no ho són:

L intersubjectivitat: consist en el fet que les nostres Creences han de ser acceptables per a qulsevol subjecte racional. El coneixement és objectiu. No tan sols es basa en el reconeixement de la veritat que faci únic un subjecte sinó ene el reconeixement de molts. IInsuficiència d’aquest criteri: tot i que els coneixement Verdaderes han de ser admesos per a tots els subjectes, allò contrari no és Cert.