Proposicions formals

Concepcions de L’Absolut

-Panteisme: L’Absolut és una realitat divina immanent al món. Creuen en un Déu que S’identifica amb la unitat de tot el que existeix, és a dir, amb la natura. Déu I natura serien el mateix. Estoics, Spinoza, Budisme...

-Teisme: L’Absolut és una realitat divina transcendent al món. Creuen en Déu creador de L’univers que, a més, pot intervenir en els esdeveniments que hi succeeixen. És Un Déu personal, amb qualitats com la bondat, la intel·ligència, el poder... Com a ésser personal pot revelar-se als homes, que així poden accedir-hi. Sant Tomàs, Descartes, Cristians, Jueus..

-Deisme: L’Absolut és una realitat transcendent al món. Creuen en un Déu que és la causa I el fonament del món, però que no hi intervé. No és un Déu personal i revelat, Amb qualitats com la bondat. L’ésser humà pot accedir-hi de forma exclusivament Racional. Toland, Voltaire...

L’encontre amb Déu

Entre Déu i L’ésser humà hi ha una gran distància que només pot ser superada pel que es Coneix com a mediacions. Les mediacions són l’apropament de l’ésser humà amb Déu i a l’inrevés. N’hi ha dos:

-Mediacions En què Déu es presenta. L’ésser humà pot accedir a Déu perquè Ell es dóna a Conèixer, es manifesta, en tot el que ens envolta. En aquest sentit, qualsevol Experiència, esdeveniment, persona o realitat es pot considerar una mediació, Ja que és una manifestació de Déu que ens permet reconèixer-lo.

-Mediacions En què l’ésser humà es relaciona amb Déu. L’ésser humà cerca Déu a través d’una Sèrie de mitjans que poden variar d’una religió a una altra i, fins i tot, D’una persona a una altra, però es consideren mediacions en la mesura que ens Acosten a Déu. Ritus, cançons, costums, determinades festes...

L’experiència mística

És un tipus D’experiència religiosa però és la més inusual i peculiar, el místic se sent en Contacte directe amb la persona o ànima de Déu. És una vivència d’uníó Espiritual en la qual sent que es dissol la seva persona en la persona divina. Per arribar a aquest estat d’uníó entre l’ànima humana i l’ànima divina, el Místic recorre a una sèrie d’activitats de purificació que el facin digne D’aquest encontre. Entre les més freqüents hi ha la contemplació, la meditació, El dejuni..., gràcies a les quals el místic aconsegueix l’actitud necessària Per a la uníó de Déu.

4.1. La Naturalesa del bé i el mal

-Posició Realista: La tradició filósòfica occidental ha afavorit la idea que el bé és Una realitat existent, sovint identificada amb l’ésser, mentre que el mal seria La negació del bé i l’absència d’ésser. Plató va dir que una cosa és bona Perquè participa d’una realitat eterna i immutable, la Idea del Bé. Aquesta és La idea suprema del món de les Idees, perquè és la font de l’ésser i de la Cognoscibilitat de totes les altres. En canvi, el mal no pot ser una Idea, ja Que implica absència de bé. El mal és una cosa indeterminada, associada a L’obscuritat i a la confusió.

-Posició Nominalista: La posició contrària la sostenen els filòsofs analítics, que Neguen l’existència del bé i del mal com a realitats objectives independents. Per als positivistes, els adjectius bo i dolent no indiquen qualitat natural de Les coses. Per això, el qui identifiquen el significat de l’adjectiu bo amb una Qualitat natural, com ara allò agradable, cometen una fal·làcia naturalista: Confonen l’essència del que és bo amb els efectes que produeixen en nosaltres Les coses que considerem bones. Per als positivistes, el bé i el ma són termes Que tenen com a funció expressar un judici valoratiu. D’aquesta manera, quan Algú afirma que una cosa és bona, no fa res més que expressar la seva opinió Que allò és desitjable o convenient; i s’esdevé el contrari quan diu que una Cosa és dolenta.

2.3. El coneixement proposicional

Descripcions, Explicacions i prediccions, són tres casos que es tracta de proposicions. Una Proposició és una oració declarativa que afirma o nega alguna cosa. No són Proposicions les oracions que interroguen o prohibeixen. Hi ha dos tipus:

-Proposicions Empíriques: afirmen o neguen alguna cosa sobre el món. Tenen contingut empíric Que es pot contrastar amb l’experiència. Per exemple, “El tabac produeix Càncer”.

-Proposicions Formals: no tenen contingut empíric. No diuen res sobre el món, sinó de les Relacions entre símbols.

Tant si són Formals com empíriques, perquè una proposició contribueixi al coneixement ha de Ser veritable i justificable.