Proveïment d'aigua a les ciutats romanes

El proveïment d'aigua

- L'aigua era un bé importantíssim i molt necessari, tant per al consum domèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat. Els romans van tenir molta cura de que aquesta arribés bé a les ciutats.

- Per solucionar els problemes de l'aigua, els romans solien construir les ciutats a prop dels rius.

- També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. Però tots aquests sistemes només servien per a les ciutats que ja tenien aigua abundant a prop.

- Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, aleshores calia anar a buscar l'aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els aqüeductes, que conduïen l'aigua des de les fonts on aquesta brollava fins a les ciutats.

Característiques dels aqüeductes:

- Els aqüaductes no partien directament de de la deu, sinó que prenia l'aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font i d'allà el portava fins a les ciutats. La construcció d'un aqüeducte, per tant, havia de tenir una certa inclinació en tot el seu recorregut i havia de preveure superar els obstacles del terreny. El canal per on passava l'aigua (specus) era de pedra amb les parets impermeabilitzades, i feia uns dos metres d'alçada per un d'amplada aprox, estava cobert per una volta de mig punt o bé per unes lloses planes. Quan el terreny ho permetia anava arran de terra (Quan hi havia alguna muntanya, es feien túnels per no interrompre l'aqüeducte, i quan s'havia de travessar una vall, es feia per damunt de ponts i murs, i dona als aqüeductes el seu aspecte més típic)

- En arribar a la ciutat, l'aqüeducte entrava per un lloc enlairat: unes arcades sostenien la canal i permetien la seva entrada per sobre de les muralles.

- L'aqüeducte arribava a una torre d'aigua, castellum aquae, situada a la part alta de la ciutat, i des d'allà es distribuïa mitjançant tres canonades:

• primerament se subministrava aigua a les fonts públiques.

• en segon lloc, a les termes públiques.

• i en darrer lloc, a les cases privades, per assegurar així que mai no en manqués als llocs públics.

- Les canonades que sortien de la torre d'aigua eren generalment de plom, o bé de terrissa.

- També eren de plom les canonades de les cases que disposaven d'aigua corrent, i el seu consum era regulat per aixetes molt semblants a les actuals. Però només disposaven d'aigua corrent les cases de les famílies més benestants.

La puresa de l'aigua s'aconseguia mitjançant la implatació d'uns filtres que feien passar l'aigua per diferents dipòsits on quedaven les impureses.

L'eliminació de l'aigua es conseguia gràcies a una xarxa de clavagueram (cloacae), uns túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt i de grans dimensions, ja que hi podia passar una persona dreta. Però també n'hi havia que eren petits reguerols al mig del carrer tapats amb unes lloses. Aquestes clavegueres recollien l'aigua de la pluja, els residus de les cases i de les termes, i anaven directament a un riu proper o al mar si eres ciutats costaneres. Quant al traçat de les clavegueres, solia coincidir amb el de les vies urbanes, tal com passa actualment.

Ilerda (Lleida)

- Emplaçament estratègic i possibilitats defensives fan que sigui propícia a ser la capital d'un ampli territori.

- Situada en un encreuament de camins amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.

- Paper obscur en el món ibèric quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca eren habitades pels ilergets.

- Fundada a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August obté el títol de municipium i és monumentalitzada.

- Pertany al districte judicial de Caesaraugusta.

- Un dels escenaris més destacats de les lluites de la guerra civil entre les tropes de Pompeu i de Cèsar es produeix la batalla d'Ilerda descrita per Cèsar.

- En la literatura el nom d'aquesta ciutat és citat per un poema èpic.

- Encara que es creu que va ser formada pels ilergets, alguns historiadors afirmen que va creada pels romans.

- La muralla abasteix tot el turó de la Seu Vella fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, extensió total de 23 hectàrees.

- Té part alta (poc coneguda) i part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, condiciona la seva estructura allunyada dels canons romans.

- Sector més dinàmic correspon a l'extrem est de la ciutat on s'eixampla el terreny, allà hi devia haver la cruïlla del cardo i el decumanus, on s'alçaven unes grans termes públiques fetes el II d.C. Aquestes termes són l'edifici més notable descobert fins ara.

- Fòrum situat a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic.

- Altres restes corresponen a unes domus i a un possible tram del cardo i d'algun altre carrer.

- Durant el S.III d.C. Ilerda pateix una forta crisi ja que s'abandonaren molts edificis.

- L'any 449, sueus i bagaudes ataquen la ciutat que es va refer.

Barcino

- La ciutat ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, la carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la península.

- Va rebre l'estatus de colònia, i el seu nom oficial complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

- Construïda seguint traçat urbanístic de colònies romanes. Tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó Tàber, i una extensió de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.

- D'aquestes portes en sortien els carrers principals, el cardo maximus (els actuals carrers de la Llibreteria i del Call), i el decumanus maximus (els actuals carrers dels Bisbe i de la Ciutat).

- A l'encreuament dels → forum, la plaça pública de la ciutat, situada a l'angle nord-est de l'actual plaça de Sant Jaume.

- Al voltant del fòrum → quadrícula de carrers secundaris, els cardines i decumani minores, bastant amples i amb clavegueres.

- No va tenir mai ni la població ni el poder de Tarraco. No obstant això, gaudia d'un forum on s'alçava un gran temple dedicat a August, construït dos anys després de la fundació de la ciutat, a finals del segle I a.n.e.

- Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes corinties (se'n conserven quatre). Construït damunt d'un suport, anomenat podium, una part del qual també podem contemplar a l'angle est del carrer Paradís.

- Sota la plaça del Rei i els seus voltants hi han restes de cases senyorials romanes, algunes amb mosaics, de comerços d'aliments i de petites indústries de transformació.

- Entre aquestes cal destacar una bugaderia (fullonica) i una tintoreria (tinctoria), en què es podem veure les piles on es rentava i s'esbandia la roba i les piletes on es tenyien. Una altra indústria, les restes de la qual ens proporcionen informació sobre aliments, és una factoria de salaó i garum. En aquests espai es rentava, es trossejava i s'emmagatzemava el peix ja salat i s'elaborava el garum.

- Al costat d'aquesta hi havia una instal·lació vinícola.

- La muralla va ser construïda al segle I a.n.e., poc després de la seva fundació. No tenia una finalitat defensiva → de prestigi, no fou gaire fortificada. Al segle IV d.n.e. es va adossar, a l'exterior de la muralla, una nova muralla amb 76 torres. No es conserva sencera, ja que en època medieval va ser aprofitada per a la construcció de diverses cases i palaus. Se'n poden veure restes al carrer de la Tapineria, on hi ha un angle de la muralla, i també l'única torre que té forma octoèdrica. Continuant pel carrer de la Tapineria, s'arriba a la plaça de Ramon Berenguer, on hi ha una bona mostra.

- Les 4 portes tenien un pas central per a carros i mercaderies, i dos laterals per als vianants. Actualment podem veure la porta Praetoria a la plaça Nova.

- Per abastir d'aigua la ciutat, Barcino disposava d'un aqüeducte que obtenia aigua de les fonts del Besòs.

- Tradicionalment s'havia pensat que hi havia dos aqüeductes, però els darrers estudis arqueològics conclouen que n'hi havia només un i que aquest es desdoblava en arribar a la ciutat. Actualment podem contemplar la reconstrucció d'un dels arcs de l'aqüeducte a la plaça Nova.

- Fora muralles, a l'actual plaça de la Vila de Madrid, hi ha la Via Sepulcral Romana, que era un vial secundari a banda i banda del qual, entre els segles I a III d.n.e., s'hi enterraven persones de la classe popular.

- S'hi ha trobat gran quantitat de monuments funeraris, ares, esteles i, sobretot, cupes, unes caixes de pedra semicilíndriques amb un espai reservat per posar-hi una inscripció en memòria del difunt.