Protocol d'Hendaia: Espanya, Alemanya i la Segona Guerra Mundial

El Protocol d'Hendaia: Un Acord Clau en la Segona Guerra Mundial

Aquest document històric és una font primària, ja que és contemporani als fets que s'hi esmenten. El fragment proporcionat és de temàtica política i fa referència al Protocol d'Hendaia, un acord diplomàtic entre Espanya i Alemanya. Aquest protocol va sorgir després de l'entrevista entre Hitler i Franco el 23 d'octubre de 1940 a Hendaia (França) i detallava les condicions per a una possible entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial.

Context Històric del Protocol d'Hendaia

El Protocol d'Hendaia s'emmarca en el context del règim franquista (1939-1975), establert per Francisco Franco després de la seva victòria a la Guerra Civil Espanyola el 1939. Concretament, l'any 1940, aquest acord reflecteix els intents de Franco per assegurar el suport d'Alemanya en un possible conflicte internacional, la Segona Guerra Mundial.

Condicions i Aspiracions Espanyoles

El fragment del Protocol d'Hendaia destaca els intents de Francisco Franco per alinear Espanya amb les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. S'hi esmenta que Espanya es va comprometre a entrar al conflicte del costat de l'Eix, amb la condició de rebre ajuda militar i logística d'Alemanya. A canvi, Espanya esperava obtenir la devolució de Gibraltar, així com territoris a l'Àfrica en proporció als que rebés França. Aquest fragment il·lustra les complexes negociacions i els interessos geopolítics en joc durant aquest període, així com les aspiracions expansionistes d'Espanya en el context de la guerra.

Relació del Règim Franquista amb l'Alemanya Nazi i la Itàlia Feixista

El règim franquista mantenia una relació estreta amb Alemanya nazi i Itàlia feixista, principalment a causa de l'ajuda que aquestes potències van proporcionar als nacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Compartien una ideologia similar, basada en el nacionalisme extrem, l'autoritarisme, el totalitarisme i el rebuig al liberalisme i al comunisme.

La Neutralitat Espanyola en la Segona Guerra Mundial

Tot i mantenir aquesta relació, Espanya no va participar activament a la Segona Guerra Mundial. Inicialment es va mantenir neutral, després va passar a una posició de no-bel·ligerant i finalment va tornar a la neutralitat, fet que implicava suport diplomàtic i econòmic a l'Eix. Això es va deure principalment als escassos recursos d'Espanya, a la devastació econòmica i social patida durant la Guerra Civil.

Negociacions i la División Azul

Alemanya i Itàlia van plantejar la possible integració d'Espanya en el conflicte. Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaia (1940) i amb Mussolini a Bordighera (1941). Els falangistes eren partidaris d'entrar a la guerra, mentre que altres sectors com els empresaris, l'Església, els monàrquics i part dels militars s'hi van mostrar contraris. Malgrat la no participació oficial, el ministre d'Afers Exteriors, Ramón Serrano Suñer, va proposar la creació de la División Azul, formada per uns 45.000 voluntaris espanyols, per donar suport a les tropes alemanyes que lluitaven contra l'URSS des de l'estiu de 1941.

L'Exili Republicà a França

En la fase final de la Guerra Civil, molts republicans van fugir a França, establint-se una important colònia d'emigrants espanyols, principalment al sud (Tolosa, Montpeller, Perpinyà) i a la zona de París. La situació dels exiliats espanyols va empitjorar amb l'ocupació nazi de França, la qual cosa va comportar la persecució de molts espanyols considerats extremistes perillosos. Alguns van emigrar a la Gran Bretanya i Amèrica, mentre que altres es van implicar en la Resistència francesa. Es calcula que més de 10.000 espanyols van ser internats en camps de concentració i extermini nazis, dels quals van morir aproximadament 6.000.

Esdeveniments Clau de la Guerra Civil Espanyola

Els Fets de Maig del 37 a Barcelona

El 3 de maig de 1937, les tensions entre els bàndols republicans van esclatar violentament a Barcelona. Les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica. Això va comportar l'enfrontament entre militants de la CNT i del POUM contra els del PSUC, Esquerra Republicana i la UGT. El conflicte va durar una setmana, amb més de 200 morts, la derrota dels anarquistes més radicals i del POUM, i una profunda crisi de govern. El govern central republicà va intervenir a Catalunya amb 5.000 guàrdies de assalt.

Causes de la Derrota Republicana

Les principals causes de la derrota republicana van ser:

• Desproporció de l'ajut extern, favorable al bàndol franquista.
• Desorganització i tensions internes dins del bàndol republicà.
• Diferència en l'eficàcia militar dels dos exèrcits.

La Batalla de l'Ebre

La Batalla de Terol va començar el desembre de 1937 i va durar fins al gener de 1938. Els republicans van aconseguir ocupar Terol inicialment, però els franquistes van contraatacar i recuperar la ciutat. Franco, en lloc d'anar cap a Barcelona, va decidir avançar cap al Mediterrani per allargar la guerra. A l'abril de 1938, van arribar a Vinaròs i Lleida.

La República va llançar la segona ofensiva més decisiva: la Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938. Va ser la batalla més llarga i cruenta de la guerra, i va ser decisiva per al resultat final. El bàndol nacional va començar a avançar cap a Aragó per intentar aïllar Catalunya. L'exèrcit republicà va enviar bona part de les seves forces a la zona de l'Ebre per intentar repel·lir l'acció franquista. Durant els primers mesos, semblava que els nacionals retrocedirien, però finalment la contraofensiva franquista va obligar els republicans a retirar-se.

La Lleva del Biberó i el Pacte de Munic

En veure la manca d'homes al front, es va mobilitzar la Lleva del Biberó, cridant a files gent molt jove, d'entre 18 i 19 anys, i fins i tot adolescents de 16 i 17 anys que s'hi van allistar. La batalla es va considerar acabada el 16 de novembre, influenciada pel conflicte d'octubre de 1938 a Munic, on els representants d'Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França van acordar no ajudar la República per evitar conflictes. Amb aquesta notícia, la batalla va acabar i la República va ser abandonada. Això va donar pas a l'ofensiva final franquista cap a Catalunya, deixant l'exèrcit republicà greument destruït.

La Caiguda de Catalunya i el Final de la Guerra

Tarragona va ser ocupada el 15 de gener de 1939, i el 26 de gener els franquistes van ocupar Barcelona. La premsa internacional va donar per acabada la Guerra Civil. No hi va haver resistència republicana significativa, ja que la població estava desmoralitzada i cansada, i la principal preocupació era arribar a la frontera francesa.

La caiguda de Girona el 4 de febrer va significar la fugida cap a França de milers de refugiats, molts dels quals van ser confinats en camps de concentració improvisats a les platges de la zona de Perpinyà, com Argelers. Entre desembre de 1938 i abril de 1939, la guerra va fer un tomb definitiu. Al febrer de 1939, Catalunya va caure en mans dels nacionals, entrant en la recta final de la guerra. L'1 d'abril de 1939, la guerra va acabar oficialment amb la desfeta final republicana.

Conseqüències de la Guerra a Catalunya

Després de la guerra, molts republicans van ser perseguits i van haver d'exiliar-se a França. Aquest exili va ser una de les conseqüències més tristes de la guerra. La Guerra Civil a Catalunya va acabar a principis de febrer de 1939 amb la victòria de les forces feixistes. Les causes de la derrota republicana inclouen l'escassetat de recursos, la superioritat numèrica dels nacionals, la manca d'ajuda externa (la Unió Soviètica va deixar de donar suport al govern republicà) i el suport exterior al bàndol nacional per part d'Alemanya i Itàlia. Finalment, la divisió interna del mateix sector republicà, amb enfrontaments ideològics entre diversos grups militars i polítics, va debilitar la seva capacitat de resposta.