La protecció i suspensió dels drets fonamentals. La protecció jurisdiccional dels drets de la persona. El recurs d’empara.

Tema 1. Els drets fonamentals

Autors destacats: Montesquieu, Hume i Burke. Es busquen acords entre reis i

representants, sorgeixen aquests primers drets, no son drets universals, eren un pacte

entre el rei i els representants, o només en grup i no es barrejaven ja que segons la

classe, tenien furs diferents. Els drets limitaven al rei. “Habeas Corpus”, prohibició de

tortura protecció dels reis.

A Anglaterra la monarquia no és absoluta, sufragi censatari, mentalitat elitista “no

taxation without representation”

Dret de resistència: mecanismes de garantia que depenien del rei.

Iudex medius: institució perquè el rei no oblidés els pactes fets.

Iusracionalista/iusnaturalista

Conté les llibertats de tots els homes perquè son inherents a la persona. Abans de que

aparegués l’Estat els humans tenien drets, però els havien d’assegurar amb el pacte

social, limitació que acceptaven per assegurar els drets naturals. No es creen, es

declaren els drets.

Constitució es la declaració dels drets i el pacte transforma drets naturals en drets

civils.

Els estats liberals: legislador estableix lleis.

França: declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1978) i després, al 1991 la

Constitució.

Positivisme

Els drets no son previs al Estat, es crea el dret. Només apareixen els drets quan hi ha

un Estat que pot protegir els drets ¡; els propis fonaments creaven drets, no hi ha cap

límit, podem eliminar-lo i reformar-lo.

Al s. XX s’incorpora la garantia jurisdiccional, protegits per tribunals.

A Europa es crea el Tribunal Constitucional per jutjar la constitucionalitat dels drets

continguts en les Constitucions. A USA no, el control es difús.

Distinció entre DH i DF

Els DH i DF son termes del Iusnaturalisme, però actualment serveixen a drets

continguts en tractats internacionals, i els DF apareixen en les constitucions.

En alguns casos els dos es barregen (proceso integración Europa; ej: Convenio

Europeo de DDHH)

Art. 10.2 CE inclou els tractats en la interpretació dels drets fonamentals.

Art. 10. 1: Els espanyols tenen dret a la dignitat, no pot ser utilitzat com únic fonament.

Títol I, capítol I: nacionalitat=civil, majoria d’edat=18 anys, drets estrangers, asil i

extradició—protegit recurs qüestió.

En el capítol II és on són els Drets Fonamentals, hi ha dues seccions:

Secció 1ª: TC restringeix del 14 al 29 CE (són els únics DF)

Secció 2ª: RI, RQ= Llei ordinària.

Un ciutadà no pot renunciar als DF, ni els legisladors no tenir-los en compte.

En el capítol III són drets socials, necessita una llei que els concreti. Si estan a la CE

es perquè hi ha un valor normatiu; és un objectiu de l’Estat social.

En el capítol I són les garanties socials procediment de reforma agreujat .